Responsabilitat espanyola en la massacre del Iemen
Madrid autoritza vendes d’armes de 430 milions a l’Aràbia Saudita, deu cops més que l’ajuda humanitària
Activista i autor de ‘Negociar con asesinos. Guerra y crisis en Yemen’Les Nacions Unides fa mesos que alerten que hi ha una amenaça mortal de fam que afecta milions de persones al Iemen. El 20 de novembre el seu secretari general, António Guterres, advertia que “el Iemen està en imminent perill de viure la pitjor fam que el món ha vist en dècades”.
Aquestes informacions no generen gaires titulars, tot i que Espanya, igual que les potències europees i els Estats Units, va donar suport a la intervenció militar de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, que s’ha caracteritzat pels bombardejos indiscriminats contra la població civil, per imposar un bloqueig per terra, mar i aire al país més pobre de la regió i per destrossar un estat que “gairebé ha desaparegut”, per utilitzar les paraules de la investigadora Leyla Hamad Zahonero.
Els governs a Espanya han fet costat a aquesta agressió des del principi. Felip VI va avalar de seguida la intervenció militar i, mesos després, el govern Rajoy va vendre armes als saudites. Govern i monarquia han treballat a favor dels grans interessos de les empreses espanyoles, com ho demostra el megacontracte de més de 6.500 milions d’euros de l’AVE a la Meca.
El primer factor que explica el deteriorament de la crisi humanitària és la nova escalada en els enfrontaments. Des de l’1 de gener fins al 12 de desembre del 2020 han mort més de 18.800 persones en combat. Segons l’ONU, actualment al Iemen hi ha 48 fronts identificables, en comparació als 33 de principis d’any. La diplomàcia de les Nacions Unides ha tornat a fracassar fins i tot a la ciutat de Hodeidah, on es viu una altra escalada, malgrat l’acord de finals del 2018.
A més, la població ha patit fortes inundacions que han provocat més de 300.000 desplaçats en només uns mesos, i també una forta devaluació de la moneda (més del 70% en aquests anys de guerra), la caiguda de les remeses i l’arribada del coronavirus en un país en què el sistema sanitari està pràcticament col·lapsat, com ho demostra la seva incapacitat per fer front a epidèmies de còlera. Eva Erill, de Solidaris Sense Fronteres, que fa anys que lluita contra la tragèdia al Iemen, recorda que “no és només el còlera i el covid-19, també són el dengue, la diftèria i la malària”.
Actualment, més de 24 milions de persones necessiten ajuda humanitària. La situació és crítica, ja no només pel bloqueig, sinó també perquè els houthis han jugat amb la població i han entorpit l’enviament d’ajuda humanitària. Davant d’aquest deteriorament de la crisi humanitària, la resposta d’Occident no ha pogut ser pitjor: s’han ignorat les crides de l’ONU des d’aquest estiu i no s’estan enviant els fons humanitaris necessaris, cosa que agreuja encara més el desastre.
Les dades parlen per si soles: a pocs dies perquè acabés l’any només s’havia recaptat la meitat dels fons requerits tot i que el mateix pla ja havia estat retallat aquest any un 20%. Actualment, queden per enviar 1.700 milions de dòlars, una xifra inferior a la del famós contracte de les cinc corbetes que Espanya està construint per a l’Aràbia Saudita. S’estan venent vaixells de guerra al mateix país que ha fet un bloqueig marítim sobre el Iemen i que ha utilitzat la fam com a arma de guerra.
En aquests anys de conflicte, mentre que el govern espanyol ha autoritzat la venda d’armament per valor de més de 1.200 milions d’euros a l’Aràbia Saudita i els Emirats, l’ajuda humanitària ha estat de poc més de 3 milions d’euros. El nou govern no ha solucionat aquest dèficit i l’ajuda enviada l’any 2020 no arriba de moment als 400.000 euros, una xifra que contrasta amb els 430 milions en armament que el govern de Pedro Sánchez va autoritzar el 2019 a Riad i Abu Dhabi. Sobre aquest punt, el 21 de desembre el PSOE va tornar a girar l’esquena al Iemen presentant una transaccional per no comprometre’s amb una proposició no de llei presentada per Unides Podem amb el suport d’ERC i d’EH Bildu. El text instava el govern a enviar ajuda humanitària de caràcter immediat per atendre “les peticions expressades per les organitzacions en defensa dels drets humans” que fa anys que demanen que es deixi de vendre armes als països que assassinen civils al Iemen.
“Se’ls està matant de fam”
Mark Lowcock, responsable d’emergències humanitàries de l’ONU, ho ha resumit amb claredat: “La població iemenita no està passant gana, se l’està matant de fam”. Seguir com fins ara vol dir seguir sense fer esforços diplomàtics perquè s’arribi a la pau i seguir venent armes a països que porten gairebé sis anys bombardejant civils indiscriminadament. Hi ha una responsabilitat moral per haver prioritzat els interessos econòmics en el que, segons els organismes internacionals, ja fa anys que és la pitjor catàstrofe humanitària del món. L’exili de Joan Carles als Emirats Àrabs ha tornat a posar de manifest aquestes relacions, però no ha servit per replantejar les prioritats de la política exterior espanyola en una guerra en la qual han pogut morir prop de 300.000 persones.
