Esport, corrupció i repressió a Bakú
La diplomàcia del caviar i el petroli de l’Azerbaidjan farà avui una nova demostració de força. I l’esport tornarà a ser la coartada perfecta -com a Rússia o com a Qatar- perquè el règim d’autocràtic d’Ilham Alíev exhibeixi el glamur de la vanitat i el malbaratament.
6.000 atletes de cinquanta països diferents començaran a competir avui i fins al 28 de juny en els primers Jocs Europeus de la història, un nou aparador del calendari esportiu pagat amb els diners del petroli, que pretén col·locar Bakú al mapa global a cops de violació dels drets més fonamentals.
Human Rights Watch ha denunciat una “atmosfera de repressió sense precedents a l’Azerbaidjan postsoviètic”. Desenes d’activistes, polítics i periodistes crítics amb el govern han sigut detinguts i empresonats. Les autoritats azerbaidjaneses han negat aquests dies l’entrada al país a Amnistia Internacional i a diversos periodistes que pretenien cobrir els Jocs, entre els quals el cap d’esports del Guardian,per un reportatge que va publicar el desembre passat des de Bakú en què denunciava l’estratègia de legitimació, negocis i malversació que el govern d’Alíev està desplegant a través de l’esport -des del patrocini de la samarreta de l’Atlètic de Madrid fins a la Fórmula 1.
Avui hi ha més periodistes empresonats a l’Azerbaidjan que en qualsevol altre país d’Europa o l’Àsia Central. Khadija Ismayilova fa 189 dies que està detinguda i no és la primera vegada. L’any 2012, aquesta guardonada periodista ja va destapar els foscos negocis immobiliaris de la família Alíev, que, a través d’una xarxa d’empreses fictícies, s’hauria enriquit amb la construcció del flamant Crystall Hall, un edifici de més de 100 milions d’euros que havia d’acollir la gala d’Eurovisió, que, per primer cop, es feia a Bakú. Més de 200 famílies van ser desnonades perquè les excavadores arrasessin casa seva i preparessin els terrenys -en teoria propietat de l’empresa petroliera estatal- per construir-hi el gran palau que acolliria el festival. És la mateixa petroliera que s’ha encarregat d’aixecar la imponent estructura del nou estadi nacional.
El petroli compra silencis
Segons un informe dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units destapat el 2010, l’Azerbaidjan es governa “d’una manera semblant al feudalisme de l’Edat Mitjana amb l’acord de les grans famílies, que es reparteixen l’espoli del país”. Però el petroli compra silencis. Altra vegada l’aparador europeu serveix com a excusa perfecta per a la repressió, i ni la UE ni el Consell d’Europa són capaços de denunciar-ho. Un informe de l’Observatori Corporate Europe -que audita els lobis que es mouen a l’entorn de les institucions comunitàries- denunciava fa poc l’estratègia de compra de voluntats i de suports del règim d’Alíev, que comprenia viatges gratuïts i regals cars per a polítics europeus (com els diversos casos de suborn destapats al Consell d’Europa i l’Eurocambra); una ben finançada xarxa d’oficines “d’amistat” azerbaidjanesa, The European Azerbaidjan Society, amb presència a Londres, París, Berlín, Brussel·les i Istanbul, i la contractació d’una parella de nobles britànics per promocionar els Europeus que s’inauguren avui, que, segons els càlculs d’algunes ONG, han costat més de 8.000 milions d’euros. La corrupció de l’esport no pot comprar la respectabilitat internacional. La callada connivència de la UE, tampoc.
