Els Estats Units augmentaran la seva capacitat nuclear

Nova YorkEls Estats Units de Donald Trump ampliaran la seva capacitat nuclear. La decisió posa fi a la política de desnuclearització del seu predecessor, Barack Obama. El Pentàgon va presentar ahir la nova estratègia nuclear del país, que crida, entre altres coses, a modernitzar i crear nous tipus d’armes nuclears.

El seu principal objectiu, asseguren, continua sent la dissuasió nuclear, però consideren que la doctrina del govern d’Obama era massa idealista. “La dissuasió ha de ser creïble”, va explicar el secretari adjunt de Defensa, Patrick Shanahan, per justificar el canvi d’estratègia. En una roda de premsa, va argumentar que les noves capacitats militars-que seran de “baix rendiment”- no violaran cap tractat, ja que “no s’augmentaran les reserves nuclears”, i serviran per modernitzar l’arsenal dels Estats Units.

Shanahan va assegurar que altres països com Rússia i la Xina ja han fet aquests passos. “No podem permetre que les nostres armes es quedin obsoletes”, va dir.

Més risc d’un atac nuclear?

En la nova estratègia també s’afirma, per primer cop, que els Estats Units respondran amb armes nuclears amenaces o atacs “no nuclears”. Els funcionaris del Pentàgon van subratllar que és només “un aclariment” i que només es llançaria un atac nuclear en el cas de “circumstàncies extremes”.

Tot i així, per a alguns analistes i crítics de la nova doctrina aquesta actualització obre la porta a respondre a un ciberatac o a un atac terrorista com el de l’11 de setembre del 2001 amb bombes atòmiques. I, per tant, suposa un augment del risc d’una guerra nuclear.

El grup d’experts del Butlletí de Científics Atòmics va alertar la setmana passada que som més a prop de la fi del món. I van avançar mig minut més cap a la mitjanit el seu famós rellotge de l’Apocalipsi -creat el 1947 per excientífics del Projecte Manhattan, que va construir la primera bomba atòmica-, per advertir dels perills de les armes nuclears i de destrucció massiva.

Des del 1953, van assegurar, no havíem estat tan a prop de la destrucció de la humanitat, però “aquesta situació es pot revertir”. El progrés del programa militar nord-coreà, les tensions al sud de la Xina, l’increment d’armament atòmic al Pakistan i a l’Índia, els dubtes sobre la continuïtat dels EUA en l’acord nuclear amb l’Iran i les mateixes relacions entre Washington i Moscou per al desarmament són alguns dels arguments que van apuntar els científics per explicar el deteriorament de la situació.

En la presentació de la nova doctrina nuclear nord-americana, el secretari de Defensa, James Mattis, va afirmar que els canvis estratègics són la resposta del seu país a “l’expansió” de les capacitats nuclears de Rússia. I considera que la intervenció de Moscou a la península de Crimea i algunes de les seves “amenaces nuclears als nostres aliats” demostren que el Kremlin competeix contra els Estats Units per recuperar la supremacia mundial.

“Sabem que la nostra doctrina nuclear i les nostres capacitats estratègiques actuals són percebudes pels russos com a potencialment insuficients per dissuadir-los”, va dir als periodistes Greg Weaver, subdirector de capacitats estratègiques de l’exèrcit dels EUA.

Pugna entre els EUA i Rússia

Els oficials del Pentàgon, durant la presentació de la nova estratègia, també van assenyalar que no busquen un enfrontament amb Moscou, però consideren que els EUA i els seus aliats de l’OTAN necessiten capacitats nuclears “de baix rendiment” per convèncer els dirigents russos que l’ús d’armes nuclears tindria uns costos que “superarien amb escreix els beneficis”.

Actualment els Estats Units estan desenvolupant un nou míssil de creuer de velocitat intermèdia per contrarestar una arma russa semblant. El departament de Defensa nord-americà ha reconegut que si desplegués aquest míssil violaria el Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF).

D’altra banda, el Pentàgon espera aconseguir el permís del Congrés per construir armes de “baix rendiment”, que tenen tanmateix un poder de destrucció semblant a les bombes atòmiques llançades a Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial. Aquestes armes podrien llançar-se des de submarins o vaixells.

Des del Pentàgon s’insisteix que les noves armes no augmenten els caps nuclears i que, per tant, compleixen els acords internacionals. Els activistes i organitzacions contra les armes nuclears no ho veuen així i creuen que s’inicia una nova era de proliferació nuclear.

Els enemics dels EUA, segons la nova política de seguretat

Rússia

Els EUA i Rússia tenen el 93% dels caps nuclears del món. En les últimes dècades han reduït dràsticament el seu arsenal, fins als 9.425 caps nuclears -el 1986, durant la Guerra Freda, van arribar als 64.500-. Diversos tractats van permetre aquesta reducció. Els últims anys, però, Rússia ha invertit per crear nous tipus d’armament nuclear.

Xina

Es calcula que té el quart arsenal nuclear més gran del món, amb uns 180 caps i 240 armes nuclears. Ha fet proves de míssils intercontinentals i construeix diverses capacitats nuclears, com un sistema de defensa antimíssils. En les seves disputes territorials al mar de la Xina, els EUA defensen l’altre bàndol, i la Xina és el gran aliat de Corea del Nord.

Corea del Nord

El 2006 va fer amb èxit la primera prova atòmica. Actualment, es calcula que té unes 20 bombes nuclears. Des de l’arribada de Kim Jong-un al poder, ha fet 98 proves de míssils de diferent abast i ha fet grans progressos. El novembre del 2017, el règim va afirmar haver provat amb èxit un míssil intercontinental capaç d’arribar als EUA.

Iran

No té armes nuclears. Teheran ha dit sempre que el seu programa nuclear era civil. Però l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) va concloure el 2003 que havia intentat construir un dispositiu nuclear. Des del 2015, l’acord nuclear amb les potències mundials, signat per Obama, permet verificar que no es doti de l’arma atòmica.