Esperant un cop d’efecte de Sergio Mattarella
PolitòlegItàlia es va despertar ahir sense saber com havia quedat el resultat de les eleccions de diumenge. La llei electoral que s’estrenava en aquesta convocatòria ha resultat tan difícil per als votants com per als encarregats del recompte. Bona part dels primers no van saber què havien de marcar en unes paperetes incomprensibles, mentre que els segons encara ara intenten esbrinar com han d’omplir els quasi mil escons en joc, entre la Cambra Baixa i el Senat. No és gens estrany que la llei electoral hagi rebut el mal nom de Machiavellum.
La llei estava pensada per castigar el Moviment 5 Estrelles (M5E) en el repartiment d’escons, i alhora afavorir les coalicions, principalment les congregades al voltant dels dos principals partits del centreesquerra (el Partit Demòcrata) i el centredreta (la Força Itàlia de Berslusconi). La jugada sembla que ha funcionat, ja que el M5E, tot i ser altre cop la força més votada, amb el 32,6% dels vots, i haver sumat prop de dos milions de paperetes als gairebé nou milions obtinguts fa cinc anys, no obtindrà una majoria suficient dels escons.
La jugada legal, però, no ha impedit l’enfonsament dels partits tradicionals, en una continuació del que va passar el 2013 (i del que està passant a tot Europa des de fa uns anys). Així, el centredreta ha estat la coalició més votada, i possiblement és la que tindrà un nombre més elevat d’escons. Ara bé, a l’interior de la coalició, Força Itàlia ha rebut un correctiu important i ha estat superada en més d’un milió de vots per la Lliga, que ha rebentat el seu sostre amb un increment de més de quatre milions de vots.
El PD ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, perdent pel camí 2,5 milions de vots, que se sumen als 3,4 que ja va perdre en el període del 2008 al 2013. Sembla clar que l’abstenció (que ha assolit un rècord històric) ha afectat l’esquerra. També ha desaparegut el centre, el vot del qual possiblement ha optat per la Lliga i un M5E menys antiestablishment que abans.
L’escenari que queda és tan enrevessat com l’escrutini i caldrà confiar en els dots polítics del president, Sergio Mattarella, convertit en l’única persona capaç de treure del barret un conill en forma de govern.