Un escut humà amb sotana al cor de l’Àfrica

Barcelona“La situació és molt tensa. Està tot molt inquiet”, explica el bisbe cordovès Juan José Aguirre des de Bangassou, a la República Centreafricana, la seva diòcesi des de fa prop de 20 anys. Parla amb l’ARA per telèfon, amb la veu tranquil·la però conscient del perill que l’assetja. Aguirre està rodejat per centenars de milicians armats enmig d’un conflicte sectari que ha desplaçat més d’un milió de persones.

“Els meus ulls han vist moltes coses -diu el prelat-. He carregat els cossos morts de soldats de l’ONU, he vist com guerrillers degollaven civils, he vist centenars de cossos amuntegats...” Aguirre també sap el que és interposar-se entre uns assassins i les seves víctimes. Al maig un grup de milicians, els anomenats Antibalaka, van intentar massacrar musulmans que es refugiaven a la mesquita de la ciutat. El bisbe i dos sacerdots més van plantar-se entre ells i el temple, fent d’escuts humans.

Després de tres dies, Aguirre i els seus companys van aconseguir calmar els ànims. Dins de la mesquita van trobar-hi vius i morts, homes, dones i nens, amuntegats tots junts entre una terrible fortor i despulles de tot tipus. Els tres homes van traslladar llavors els refugiats a la catedral, al domicili del mateix Aguirre i al seminari menor, on continuen instal·lats encara avui. Més de dos mil en total.

Els Antibalaka són joves catòlics, protestants, ateus o animistes que lluiten contra les milícies Séléka, de majoria musulmana, i que sovint es deixen endur pel pillatge o la venjança cap a la comunitat islàmica en el seu conjunt. “Són nombrosos, són joves i van armats amb rifles de caça i matxets. Han perdut el sentit de la vida i la consciència del bé i del mal”, explica Juan José Aguirre, segons el qual “el setge a la mesquita podria haver-se convertit en una carnisseria”. “Per això vam decidir actuar. Nosaltres som aquí pels més vulnerables, independentment de si són musulmans o no”, continua.

La situació no ha millorat. Dimarts passat, 8 d’agost, un grup dels Séléka van degollar 50 persones en una missió catòlica a Gambo, un poblet a 65 quilòmetres de Bangassou. “Van matar voluntaris de la Creu Roja i també homes i nens malalts. En tenim testimonis”, relata Aguirre. “La missió de l’ONU era allà i no van fer res”, afegeix.

Un conflicte religiós?

Un conflicte religiós? La República Centreafricana és un país amb una gran diversitat religiosa. El 66% de la població és cristiana (un 20,4% catòlica i un 45,6% protestant), un 18,4% animista i un 14,7% musulmana. Les confessions religioses dels grups violents al país, els Séléka (islamistes radicals) i els Antibalaka (no musulmans), podrien fer pensar en un conflicte religiós. Però Aguirre ho nega: “La religió és una pantalla per ocultar un problema polític. Els Séléka volen dividir el país en dos per controlar els recursos minerals (or, diamants i urani) i per tenir la frontera amb el Congo, el país més ric de l’Àfrica”.

Per entendre el que passa a la República Centreafricana, diu el prelat, cal conèixer la seva història recent. “En els 37 anys que porto en aquest país no havia vist la violència entre musulmans i no musulmans que he vist aquests últims quatre anys”, diu Aguirre.

El bisbe fa referència a l’aparició de les milícies islamistes Séléka, que l’any 2013 van organitzar un cop d’estat i van sumir el país en una violenta guerra civil. “Molts musulmans diuen que l’Alcorà prohibeix el que fan els Séléka”, explica Aguirre, que culpa “els països del Golf i els seus petrodòlars” de la deriva violenta d’aquests grups. “Alguns dels que financen els Séléka apareixen a les samarretes de certs equips de futbol”, diu el bisbe, fent una clara al·lusió a l’anterior patrocinador del Futbol Club Barcelona, Qatar.

Com a resposta al cop d’estat dels Séléka, cristians i animistes van crear les milícies Antibalaka (literalment, “anti bales d’AK-47”, en la llengua local). Les Nacions Unides també van intervenir al país, enviant-hi prop de 13.000 soldats.

Tot i que el país ha viscut petits moments de pau des de llavors, i fins i tot va aprovar una Constitució laica el març del 2016, les escaramusses entre Séléka, Antibalaka i Cascos Blaus han continuat. Aguirre es queixa que els contingents de l’ONU, especialment els marroquins, no fan prou per protegir la població i remarca com es troben de sols. “Moltes ONG han fugit de Bangassou. Només quedem Metges Sense Fronteres i l’Església”. Aguirre té clar que no marxarà.