L'espionatge d'Obama incomoda Europa
La UE demanarà explicacions pel registre de converses a internet
Brussel·lesMilions d'europeus tenen comptes en xarxes socials com Facebook i Twitter, fan trucades per internet amb Skype i busquen diàriament informació a través de Google. ¿Ha espiat la CIA i l'Agència Nacional d'Intel·ligència nord-americana les seves converses privades? ¿El ciberespionatge té el vistiplau dels governs dels països aliats dels Estats Units? La notícia publicada la setmana passada pels diaris The Guardian i The Washington Post que revela l'ús que les agències d'intel·ligència nord-americanes han fet d'un programa informàtic per espiar comunicacions de ciutadans a través d'internet ha tingut un gran impacte a Europa i arreu del món i ha generat molta inquietud entre els internautes.
Sobretot després que el president Barack Obama admetés l'existència del programa, conegut com a Prisma, i es defensés de les crítiques internes assegurant que només s'utilitza per espiar estrangers en el marc de la lluita antiterrorista. Els governs de mig món ja han demanat explicacions a Washington. Les autoritats comunitàries, preocupades per la violació dels drets fonamentals dels europeus, també investiguen el cas. "La Comissió Europea està preocupada per les possibles conseqüències en la vida privada dels ciutadans europeus i espera rebre detalls de les autoritats nord-americanes", assegurava ahir una portaveu comunitària.
De fet, divendres se celebrarà una reunió a Dublín entre Brussel·les i els EUA sobre qüestions d'Interior i Justícia. La trobada, que ja estava prevista abans que sortís a la llum aquest cas de ciberespionatge, servirà per discutir l'afer. Està previst que en representació dels Estats Units hi assisteixin la secretària de Seguretat Nacional, Janet Napolitano, i el fiscal general i secretari de Justícia, Eric Holder.
El Regne Unit, implicat?
L'escàndol del ciberespionatge també ha esquitxat el Regne Unit, un país acusat d'haver tingut accés a dades de ciutadans britànics a través dels EUA. El govern britànic, però, ho nega. Segons les filtracions a la premsa, els serveis d'intel·ligència britànics haurien tingut accés al programa Prisma. "Vull que quedi absolutament clar que aquesta acusació és infundada", va assegurar ahir el ministre d'Exteriors del Regne Unit, William Hague.
El Parlament Europeu celebra avui un debat d'urgència en sessió plenària sobre el tema. Els diputats es mostren prudents, però demanen una resposta europea contundent si es confirma el que ha publicat la premsa. "Seria inacceptable i caldria una acció ràpida de la UE si, en efecte, l'Agència de Seguretat americana ha disposat de dades europees sense autorització", assegurava ahir l'eurodiputada liberal i vicepresidenta del comitè de Llibertats Civils, Sophie in't Veld.
No és el primer cop que els Estats Units són acusats de violar els drets dels ciutadans europeus. Els atemptats de l'11 de Setembre a Nova York van marcar un punt d'inflexió en la lluita contra el terrorisme per part de les autoritats nord-americanes. Des de l'atac a les Torres Bessones, i amb l'excusa d'aquesta lluita, Washington ha fet i desfet al seu aire i ha obviat les lleis que protegeixen la intimitat dels ciutadans. I, esclar, no només en territori nord-americà.
La Unió Europea ha protestat i ha demanat explicacions cada vegada que s'ha destapat un cas com el del ciberespionatge, però després no ha tingut problemes a acabar pactant amb Washington per legalitzar el lliurament de dades de ciutadans europeus. És el cas de les dades dels passatgers que viatgen als Estats Units des d'Europa i que les companyies aèries faciliten a les autoritats nord-americanes. I les dades financeres de ciutadans europeus. Pels EUA, la lluita contra el terrorisme ho justifica tot.
