El règim sirià i els seus aliats tornen a bombardejar Alep

BarcelonaEls civils i combatents rebels atrapats en una petita zona d’Alep est, on han quedat reduïts després de setmanes d’intensos bombardejos i de mesos sota setge no han pogut fugir Dimarts al vespre Rússia i Turquia van anunciar un acord amb els grups rebels perquè fossin evacuats cap a àrees sota control de l’oposició més al nord, però els autobus verds del règim (amb fotografies de Baixar al-Assad enganxades al parabrises), que haurien d’haver començat a fer sortir la gent de matinada, encara no s’han mogut. L'acord d'evacuació suposava final de la batalla d'Alep, la capital econòmica de Síria, sota control opositor des del 2012.

Contactat a través de WhatsApp, un infermer explica a l’ARA que cap a les nou del matí han tornat a començar els bombardejos. “Cal pressionar el règim, els russos i els iranians perquè compleixin l’evacuació: sembla que s’estan preparant un altre cop per massacrar-nos”, diu en un missatge de veu en què se sentien trets de fons.

“Els xocs són violents i el bombardeig molt intens, sembla que l’alto el foc ha saltat pels aires”, explicava Rami Abudlrahman, director de l’Observatori Sirià dels Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d’activistes sobre el terreny.

Sotmesos a un estricte setge des del juliol, i a una pluja de bombes ininterrompuda des de finals de setembre (que en primer lloc van acabar amb tots els hospitals de la zona rebel) els testimonis que arriben des de dins de la ciutat relataven escenes d’horror: “tinc al davant una nena de deu anys que està ferida: diu que li fa mal l’esquena i crida el metge, està estirada a terra d’un passadís i ningú la pot ajudar: no hi ha metges i el bombardeig no s’atura”, lamenta un metge.“La gent que havia de ser evacuada ara està sota un intens atac”, asseverava una ginecòloga.

“És el meu últim missatge des d’Alep: els carrers estan plens de cadàvers, sisplau deixeu-nos sortir d’aquí”, es desesperava Modar Sheiko, un altre infermer. Segons van informar els cascs blancs, l’organització de voluntaris dedicada a rescatar gent d’entre la runa de les cases bombardejades, al migdia hi havia una quarentena de ferits.

Hadi Hadi, analista sirià del 'think-tank' londinenc Chatham House, assegura que sense més pressió internacional l’acord d’evacuació de ferits no es complirà: “El règim sap que està guanyant, i si no continua la pressió internacional no crec que arribi a respectar-se”, alerta Hadi.“No és un pacte, sinó una rendició: com hem vist en altres zones del país on els rebels s’han hagut de retirar, marxen cedint el control de la zona al règim’”. L’analista alerta del perill de futures massacres, perquè els opositors que han estat foragitats d’altres poblacions han quedat tots concentrats a la província d’Idlib, al nord-oest del país: “el pla és arraconar allà tots els rebels i matar-los quan arribi el moment”.

L’acord es va assolir dimarts després que l’ONU confirmés matances indiscriminades per part de les tropes governamentals i les milícies estrangeres aliades.

Sanà, l’agència de notícies del règim, assegura que dimarts van ser transferides 3.000 persones a centres de desplaçats sota el seu control i també que 375 combatents rebels s’han lliurat a les tropes progovernamentals com a part d’un acord d’amnistia.

Rússia, aliada del règim d’Al-Assad va culpar els rebels d’haver trencat la treva, mentre que el president turc, Recep Tayyip Erdogan en responsabilitzava les forces pro-governamentals.

No queda clar quantes persones continuen a la zona de 2,5 kilòmetres quadrats on han quedat arraconats els opositors. Segons Staffan de Mistura, enviat especial de l’ONU per a Síria serien uns 50.000, a més d’uns 1.500 combatents rebels. Les fonts locals parlen de més de 100.000 persones, que s’hi han concentrat fugint de l’avenç de les tropes pro-governamentals.

La coreografia de les evacuacions

No és el primer cop que el règim sirià i els seus aliats incompleixen el un acord per deixar escapar els civils i els combatents que, esgotats per anys de setge i bombardejos, acaben rendint-se. Els barris opositors de Homs o Hama o les poblacions de la perifèria de Damasc han estat l’escenari d’aquest lamentable espectacle. Els temuts autobusos verds esperen durant hores o dies en els punts d’evacuació mentre que les parts implicades (amb el règim d’Al-Assad lluiten sobre el terreny milícies libaneses, iranianes i afganeses) negocien els detalls. Es discuteixen xifres, condicions i destins i només quan els vencedors creuen que l’evacuació els surt més rendible que la invasió .