Sánchez manté el pols amb May fins al final

Brussel·lesA l’entrada del Consell Europeu ja està tot preparat. Centenars de cadires ressegueixen unes taules llarguíssimes on està previst que s’asseguin els periodistes que han de cobrir la cimera extraordinària de caps d’estat i de govern prevista per demà i en la qual s’ha de ratificar un acord històric per a la UE: el seu divorci amb el Regne Unit. Però tot està en suspens. Gibraltar s’ha convertit en molt més que un punt de la negociació, i les converses durant tota la setmana no han aconseguit fer moure el govern espanyol de la seva posició. “Les garanties encara no són suficients”, deia amb contundència ahir al vespre el president espanyol, Pedro Sánchez, des de Cuba.

Sánchez, que va arribar a la Moncloa presentant el seu govern com a “europeista”, ara ha provocat que l’acord que defensa la resta d’Europa estigui en perill. “Si no hi ha acord la cosa més probable és que el Consell Europeu no es faci”, deia recalcant la seva capacitat de vetar –com a mínim per ara– les negociacions. Ho va dir des del principi de la setmana i semblava que cap de les parts negociadores o els altres estats membres s’acabaven de prendre seriosament que, després de mesos d’esforços per tancar qüestions complexes com la frontera d’Irlanda i el dret d’accés a les aigües, sigui Gibraltar el que tingui la cimera i l’acord penjant d’un fil. Però Sánchez manté el pols amb la premier britànica, Theresa May, fins al final.

La reunió d’ahir era clau i es buscava que fos la definitiva abans de diumenge. Les persones de confiança enviades per cada estat es van trobar a primera hora del matí per acabar de tancar no només la qüestió de Gibraltar, sinó també la de l’accés a les aigües. L’última va quedar resolta abans de dinar, però la del Penyal va continuar oberta. Sánchez hi va enviar el secretari d’estat d’Afers Europeus, Luis Marco Aguiriano, que va sortir de la trobada recalcant que encara no hi havia acord, però explicant que la UE i Londres li havien ofert dues declaracions annexes als documents en què Espanya hi trobava a faltar garanties sobre el seu paper determinant en la futura negociació amb Gibraltar. Cal recordar que Espanya critica que s’afegís en últim moment l’article 184 a l’acord de retirada, en què no queda clar que Gibraltar i el Regne Unit estiguin obligats a tenir el vistiplau espanyol si arriben a qualsevol acord amb la UE. A més, també critiquen la deslleialtat que suposa que, “per sorpresa”, a la declaració política desaparegués un paràgraf que sí que ho garantia.

Una promesa per escrit

Ara les parts negociadores proposen dos textos més. D’una banda, una declaració amb el compromís dels Vint-i-set d’interpretar l’article 184 com demana Espanya. Això, segons Aguiriano, està resolt. Però el més necessari és el compromís del Regne Unit, i això és el que encara no ha arribat. Segons el secretari d’estat, durant la reunió els britànics es van comprometre de paraula a secundar aquesta interpretació, però Espanya reclama com a mínim un compromís escrit que ha d’arribar abans de diumenge. Sánchez diu que per ara “no hi ha garanties suficients”, però no queda clar si en el moment que vegi aquesta declaració de May –si es produeix– en tindrà prou. Al matí, el seu enviat a Brussel·les deixava entreveure que amb això n’hi hauria prou: “Demanàvem un aclariment sobre l’article 184 i es pot fer de diverses maneres”. Això suposaria recular després de tota la gesticulació feta durant la setmana perquè implicaria no tocar els textos, la solució que Sánchez exigia. Les dues parts saben que tocar els textos obriria la caixa dels trons. Però el mateix Aguiriano sabia que la vinculació legal d’aquesta solució era dubtosa i això explicaria la negativa de Sánchez. Tot i això, les negociacions continuen i, per tant, no es pot descartar que Sánchez s’acabi conformant amb una promesa per escrit. Tampoc es pot descartar que Sánchez provoqui l’anul·lació de la cimera, que encara es podria fer les pròximes setmanes.

El pols es manté fins al límit. Com informa Quim Aranda des de Londres, els crítics de Theresa May consideren que ja ha cedit prou, i fer un pas enrere en la qüestió de Gibraltar suposaria posar-se en contra el lobi d’interessos més poderós del Parlament britànic. Gibraltar, de fet, no ha deixat de ser mai un problema per al Regne Unit, segons afirmen fonts diplomàtiques de Londres. Recorden, per exemple, que la idea de la cosobirania és una proposta llançada des de les illes els anys 90. I, a la pràctica, és el màxim a què podria aspirar Madrid.

Més enllà de la retòrica dels uns i els altres, de la defensa de la “família britànica” que diu May, i dels “interessos d’Espanya com a nació”, que diu Sánchez, el problema actual, i el problema futur que hi pot haver si és Londres només qui administra el Penyal en les converses futures amb la UE, és que Gibraltar torni a gaudir d’un estatus que juga contra l’economia de la zona on hi ha la colònia. Perquè, a la pràctica, Gibraltar és un paradís fiscal que no respecta ni ha respectat mai les regles del joc de la UE, perquè Londres li va donar la capacitat d’autoregular-se. I ara és, justament, el que Madrid vol evitar.