Trump, després de l’atac a Síria: “Missió complerta!”
Els EUA, França i la Gran Bretanya opten per una acció militar limitada contra Damasc per evitar una confrontació amb Rússia
Nova YorkDonald Trump no deu creure en la malastrugança. El president dels Estats Units va usar ahir les paraules “Missió complerta!” per elogiar els bombardejos contra tres instal·lacions militars sirianes, en coordinació amb el Regne Unit i França, en represàlia pel presumpte atac químic de la setmana passada als afores de Damasc que va causar desenes de morts.
La frase està maleïda des que un altre president dels EUA, George W. Bush, la va utilitzar en una pancarta gegant dalt d’un portaavions el maig del 2003 per declarar que l’operació militar a l’Iraq s’havia acabat. Però aquella guerra es va allargar molts anys més i es va convertir no sols en el testament polític de Bush, sinó també en un símbol dels errors dels Estats Units al Pròxim Orient. “Un atac perfectament executat ahir a la nit. Gràcies a França i al Regne Unit per la seva saviesa i el poder dels seus excel·lents militars. El resultat no podia haver sigut millor. Missió complerta!”, va assegurar el líder nord-americà des del seu compte de Twitter. L’acció militar de la coalició es va dirigir contra tres instal·lacions on es produïen i emmagatzemaven armes químiques prop de la capital siriana.
El president rus, Vladímir Putin, el principal aliat del règim de Baixar al-Assad, va definir l’atac com un “acte d’agressió”, va acusar Washington de “fer el joc” als terroristes i “d’agreujar la catàstrofe humanitària a Síria”. A petició de Rússia, ahir es va reunir d’urgència el Consell de Seguretat de l’ONU en un clima de Guerra Freda. La representant nord-americana va assegurar que els Estats Units confiaven haver inutilitzat el programa d’armament químic sirià: “Però si el règim està prou boig per posar-nos a prova, estem preparats per tornar a disparar”. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va demanar contenció a totes les parts per evitar una escalada.
El conflicte sirià obert el març del 2011 com una protesta pacífica contra el règim de Baixar al-Assad fa temps que s’ha convertit en una guerra civil que ha esquitxat potències regionals i internacionals. I, després de set anys de guerra, més de 400.000 morts i 6 milions de desplaçats, no s’observa un final pròxim al sagnant enfrontament.
Conflicte internacional
Quan el president Trump va fer sonar els tambors de guerra poc després del presumpte bombardeig amb bombes de gas clor a la ciutat de Duma, van començar a aparèixer especulacions sobre el risc que un atac contra Damasc provocaria una Tercera Guerra Mundial. Però els EUA i els seus aliats van optar per fer un atac limitat i evitar una escalada entre potències. Rússia, aliada d’Al-Assad, havia advertit aquests dies el govern de Trump que un bombardeig contra Síria podria desencadenar una guerra entre els dos països.
A la Casa Blanca, Trump va anunciar divendres a la nit que havia ordenat “atacs de precisió contra blancs associats amb la capacitat de produir armes químiques del dictador Baixar al-Assad”. Va acusar el líder sirià de “massacrar civils innocents” i d’actuar com “un monstre”. I va advertir Rússia i l’Iran -aliats de Damasc- que havien de decidir de quin costat estaven. “Estan donant suport a un assassí de masses”, va reblar.
L’operació militar es va dur a terme dissabte a les quatre de la matinada hora local: dos bombarders estratègics van llançar 105 míssils a Damasc i la província central de Homs. El Pentàgon va afirmar que va ser un èxit però l’exèrcit sirià va assegurar que havien interceptat “la majoria” de míssils llançats pels EUA i els seus aliats.
El govern de Trump va intentar primer la via diplomàtica a través d’una resolució al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per investigar el bombardeig amb armes químiques a Duma. Però Rússia, amb poder de veto, la va bloquejar i va acusar Washington de tornar a utilitzar el fracàs diplomàtic com un “pretext” per atacar el govern sirià.
“El continu ús d’armes químiques no pot quedar sense resposta”, va dir la primera ministra britànica, Theresa May, mentre que el president francès, Emmanuel Macron, va afirmar que el seu país compartia amb les altres potències el convenciment que hi havia “una línia vermella”.
Per al president nord-americà era important restablir la famosa “línia vermella” que va traçar el seu antecessor, Barack Obama, per intervenir en el conflicte sirià: l’ús d’armes químiques. En la campanya electoral, Trump va criticar durament el llavors president demòcrata per no tirar endavant la seva amenaça l’agost del 2013 després de l’atac amb gas sarín a Guta imputat també al règim sirià.
És encara massa aviat per saber si l’ofensiva de la coalició encapçalada pels Estats Units tindrà l’efecte dissuasiu que busca. I si haurà sigut prou limitada per evitar una resposta de Rússia. L’any passat, Trump ja va ordenar bombardejar la base aèria d’Al-Xairat, a Homs, com a represàlia per un altre atac químic a Khan Xeikhun.
Trump, que fa només una setmana demanava als seus militars un pla per retirar els 2.000 soldats que hi ha a Síria, va tornar a topar amb la tossuda realitat. Tot i així, ja ha dit que no té cap intenció de seguir la política de canvi de règim de Bush i enfangar-se en el vesper sirià.