El ministre d'Exteriors alemany dona suport "a tothom que vulgui seure a negociar" sobre Catalunya

BarcelonaLa situació a Catalunya segueix a l'ordre del dia de l'agenda internacional, i recull posicionaments de tot de líders, organitzacions i institucions mundials. El ministre d'Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, s'hi ha referit aquest matí, després que es coneguessin la resposta de Carles Puigdemont al requeriment de Mariano Rajoy i l'intercanvi de missives entre els dos presidents. Gabriel s'ha pronunciat a favor del diàleg i ha expressat tot el seu suport a "tothom que vulgui seure a la taula de negociacions" per "resoldre aquests assumptes" i arribar a una situació "estable" a Catalunya i a Espanya. L'alemany creu que ara hi ha "marge per maniobrar" per trobar una solució. "Estem molt contents que ara hi hagi espai [per al diàleg] perquè tothom està capacitat i, esperem, amb el desig de negociar i rebaixar les tensions", ha afirmat.

Posteriorment a aquestes declaracions, el ministre d'Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, ha matisat les paraules de Gabriel assegurant que l'alemany "no ha afegit que el diàleg ha de ser dins del marc constitucional". "Crec que Alemanya té una posició indubtable", ha afegit Dastis.

A la mateixa cita, a Luxemburg, on eren Dastis i Gabriel també s'ha pronunciat sobre la carta de Puigdemont la ministra d’Afers Exteriors sueca Margot Wallström, que ha dit que creu que té un “to conciliador” i s'ha demanat si podia suposar un primer pas per “millorar l’autonomia de Catalunya”.

Segon pronunciament a Eslovènia

A part de les declaracions del ministre d'Exteriors alemany, també hi ha hagut un nou pronunciament d'una cambra europea sobre el procés català. La comissió d'Exteriors del Parlament eslovè ha aprovat una segona resolució per unanimitat en què demana a l'executiu que elevi a la Unió Europea la necessitat d'un diàleg entre Catalunya i Espanya. És el segon pronunciament d'Eslovènia en aquest sentit: la setmana passada ja va reclamar una "solució pacífica" del conflicte democràtic i respectar el dret a l'autodeterminació de Catalunya d'acord amb els estàndards internacionals.

Aquesta primera resolució va ser aprovada per unanimitat arran dels fets de l'1 d'octubre. El text feia referència a "l'ús desproporcionat de la violència" en el referèndum organitzat per la Generalitat i la qualificava d'"inacceptable". A més, els diputats hi expressaven explícitament el seu "suport al dret universal a l'autodeterminació de les nacions".

Que Eslovènia es posicioni clarament a favor de Catalunya té un significat especial, ja que últimament els sectors independentistes catalans han posat com a model a seguir el procés d'autodeterminació eslovè, que va fer una DUI però la va suspendre sis mesos per poder negociar, amb l'única excepció dels 10 dies de guerra amb Sèrbia.

Suïssa creu que el conflicte català és un "afer intern d'Espanya" i que no es donen les condicions per al diàleg

També s'ha pronunciat aquest matí el govern suís, que ha recalcat que les aspiracions independentistes de Catalunya són un assumpte intern d'Espanya que han d'abordar-se dins l'ordenament constitucional i que les condicions per a una hipotètica "facilitació" d'un diàleg entre l'executiu espanyol i el Govern no es donen, de moment. El ministeri d'Afers Exteriors suís ha respost així arran d'un article publicat pel diari 'Blick' que cita el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i afirma que "Catalunya està decidida i sincerament disposada a un diàleg amb Madrid en el cas que el govern suís acceptés una mediació".

La diplomàcia suïssa "ha pres nota dels últims esdeveniments a Catalunya", ha indicat el portaveu d'Exteriors, Pierre-Alain Eltschinger, que també ha subratllat que "les aspiracions independentistes de Catalunya són un assumpte intern d'Espanya que s'han d'abordar dins l'ordenament constitucional espanyol" i que "Suïssa respecta plenament la sobirania d'Espanya".

Suïssa advoca "sempre pel manteniment de l'estat de dret i per una solució pacífica de problemes i conflictes mitjançant el diàleg", ha recalcat Eltschinger. El portaveu ha precisat que en qualsevol cas "una facilitació" en el cas català "només pot donar-se si les dues parts la sol·liciten". "De moment les condicions per a una facilitació no es donen", ha afirmat.

Resol·lució del parlament eslovè