Washington sancionarà els països que comprin petroli a l'Iran a partir de l'1 de maig
El preu del barril Brent arriba al rècord anual i costa ja gairebé 75 dòlars
BarcelonaEls mercats no han esperat, i abans que Washington anunciés que posava fi al permís per comprar petroli iranià, el barril Brent, el de referència a Europa, ha arribat al màxim anual i s'acosta ja als 75 dòlars. Els Estats Units han confirmat que a partir del pròxim 2 de maig els vuit països que encara importen petroli hauran d'afegir-se a l'embargament vigent amb l'objectiu de deixar a "zero" les exportacions de cru del règim dels aiatol·làs, la seva gran font d'ingressos. Els estats afectats són la Xina, l'Índia, Taiwan, el Japó, Itàlia, Grècia, Corea del Sud i Turquia, que ja ha advertit que no accepta que la Casa Blanca li dicti amb qui ha de tenir relacions i amb qui no.
Des de la seva arribada a la Casa Blanca, el gener del 2017, Donald Trump ha elevat la pressió sobre Teheran i en compliment de la promesa electoral de retirar-se de l'acord nuclear ha tornat a la política de sancions contra els que facin negocis amb l'Iran. Per compensar la pèrdua del petroli iranià, el president ha confirmat que els Estats Units els "asseguraran" el subministrament gràcies a l'acord amb l'Aràbia Saudita i altres socis de l'OPEP, que incrementaran la seva producció.
Des de Washington, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ha reiterat aquest dilluns que l’objectiu dels Estats Units és que l'Iran no pugui exportar ni una sola gota de petroli i s'ha reafirmat que no donarà cap període de gràcia més enllà de l'1 de maig. Així, a partir d'aquest dia, els països que continuïn comprant cru iranià s'arrisquen a un règim de multes.
Malgrat l'amenaça, l'Iran ha assegurat que continuarà exportant el cru i ha amenaçat de nou amb bloquejar l'estret d'Ormuz, un dels passos estratègics del golf Pèrsic que separa l'Iran i Oman i per on circula un 20% del petroli del món, segons ha dit el comandant de la força naval dels Guardians de la Revolució, Ali Reza Tangsiri.
Un pacte trencat
El pacte nuclear, signat el 2015 entre l'Iran i l'anomenat Grup 5+1 (els Estats Units, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i Alemanya), limitava el programa atòmic iranià a canvi de l'aixecament de les sancions internacionals contra Teheran. Trump va fer del rebuig a aquest acord una autèntica croada, que ha atribuït sempre a un error de l'administració Obama, malgrat les diverses crides a mantenir-se dins de la unitat que li han fet reiteradament la resta de signants.
Com a conseqüència de l'enduriment de les sancions nord-americanes, les exportacions petrolieres de l'Iran han caigut a prop d'uns 800.000 barrils diaris (dels 2,5 milions anteriors) i la moneda nacional, el rial, s'ha devaluat fortament.
L'Israel de Benjamin Netanyahu és un dels grans beneficiats, ja que es veu reforçat en els seus interessos en una regió tan inestable com és el Pròxim Orient i aconsegueix així afeblir el seu rival històric. Trump i el president israelià han refet les relacions, deteriorades durant el mandat de Barack Obama arran de la política expansionista dels assentaments jueus a la Cisjordània ocupada, i s'ha vist recompensat amb el reconeixement de Jerusalem com a capital de l'estat israelià i la sobirania dels Alts del Golan, un territori que es disputa amb Síria. A més, la Casa Blanca ha inclòs a la llista de grups terroristes la Guàrdia Revolucionària, la primera vegada que ho fa amb una força oficial d'un país.
