Una empresa pública espanyola subornava funcionaris de l'Aràbia Saudita perquè els compressin armes

BarcelonaEl govern de Mariano Rajoy va voler enterrar l'escàndol de corrupció de l'empresa semipública Defex d'exportació d'armes espanyoles, ja dissolta, però el cas continua portant cua. Segons l'escrit presentat per la Fiscalia Anticorrupció, que aquest dijous publiquen Eldiario.es i El Mundo, els responsables d'aquesta empresa van pagar durant anys suborns milionaris a alts funcionaris de l'Aràbia Saudita perquè els compressin armes. És la conclusió del fiscal Conrado Sainz sobre onze contractes signats amb Riad entre el 2005 i el 2014, que van donar peu a sucoses comissions tant per als saudites com per als directius de les empreses implicades. La fiscalia demana 29 anys de presó per a José Ignacio Encinas Charro, president de l'empresa semipública, i set persones més.

Les vendes d'armes de Defex a l'Aràbia Saudita es remunten al 1991, però la investigació s'ha centrat en els anys que no han prescrit. Defex era una empresa creada el 1972 amb una participació pública del 51% per potenciar l'exportació d'armes espanyoles, de la qual formaven part fabricants d'armes privats com Explosivos Alaveses, Maxamcorp o Instalaza, l'empresa vinculada a l'exministre de Defensa Pedro Morenés. Segons l'escrit de la fiscalia, el contacte de Defex a Riad era Álvaro Cervera Pérz, que pagava les comissions corresponents a les autoritats del país a través dels seus contactes amb la casa reial. Tot plegat es feia a través d'una xarxa d'empreses pantalla domiciliades en paradisos fiscals, amb l'única funció d'emetre factures i de transferir diners de Defex per pagar els suborns. Entre els comissionistes hi ha també l'agregat militar de l'ambaixada saudita a Espanya, Abdullah Alshamuary.

La investigació de Defex va començar el 2008, quan Luxemburg va alertar a les autoritats espanyoles d'una transferència de 41 milions d'euros a un compte de l'empresa pública espanyola i la firma Cueto 92. El cas el va assumir l'Audiència Nacional, que també investiga l'activitat de Defex a Angola, el Camerun, l'Egipte i el Brasil. A Angola es va descobrir que, del contracte de 153 milions per proveir d'armes espanyoles la policia d'aquest país, 50 milions es van dedicar a pagar suborns. El preu del material s'havia inflat entre un 200% i un 300% per sobre del valor de mercat i així tothom podia ser untat.

En els baixos fons de l'aparell de l'Estat afloren alguns cognoms coneguts, que s'han destapat en la investigació. Destaca el paper de Beatriz García Paesa, neboda de l'espia espanyol Francisco Paesa, l'home de palla de l'exdirector de la Guàrdia Civil, Luís Roldán, que s'hauria quedat amb els diners que ell mateix havia robat abans de delatar-lo a la justícia espanyola. La dona hauria dissenyat des de Luxemburg la sofisticada estructura financera d'empreses pantalla, segons explicava l'any passat El País citant fonts policials.

Segons les informacions periodístiques, entre els acusats també hi ha el coronel Ángel María Larumbe Burgui, que "com a militar tenia bones connexions al ministeri de Defensa i facilitats per aconseguir el vistiplau de la comissió interministerial que autoritza les exportacions d'armes", explica Pere Ortega, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. "El jutge necessitarà temps per desfer tot l'entramat d'empreses pantalla", afegeix.

Opacitat dels governs del PP i el PSOE

Jon Iñarritu, diputat de Bildu que des de la comissió de Defensa ha reclamat durant anys informació sobre les exportacions d'armes espanyoles a l'Aràbia Saudita, recorda que "tant els governs del PP com els del PSOE no han donat mai gaire explicacions sobre aquestes exportacions a un país que vulnera sistemàticament els drets humans". Iñarritu li va deixar anar l'any passat a la ministra de Defensa que als saudites "no se'ls hauria de vendre ni una espasa de Toledo, perquè la farien servir per tallar caps".

En el fons hi ha la falta de transparència en el comerç d'armes a Espanya, emparada en la llei de secrets oficials del 1968. "És una llei franquista, que permet que siguin secretes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús", alerta María del Pozo, d'Amnistia Internacional. "Gairebé cada mes es reuneix aquesta junta, que és la que decideix si s'ha d'autoritzar una exportació. I el problema és que tot és secret: només es publiquen estadístiques dos cops l'any, que impedeixen, per exemple, saber què estava passant en el moment que es va autoritzar una operació. El govern del PSOE ens ha assegurat diverses vegades que no han concedit noves llicències a l'Aràbia Saudita i que només han donat sortida a les autoritzades pels governs del PP, en uns anys en què es van promoure moltíssims acords de venda d'armes a Riad".

Els crims comesos per l'Aràbia Saudita a la guerra del Iemen des del 2015, àmpliament documentats tant per ONGs com per l'ONU, han posat les exportacions d'armes europees a Riad en el punt de mira. Entre el 2015 i el juny del 2018, amb la intervenció saudita al Iemen en marxa, Espanya ha venut armes a l'Aràbia Saudita per valor de 1.100 milions d'euros.