L’espectre de la guerra civil torna a Líbia
L’ofensiva del mariscal Khalifa Haftar sobre Trípoli s’atura a 27 quilòmetres de la capital
TunisLíbia ha tornat a fer sonar les alarmes de la comunitat internacional. El Consell de Seguretat de l’ONU s’ha reunit aquesta matinada d’urgència per estudiar la situació al país magribí després dels xocs registrats en les últimes hores entre les forces lleials als dos governs que s’hi disputen el poder. La crisi es va iniciar dijous després que el mariscal Khalifa Haftar, l’home fort de l’est de Líbia, anunciés la posada en marxa d’una ofensiva militar per apoderar-se de Trípoli, seu del seu rival, el govern presidit de Fayez al-Sarraj i l’únic reconegut com a legítim per la comunitat internacional. L’avenç de Haftar ha sigut repel·lit amb una sorprenent facilitat, però la situació es manté molt tensa.
Dijous les tropes de Haftar van avançar amb rapidesa i es van apoderar d’un punt de control situat a 27 quilòmetres de la capital, la qual cosa va fer témer una conflagració violenta. Tanmateix, el primer ministre, Al-Sarraj, va reaccionar amb rapidesa i va mobilitzar les milícies aliades que controlen la capital i els suburbis: l’objectiu de l’operació Wadi Dum II era assegurar un perímetre d’uns 50 quilòmetres al voltant de Trípoli. Durant les hores següents, els homes d’Al-Sarraj van aconseguir frenar l’ofensiva a l’est i capturar 150 soldats enemics i nombrosos vehicles i armament. El cop de força de Haftar, descrit com una figura autoritària pels seus detractors, avançava, en canvi, pel sud de la capital.
Sorprenentment, les hostilitats s’han desencadenat mentre el secretari general de l’ONU, António Guterres, era de visita a Trípoli. La seva primera reacció va ser demanar en una piulada a Twitter un alto el foc immediat a les dues parts. “No existeix una solució militar a Líbia. La solució ha de ser política”, va dir, un missatge semblant al que van enviar tant Washington com Moscou. Ahir Guterres es va dirigir a Tubruq, la ciutat de l’est que acull el govern controlat per aliats de Haftar, que va justificar la seva ofensiva per la necessitat de “purgar” l’oest del país de “terroristes i mercenaris”. Després d’entrevistar-se amb el mariscal, Guterres va manifestar que abandonava Líbia amb “pesar i profundament preocupat”.
La jugada de Haftar va deixar perplexos els analistes polítics libis, ja que arribava només deu dies abans de la celebració d’una conferència nacional patrocinada per l’ONU a la ciutat de Gadames, al sud-oest de Líbia. La trobada entre els principals actors polítics libis havia de servir per dissenyar un full de ruta amb una data per a la celebració d’eleccions i que permetés sortir de l’impàs. Més de set anys després del final de la guerra civil, els libis encara viuen en una situació de desgovern, sense un executiu capaç de garantir la provisió de serveis públics bàsics, i amb el territori del país dividit entre una constel·lació de milícies aliades d’algun dels dos governs en litigi.
El futur de Líbia està en mans de les potències estrangeres. En bona part, el conflicte s’ha vist alimentat per les lluites dels diversos eixos regionals. Mentre que Haftar ha rebut el suport de França i de l’Aràbia Saudita, i fins i tot armes d’Egipte i els Emirats Àrabs, el govern d’Al-Sarraj compta amb el favor d’Itàlia, Turquia, Qatar i Algèria. La posició de la Casa Blanca i el Kremlin és, de moment, més ambigua.
Al-Sarraj