Espanya tanca la porta a participar en l'operació dels EUA al mar Roig

MadridEl govern espanyol estava valorant la possibilitat d'enviar oficials d'enllaç a l'operació que els Estats Units i la Gran Bretanya lideren al mar Roig contra els rebels houthis per acontentar Washington, però finalment ho ha descartat. El debat havia provocat tensions internes amb Sumar, totalment contrari a involucrar-se en una operació militar que, amb el pretext protegir el tràfic marítim internacional en aquesta zona, estaria ajudant directament Israel en el seu conflicte contra Hamàs. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat la participació espanyola tant en la missió dels Estats Units com en la que prepara la UE i ha llançat un missatge directe als Estats Units: "Cap país li diu a Espanya on ha de participar i on no", ha afirmat.

Robles, que ha comparegut a la comissió de Defensa del Congrés, ha volgut esvair qualsevol dubte al respecte: "Tracto de ser sempre molt clara, em puc equivocar en el que faig, però no menteixo", ha afirmat. Washington va incloure Espanya en la coalició internacional per portar a terme l'operació Guardià de la Prosperitat sense consultar Madrid, segons la ministra. "Nosaltres teníem clar que no participaríem en una operació que no estava sota el paraigua de l'ONU, l'OTAN o la UE", va afegir. Precisament, la UE aprovarà la seva pròpia missió a la zona el 22 de febrer. En aquest cas Espanya no s'hi oposarà però tampoc hi participarà, amb l'argument que ja participa en moltes altres missions. El president espanyol, Pedro Sánchez, és un dels líders europeus que s'han mostrat més dur amb el govern israelià i no vol ser vist com un subaltern de Washington a l'estil de la fotografia de José María Aznar a les Açores al costat de George Bush i Tony Blair abans de la guerra de l'Iraq.

La decisió de Madrid és una mostra més de les dificultats dels Estats Units per construir una coalició internacional en aquesta zona, ja que la milícia iemenita proiraniana dels houthis afirma que només ataca els vaixells que porten subministraments a Israel. Això fa que molts països que són solidaris amb la causa palestina, com ara Turquia, que és membre de l'OTAN, se n'hagin desmarcat. França i Itàlia han acceptat participar-hi però amb un rol secundari i sense posar-se sota les ordres directes dels nord-americans. D'entre els estats de la zona només Bahrain apareix com a membre de la coalició, tot i que altres països, com Egipte o l'Aràbia Saudita, podrien estar ajudant Washington però no volen que se sàpiga per por de molestar les seves pròpies opinions públiques. A la pràctica són els Estats Units i el Regne Unit els que estan duent el pes principal de l'operatiu. I és justament el que es pretén ampliant la coalició: evitar la imatge de l'enèsima intervenció anglo-estatunidenca al Pròxim Orient. 

Així, el dia 13 aquests dos països van llançar una onada de bombardejos contra el Iemen amb aviació i míssils sobre 73 objectius en setze indrets del país. Els rebels van anunciar que respondrien.