Escòcia demanarà l'autorització de Westminster per a un segon referèndum d'independència
El govern de Nicola Sturgeon publica l'esborrany de llei promès la setmana passada, que inclou la mateixa pregunta que el 2014. El resultat final de les negociacions sobre el Brexit determinaran que es tiri endavant o no
LondresLa convocatòria d’un segon referèndum d’independència per a Escòcia haurà de comptar amb el vistiplau de la cambra dels Comuns, d’acord amb l’esborrany del projecte de llei que s’ha donat a conèixer fa uns minuts per part del govern escocès. Si s’hagués de tirar endavant, Edimburg sol·licitaria la transferència dels poders de Westminster perquè la consulta se celebrés d’acord amb la legalitat britànica. Amb la publicació del text, la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, compleix la promesa feta al congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) d’elevar a discussió l’esborrany en el termini d’una setmana.
Però el pas fet aquest matí no implica que el seu govern s’hagi compromès formalment a presentar la proposta a la cambra de Holyrood. És una mesura de pressió de l’independentisme escocès per aconseguir que Edimburg tingui veu i vot en les negociacions sobre el Brexit amb la Unió Europea (UE), que avui han dut la 'premier' britànica, Theresa May, a Brussel·les a reunir-se amb els encara socis per explicar en quins termes vol que es desenvolupi el procés.
El mecanisme per a la convocatòria d’un nou referèndum a Escòcia segueix fil per randa la pauta del que va dur a la celebració del primer, el setembre del 2014, que es va saldar amb la derrota del sí a la independència per 10 punts i escaig de diferència. D’acord amb la proposta, "s'espera" que la transferència dels poders sol·licitats s'aprovaria.
Quan s’ha referit a la qüestió, Nicola Sturgeon ha afirmat que seria “inconcebible” que Downing Street barrés el pas a la cessió temporal d’aquesta jurisdicció. Altres veus de l’executiu escocès, però, com la del conseller de Justícia, Kenny MacAskill, han assegurat que seria “perfectament factible” que el govern britànic la negués. De fet, tots els signes emesos fins ara per la primera ministra May no permeten pensar en una aproximació dialogant com la que va tenir David Cameron per resoldre la qüestió, sempre que finalment Nicola Sturgeon tirés endavant l’amenaça de posar damunt la taula un segon referèndum d’independència.
L’acceptació de la sobirania del Parlament de Westminster per sobre de la de l'escocès, que implica la sol·licitud dels poders, concorda amb la publicació d’un document del govern britànic, del gener del 2012, que assegurava que Holyrood no tenia competències per consultar sobre la independència. Si ho hagués fet, la justícia hauria pogut acabar anul·lant-la. Però l’acord signat a Edimburg el 15 d’octubre del mateix any, entre els primers ministres David Cameron i Alex Salmon, va eliminar qualsevol barrera i va esdevenir un exemple de solució d’un conflicte polític derivat del xoc de dues sobiranies.
L’esborrany que s’ha donat a conèixer avui també proposa la mateixa pregunta que es va fer el 2014: "Escòcia hauria de ser un país independent?”. Amb tot, no es descarta cap altra fórmula que pogués ser acordada en una ulterior discussió al Parlament. El futur constitucional d'Escòcia es decidiria per majoria simple, tal com va passar el 2014, i sense cap llindar mínim de participació. Els menors de 16 i 17 anys també podrien votar.
En el pròleg al text, la primera ministra Sturgeon escriu que l’SNP ha estat escollit amb el “mandat clar” segons el qual Holyrood té dret a la celebració d’un referèndum si hi havia “un canvi significatiu i substancial” de les circumstàncies en relació amb les existents el 2014. Que Escòcia surti de la Unió Europea arrossegada pel vot anglès, quan la seva població es va inclinar majoritàriament a favor de romandre-hi en el referèndum del Brexit del juny passat (62% a 38%), és un d’aquests canvis significatius, a parer de Sturgeon. I afegeix: “Recents declaracions del govern del Regne Unit en el seu enfocament sobre com sortir de la UE plantegen problemes greus per al govern d'Escòcia. Ens enfrontem a riscos inacceptables per als nostres interessos democràtics, econòmics i socials i per al dret del Parlament escocès a pronunciar-s’hi”.
I en el que és un advertiment claríssim sobre com poden evolucionar els esdeveniments, la líder independentista també afirma: “Si es fa evident que només a través de la independència es poden protegir els interessos d'Escòcia, llavors el poble d'Escòcia ha de tenir la capacitat de reconsiderar aquesta pregunta, i fer-ho abans que el Regne Unit deixi la UE”.