L’estampida mortal a Israel va anar precedida d’anys d’avisos

Mont Meron (Israel)Israel ha viscut aquest diumenge una jornada de dol nacional per recordar les 45 persones que la nit de dijous a divendres van morir a causa de l’estampida que hi va haver durant la celebració religiosa de Lag B’Omer. Una nit que havia començat com un pelegrinatge de desenes de milers de jueus ultraortodoxos, i com un feliç retorn a alguna cosa semblant a la normalitat postpandèmica, es va convertir en una de les tragèdies més mortíferes en temps de pau de la història d’Israel.

Divendres a la nit el fets havien donat lloc a una profunda reflexió sobre les tensions entre el món religiós i el seglar, la resistència davant l’autoritat de l’estat mostrada per alguns israelians ultraortodoxos i, sobretot, qüestions sobre culpes, responsabilitats i negligències: durant més d’una dècada hi ha hagut preocupació i advertències sobre el fet que el mont Meron, el lloc del nord d’Israel on va passar la tragèdia, no està preparat per rebre les desenes de milers de pelegrins que cada any hi acudeixen en massa per commemorar la mort d’un reverenciat rabí del segle II dC, Rabbi Shimon Bar Yochai, que es creu que està enterrat a la muntanya.

El 2008 i el 2011 dos informes governamentals van advertir d’un potencial desastre. El cap del govern regional assegura que ha intentat tancar l’espai com a mínim tres vegades. El 2013 el cap de la policia regional va avisar de la possibilitat d’una estampida letal. I el 2018 un destacat periodista ultraortodox va qualificar el lloc de “trampa mortal”. Però tot i així el govern va autoritzar l’acte d’aquest any, cosa que ha plantejat dubtes sobre la seva culpabilitat i sobre si la seva dependència de partits ultraortodoxos ha passat per damunt de la preocupació per la seguretat.  

Permissivitat amb els ultraortodoxos

Israel ha viscut tensions entre la majoria de població laica i els ultraortodoxos, coneguts també com a haredim, especialment durant la pandèmia. Entre els jueus no religiosos es va escampar la indignació per l’incompliment de les mesures de contenció del coronavirus per part d'alguns membres de la comunitat ultraortodoxa. En gran mesura, la tragèdia de divendres va unir el país, però alhora va subratllar algunes divisions existents en la societat.

El desastre va tenir lloc quan fins a 100.000 persones omplien els vessants del mont Meron, en el que va suposar l’acumulació més gran de persones des de l’inici de la pandèmia a Israel. Les autoritats no havien posat cap restricció en el nombre d’assistents, malgrat els avisos d’alguns responsables de salut sobre el risc de transmissió del covid-19. Tot i que la visió de tanta gent junta sense mascareta pot sorprendre a bona part del món, el cert és que la vida a Israel ha tornat gairebé a la normalitat des de fa unes setmanes, després d’una exitosa campanya de vacunació. La majoria de la població adulta ja està completament vacunada, però molts dels assistents a la cerimònia eren menors de 16 anys, un grup que encara no s’ha vacunat.

El complex del mont Meron inclou diverses esplanades amb graderies i escenaris, connectats per una sèrie de camins i senders. L’auditoria del 2008 indicava que diversos afegits i canvis de l’espai s’havien fet sense l’aprovació de les autoritats locals. L’informe deia que les vies d’accés suposaven un perill especial, perquè eren “estretes i inadequades per acollir els centenars de milers de persones que hi van”. Va ser en un d’aquests camins on va començar l’estampida. El 2013, l’aleshores cap de la policia regional, Roni Atia, va concloure en un informe oficial que les instal·lacions podien acollir només, de manera segura, 10.000 pelegrins, i avisava que la zona on divendres va tenir lloc la tragèdia era “un dels punts més perillosos”.

Malgrat aquestes advertències, Shlomo Levy, expresident del consell regional de l’Alta Galilea, ha explicat a Kan, la ràdio pública israeliana, que va rebre pressions polítiques per cancel·lar una ordre que havia emès el 2008 per tancar el complex per raons de seguretat. Segons ell, el ministre de Seguretat Pública de l’època li va dir que li feia por tocar aquell lloc i que era una “patata calenta”. Aquesta cautela deriva probablement del poder polític desproporcionat que des de fa temps tenen els partits ultraortodoxos a les coalicions de govern israelianes: aquestes formacions han sigut membres claus dels successius executius liderats per l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu.

La comunitat reacciona

Els israelians laics van denunciar el que consideraven laxitud del govern i de la policia a l’hora d’imposar les normes de confinament a les zones poblades per ultraortodoxos en el punt àlgid de la pandèmia, i els van acusar de cedir a les pressions. Alguns analistes ultraortodoxos van suggerir divendres que havia arribat el moment que els líders de la seva comunitat rebaixessin la intensitat del seu torcebraç.

Yossi Elituv, director de la revista haredim Mishpacha, va dir a Twitter que la comunitat ultraortodoxa havia d’“aprendre algunes lliçons” i que el complex de mont Meron havia de deixar de ser gestionat per associacions religioses privades i passar a mans de les autoritats estatals. Ishay Coen, analista polític del portal de notícies Kikar HaShabbat, va tuitejar: “Ja és hora que els haredim interioritzem que quan no se’ns permet celebrar un esdeveniment massiu perillós no és per odi als haredim o per persecució, sinó per precaució!”