Escrutini a les grans tecnològiques

WashingtonLa pandèmia va fer que fos per videoconferència, però l’ocasió va ser històrica. Els responsables de les principals tecnològiques estatunidenques van estar presents en una mateixa sessió per respondre les preguntes de Washington. Entre ells, l’home més ric del món, Jeff Bezos, propietari d’Amazon, que debutava davant el Congrés. Els legisladors porten mesos estudiant si les seves companyies són massa grans, si fan mal a la lliure competència i abusen del seu poder. En un horitzó encara llunyà hi ha una possible regulació del sector. Fins i tot la possible partició d’aquestes empreses.

Els quatre responsables van tractar de defensar-se amb l’argument que difícilment hi ha un monopoli si tots ells competeixen entre si i, a més, ho fan amb la resta del món. Un argument amb el qual Bezos (Amazon, que gestiona el 90% de les vendes electròniques de llibres), Mark Zuckerberg (Facebook, que suma gairebé 3.000 milions d’usuaris globals), Tim Cook (Apple, que copa el 42% de la quota de mercat estatunidenc amb el seu iPhone) i Sundar Pichai (Google, que gestiona el 90% de les cerques a internet) van tractar de rebatre la percepció d’una concentració excessiva de mercat en les seves mans.

Pichai va explicar, per exemple, que altres cercadors competeixen amb Google. “Pots fer-li una pregunta a Alexa [propietat d’Amazon] des de la teva cuina, llegir les notícies a Twitter o demanar informació a amics a través de WhatsApp [propietat de Facebook]”. Cook va citar igualment la competència de Google en el mercat de la telefonia mòbil i Zuckerberg la de tots ells per la publicitat, principal font d’ingressos de la seva xarxa social. No només la seva competència els obliga a innovar, sinó que, van argumentar, les seves respectives empreses han ajudat al creixement d’altres companyies sota el seu paraigua. Però, per als desenvolupadors d’aplicacions, Google i Apple conformen un duopoli ineludible.

Abús de poder

El demòcrata David Cicilline, president del subcomitè antimonopoli del Comitè Judicial de la Cambra de Representants, els va acusar d’“utilitzar el seu poder per vigilar altres companyies i utilitzar les dades per protegir el seu poder”. Gràcies a això, va apuntar Cicilline, “poden carregar tarifes exorbitants, imposar contractes opressius i extreure dades valuoses de les persones i negocis que confien en ells”. Bezos, per defensar-se, es va remetre al 80% d’aprovació de la seva companyia per part dels estatunidencs. “Només valoren més els metges i l’exèrcit”, va apuntar. Segons el multimilionari, Amazon ha creat més llocs de treball al país “que qualsevol altra companyia”. Els seus treballadors, va afegir, “guanyen un mínim de 15 dòlars l’hora”.

Els republicans es van concentrar en la suposada censura de les posicions conservadores a les xarxes socials. Jim Jordan va afirmar que companyies com Facebook o Twitter “censuren” i “suprimeixen les visions” republicanes. També va acusar Google d’haver intentat ajudar Hillary Clinton en les eleccions del 2016. James Sensenbrenner, vicepresident del subcomitè, va confondre la companyia de Mark Zuckerberg amb Twitter i li va recriminar haver eliminat un vídeo en què es defensava la hidroxicloroquina com a medicina per combatre el coronavirus. Els estudis proven que aquest medicament, promogut per Trump, no és efectiu i té possibles efectes secundaris perillosos. Zuckerberg va dir que no volen ser “àrbitres de la veritat”, però va defensar l’opció d’esborrar continguts que tenen el “risc de danyar” els usuaris.