Espanya, lluny de les "democràcies plenes" en l'índex de Transparència Internacional

Barcelona / Brussel·lesEspanya és una de les principals economies d’Europa i encara serà més important per a la Unió Europea un cop el Regne Unit marxi del club. Però aquesta potència econòmica no puntua de la mateixa manera quan es tracta de mesurar la qualitat de les seves institucions públiques. L’índex de percepció de la corrupció que publica anualment Transparència Internacional torna a deixar l’Estat entre els pitjors de la UE. Concretament, és la novena per la cua del total dels seus 28 integrants. A més, com remarquen els experts de Transparència Internacional, Espanya (amb 58 punts de 100) queda lluny de la puntuació que aconsegueixen “democràcies plenes”, que obtenen una mitjana de 75 punts.

Per tant, la percepció de la corrupció a Espanya queda a mig camí entre la d’un estat “altament corrupte” (0) i un de “molt net” (100). La mitjana del conjunt de la UE és de 66 punts i és la regió amb més bona nota d’entre les diferents àrees mundials que comprèn l’informe. I dins la UE, els països percebuts com a menys corruptes són els nòrdics, amb Dinamarca (88) –que també lidera el rànquing mundial– al capdavant, seguida de Finlàndia (85) i Suècia (85). Per sota d’Espanya només hi ha vuit països: Malta, Itàlia, Eslovàquia, Croàcia, Romania, Hongria, Grècia i Bulgària. Molts d’aquests casos queden per sota (o al voltant) dels 50 punts, el nivell que Transparència Internacional considera una “democràcia defectuosa”.

La puntuació d’Espanya és pràcticament idèntica a l’obtinguda l’any passat (57) en el mateix rànquing i que, de fet, va suposar un mínim històric. El 2018 l’estat espanyol va ser un dels països on més va créixer la percepció de corrupció, juntament amb Hongria i Xipre. La puntuació d’aquest 2019 torna a situar l’Estat en el lloc que havia assolit el 2017, cinc punts per sota del 2012. En aquest sentit, des de Transparència Internacional destaquen que Espanya no ha dut a terme prou mesures per combatre la corrupció, i fan un toc d’atenció al govern de Pedro Sánchez, que des que és al govern no ha dut a terme cap mesura en aquesta direcció, apunta l’informe.

Corrupció i democràcia

Transparència Internacional posa èmfasi en aquest informe en la relació que s’estableix entre la qualitat democràtica i la corrupció. Aquesta organització apunta que, 25 anys després del seu naixement, observen una situació “preocupant” pel que fa a la qualitat de les democràcies, que estan amenaçades. Transparència Internacional apunta que això es deu principalment a tres factors. En primer lloc, pels intents dels líders polítics que han estat esquitxats per casos de corrupció d’escapar de futurs controls canviant les normes (com passa a Romania). En segon lloc, perquè hi ha països que han transitat recentment cap a la democràcia i no han desenvolupat prou mecanismes per prevenir la corrupció. En tercer lloc, perquè “alguns líders populistes que han arribat al poder capitalitzant el descontentament global amb la corrupció després fan servir les mateixes vies per mantenir el poder”.

Per tot això, l'organització apunta que en les últimes dècades s’observa una caiguda global de la qualitat democràtica tant pels conflictes en països com Polònia, Hongria o Turquia com pels retrocessos que s’han patit en democràcies consolidades com els Estats Units.

Transparència Internacional posa la lupa aquest any principalment en el populisme, on apunten cap a Mèxic, Itàlia i el Brasil. Recorda que el 2016 ja van avisar que la corrupció provoca desencís entre la població i aplana el camí al populisme, un resultat que es nota en aquest últim índex. L’informe està elaborat a través de les percepcions d’experts sobre el nivell de corrupció al sector públic (suborns, desviaments de fons públics, protecció legal als denunciants o possibilitat d’accés de la població civil a la informació pública, entre altres indicadors) i no es fixa en el sector privat.

L'informe es basa en les percepcions d'experts i executius sobre el nivell de corrupció al sector públic en matèria de suborns, desviaments de fons públics, protecció legal als denunciants o possibilitat d'accés de la població civil a la informació pública, entre altres indicadors. Les conclusions revelen que no es fa prou per lluitar contra la corrupció: des del 2012 només 22 dels 180 països analitzats han millorat i la mitjana global és de 43 punts.

Patricia Moreira, directora de Transparència Internacional, conclou que "la corrupció soscava la democràcia i genera un cercle viciós que provoca un deteriorament de les institucions, les quals progressivament perden la capacitat de controlar-la". Els països percebuts com els més corruptes del món són els sospitosos habituals: Somàlia (10 punts), el Sudan del Sud i Síria (13), el Iemen i Corea del Nord (14), immersos en dictadures, guerres o desastres humanitaris.

Tot i que la UE és la regió del món amb més bona puntuació, aquest vincle entre erosió democràtica i corrupció també es fa evident per exemple a l'Hongria sotmesa a la deriva autoritària de Viktor Orbán, que ha retrocedit 8 punts (de 55 a 47) en els últims cinc anys. El mateix passa a Bulgària, Romania o Malta, on l'any passat va ser assassinada la periodista d'investigació Daphne Caruana, que seguia la pista del blanqueig de diners. Crida l'atenció que Espanya queda per darrere de Polònia, on el govern protagonitza una ofensiva contra la independència del poder judicial. També retrocedeix la Grècia d'Alexis Tsipras, tot i els estrictes mecanismes de supervisió internacional lligats al programa d'austeritat draconiana imposat per l'FMI, el Banc Central Europeu i la UE.

Per tot plegat, des d'aquest organisme creuen que la UE no fa prou per lluitar contra la percepció de la corrupció malgrat l'esforç de les institucions a l'hora de monitoritzar el compliment de l'estat de dret en països com Hongria o Polònia. Consideren que cal determinació real a l'hora d'abordar aquestes qüestions.