Demana perdó i li demanen la dimissió
L’exnunci del Vaticà als EUA exigeix al papa Francesc que renunciï per haver encobert els abusos
LondresEl papa Francesc ha tornat a demanar perdó pels abusos sexuals contra menors i per altres crims comesos en el si de l’Església irlandesa al llarg de dècades, durant la visita al santuari marià de Knock, al nord de la República, en la segona i última jornada d’un viatge històric al país, diplomàticament i pastoralment molt complex. L’allunyament de l’estat i la societat irlandesa de la tradició catòlica en les últimes dues dècades i, especialment, l’ombra d’un passat fosc i terrible, ha perseguit el pontífex durant les 36 hores del seu viatge -el primer d’un papa a Irlanda en 39 anys-, amb motiu de la Trobada Mundial de la Família, que ha clausurat, a Dublín, amb una missa multitudinària.
Abans, però, en l’al·locució als fidels aplegats a Knock sota una pluja intermitent, Francesc ha assegurat que ningú no podia deixar de commoure’s per les històries dels que “van patir abusos, van ser privats de la seva innocència i van quedar marcats per records dolorosos”. Francesc ha assegurat també que “aquesta ferida oberta ens desafia a ser ferms i decisius en la recerca de la veritat i la justícia”. I ha afegit: “Demano el perdó del Senyor per aquests pecats i per l’escàndol i la traïció que senten molts altres en la família de Déu. I demano a la nostra Mare beneïda que intercedeixi per la curació dels supervivents i que confirmi cada membre de la nostra família cristiana en la determinació de no tornar a permetre aquestes situacions”.
“Crims repugnants”
El dia abans, a Dublín, el Papa ja havia condemnat els “crims repugnants” de l’Església irlandesa, que es van posar de manifest en un esfereïdor informe de l’any 2009 elaborat pel jutge Séan Ryan. De fet, el primer ministre, Leo Varadkar, l’hi va recordar en un exigent discurs de benvinguda, en el qual va demanar una nova relació amb el Vaticà i en què també li va fer notar que l’Església catòlica ja no “és al centre” de la vida d’Irlanda.
Però el ressò del perdó explícit demanat pel successor de Sant Pere, i fins i tot la trobada que el Papa va mantenir dissabte a Dublín durant una hora i mitja amb vuit de les víctimes -nens violats i/o separats de les seves mares, i dones a qui es feia treballar com a esclaves en institucions dirigides per l’Església, bàsicament entre la dècada dels 50 i els 80 del segle XX- va quedar eclipsat per l’acusació de l’exnunci del Vaticà als Estats Units entre el 2011 i el 2016, Carlo María Viganò, de connivència i d’encobriment del mateix Jorge Bergoglio dels presumptes crims comesos per l’antic cardenal de Newark i Washington, el nord-americà Theodore McCarrick, de 84 anys.
Amb un tempo perfectament planificat, i en una petició sense precedents per part d’un prelat tan alt de la cúria vaticana, Viganò demanava la “dimissió” de Francesc en una carta d’onze folis difosa pel veterà periodista catòlic Edward Pentin, del National Catholic Register, i per la Catholic News Agency, dels Estats Units, diumenge a la matinada a Europa.
“En aquests moments extraordinàriament dramàtics per a l’Església universal, [el Papa] ha de reconèixer els seus errors i, d’acord amb el principi proclamat de tolerància zero, ha de ser el primer a donar un bon exemple als cardenals i els bisbes que van encobrir els abusos de McCarrick, i ha de dimitir juntament amb tots ells”, afirmava.
Viganò és considerat un home ultraconservador, que té fama de veure homosexuals i comportaments homosexuals per tota l’Església catòlica, fins i tot dins del cercle més pròxim a l’actual Papa.
Segons l’italià, ell mateix va informar Francesc el juny del 2013 de les acusacions d’abusos sexuals que pesaven contra McCarrick, que “va corrompre generacions de seminaristes i sacerdots”, escriu Viganò a la seva denúncia. Els fets es van produir, especialment, mentre era a l’arxidiòcesi de Newark, als anys vuitanta del segle XX. Aparentment, ho feia enduent-se les seves víctimes a una casa a la platja.
El relat de Viganò sosté, tanmateix, que de seguida que es van conèixer els rumors sobre McCarrick, “el papa Benet XVI [li] va ordenar que es retirés a una vida de pregària i penitència”. Ratzinger li hauria prohibit que oficiés missa en públic, que participés en reunions públiques i que fes conferències; fins i tot que viatgés. El Papa actual, però, sempre segons la denuncia expressada per Viganò, va mirar cap a una altra banda i, a sobre, va promoure el ja aleshores exarquebisbe de Washington com a conseller seu per a les relacions amb l’administració de Barack Obama.
Pennsylvania
La denúncia de Viganò ha arribat la mateixa setmana que s’ha conegut el dictamen del gran jurat de Pennsylvania sobre els abusos de tres-cents sacerdots catòlics a més de mil nens entre els anys 80 i 90, i pràcticament fins a l’any 2000. En la seva carta, de fet, Viganò també assenyala el substitut de McCarrick a l’arxidiòcesi de Washington, el cardenal Donald Wuerl, acusat igualment d’encobrir aquests successos, de tenir també coneixement del comportament presumptament delictiu de Theodore McCarrick.
El 20 de juny passat, una comissió d’investigació a Nova York va determinar que les al·legacions contra McCarrick “estaven fonamentades i eren creïbles”. Seguint la voluntat del Papa després de conèixer aquest dictamen, el 28 de juliol, McCarrick va renunciar a tots els serveis públics que encara mantenia a l’Església. Una setmana abans, el diari The New York Times va publicar la història d’una presumpta víctima de l’exarquebisbe de Washington, que hauria abusat d’ell quan tenia onze anys i el llavors jove sacerdot 39.
