L’espectre de la violència armada plana sobre les eleccions als EUA

Pennsilvània, enviada especialUn gran cartell que anuncia “Armes i municions” assenyala on és la tenda Gippy’s Gun Shop per als conductors que arriben a Wilkes-Barre, una ciutat de poc més de 40.000 habitants al nord-est de Pennsilvània, a l’est dels Estats Units. A la porta, una gran escopeta taronja pintada al vidre et dona la benvinguda. No és pas l’única, hi ha moltes botigues d’armes en aquesta regió rural de Pennsilvània, on la segona esmena de la Constitució, que garanteix el dret a anar armat, és sagrada. Però aquests dies a la Gippy’s Gun Shop, com a tantes altres, hi ha moltes vitrines buides per falta d’estoc. “Va començar al març amb el covid-19. Amb la quarantena es va acabar el paper de vàter. A la gent li va entrar el pànic, i vam veure créixer un 30% les vendes a gent que no havia tingut mai una arma abans”, explica el propietari de la tenda, Tim Balas. I tot i que aquesta setmana no hi havia cues a la porta, assegura que hi ha hagut un nou creixement de vendes “pels disturbis que hi ha a Filadèlfia: la gent està espantada i no sap què fer”.

Des del març fins ara, Balas ha vist créixer més d’un 50% la venda d’armes a primers compradors. “Són gent normal, no radicals, sinó gent que té família i no sap què fer si ataquen casa seva”, assegura. En una regió on molta gent guarda al menjador de casa, o a la cuina, o en alguna habitació amagada, un AR-15, el rifle d’assalt d’estil militar que ha causat moltes de les tragèdies recents dels Estats Units, cada cop hi ha més gent del carrer que pensa que la millor manera d’afrontar la situació actual al país és comprar-se una pistola. Les que més ha venut, explica el botiguer, són pistoles de mà, “les que poses a la tauleta de nit per si algú entra a casa teva”, tot i que a la tenda també tenen rifles, fusells i, evidentment, AR-15. A Pennsilvània, de fet, s’hi aplica l’anomenada doctrina del castell, una llei segons la qual si dispares i mates un intrús que ha entrat sense permís a casa teva es considera que has actuat en defensa pròpia.

La por d’aquests ciutadans que compren armes està alimentada per imatges com les que aquesta setmana mostraven el saqueig d’un supermercat a Filadèlfia, a uns 15 quilòmetres d’on tenia lloc una protesta per la mort de Walter Wallace Jr., un jove afroamericà que va amenaçar la policia amb un ganivet. Unes imatges que els mitjans de la dreta s’han assegurat d’amplificar, i que porten mesos repetint en bucle canals com la Fox, on presentadors com Glenn Beck han arribat a pronosticar “una guerra civil” si guanya Biden. “Portland ens quedava molt lluny, però Filadèlfia és aquí mateix, i conec molta gent que aquests dies ha anat a comprar-se un arma per si de cas”, diu l’alcalde de Carbondale, Justin Taylor, un poble que és una mitja hora al nord de Wilkes-Barre. Taylor creu que la principal amenaça són els antifa, un terme que fa servir sovint el president Donald Trump per designar moviments radicals antifeixistes, i adverteix que els habitants de la Pennsilvània rural són el tipus de gent que “els esperaran asseguts al seu porxo amb el rifle a la mà”.

Milícies civils

Però, a l’altre bàndol, hi ha justament les milícies civils, cada cop més nombroses tant en aquest estat com arreu del país. Moltes estan vinculades a l’extrema dreta i al supremacisme blanc. Unes milícies cada vegada més polititzades, que fan que per primer cop es plantegi la possibilitat que hi hagi “violència electoral” el dia 3 de novembre. Ho adverteix un informe publicat aquesta setmana per l’International Crisis Group, que apunta fins i tot un escenari de “violència armada”. Entre els factors de risc que ho pronostiquen, l’informe assenyala “la polarització política lligada amb temes de raça i identitat, el creixement dels grups armats amb agendes polítiques, les altes probabilitats d’un resultat disputat i, sobretot, el president Donald Trump, amb una retòrica tòxica i la seva disposició al conflicte judicial” en cas que els resultats no li donin la victòria.

“Les milícies i altres actors no estatals armats suposen una amenaça seriosa per a la seguretat dels votants nord-americans”, advertia fa poc un altre informe dels think tanks ACLED i MilitiaWatch. I deia que els grups que més preocupen, per la seva creixent activitat i el creixent desvergonyiment, són els d’ultradreta. De fet, segons el Crisis Group, “encara que Trump i altres líders republicans hagin buscat, amb la seva retòrica política, suggerir que l’amenaça més significativa ve d’ antifa, les anàlisis del mateix govern i de molts altres experts expliquen una altra història”.

Intimidació als votants

Eran Lamoreaux no creu que hi hagi violència la nit electoral, però el seu marit sí. Tots dos han anat ja a votar per avançat -per Joe Biden- al centre de votació de Wilkes-Barre precisament per evitar “la intimidació” que diuen que van patir ja en les eleccions del 2016, quan “individus amb vestimenta política i barrets” es van passar tot el dia als centres electorals amb actituds que podien considerar-se amenaçants. “No portaven armes, però volien fer-se veure”, apunten, i creuen que aquest 3 de novembre encara serà pitjor, ja que ara “el mateix Trump els ha dit que vagin als centres per assegurar-se que no hi ha frau”. També la Mary, nom fals d’una votant de Trump que prefereix no donar el real, està preocupada per la “violència” que hi pot haver durant o després de la nit electoral. “Guanyi qui guanyi hi haurà problemes”, assegura aquesta mestra retirada, que ens obre la porta de casa seva amb una pancarta del ticket Trump-Pence clavada al seu pati. La Mary diu que l’únic que por assegurar-li “seguretat” és el president Trump “perquè dona suport a la policia”, però si guanya Biden, diu, “convertirà el país en socialista”.

En l’olla a pressió de les presidencials del 2020, les visions són més oposades que mai. L’alcalde Taylor, per exemple, veu les milícies armades com “una reacció” a la violència a les protestes de Black Lives Matter. I Balas, el propietari de la tenda d’armes, també assegura que “les milícies són bones: són grups per defensar la comunitat”. “Es para massa atenció en les radicals, però són una minoria”, afirma. En aquesta regió de Pennsilvània -on, juntament amb els cartells pro Trump o pro Biden, molts jardins llueixen també pancartes “en suport a la policia”-, la segona esmena és un altre tema clau de la campanya. Arreu del país, de fet, s’han creat fins i tot uns “serveis d’emergència per a la segona esmena”, que busquen voluntaris a través d’anuncis de televisió que alerten que “Amèrica està sota atac” i on utilitzen les imatges de protestes violentes per afirmar que “no hi ha hagut moment més crític que ara per defensar el nostre dret a tenir i portar armes”.