Cameron vol posar la bandera d'Escòcia als edificis oficials anglesos per demanar “que es quedin”

BarcelonaQue el Regne Unit no és Espanya és una evidència que no cal repetir. A diferència de Catalunya, pot tenir les seves pròpies seleccions esportives, i legisla de forma independent en tota mena de qüestions, des del tabac fins al matrimoni gai. Però allà on la diferència és abismal és en el reconeixement nacional. Ningú a Anglaterra negaria l'obvietat que Escòcia és una nació. Aquest reconeixement provoca un respecte pels símbols de l'altre i la manca d'imposició dels propis. Mentre que a Catalunya la delegada espanyola, María de los Llanos de Luna, dedica part del seu temps a perseguir judicialment els ajuntaments que no pengen la bandera d'Espanya, a Escòcia la bandera present arreu és la pròpia: a Edimburg és insòlit veure la bandera britànica, que al centre de la ciutat només oneja a un hotel.

En aquest clima de respecte i manca d'imposició, i mentre que la bandera britànica és una raresa a Escòcia, el govern britànic voldria que Anglaterra s'omplís de banderes escoceses. És l'última tàctica d'un 'establishment', el britànic, que contempla desconcertat com el 'sí' a la independència avança imparable al nord de la frontera. Tota vegada que les amenaces econòmiques no semblen donar resultat, Londres juga ara la carta dels sentiments, la de l'amor que, diu, processen els anglesos als seus veïns del nord. Un amor que s'ha manifestat, de sobte, en forma de banderes escoceses d'Anglaterra.

Cameron vol que la bandera escocesa, coneguda com a 'saltire' —una creu blanca, símbol de sant Andreu, patró del país, sobre fons blau— s'hissi als edificis governamentals del Regne Unit fins al referèndum d'independència del dia 18. Si més no, a alguns. La cultura de no imposar està tan arrelada que ni tan sols Cameron pot forçar la norma d'hissar la bandera als seus propis ministeris. És per això que Cameron ha predicat amb l'exemple: el 10 de Downing Street, despatx i residència del primer ministre, ha hissat la bandera per remarcar que "no hi ha res més important que el futur del Regne Unit i el futur d'Escòcia en els pròxims dies", en paraules d'un portaveu de David Cameron, que ha remarcat que "el primer ministre ha estat molt clar en el seu missatge que volem que Escòcia es quedi", ha afegit. El govern britànic vol que altres edificis oficials la pengin, i el líder laborista, Ed Milliband, ha fet la mateixa demanda als ajuntaments de tot Anglaterra, una demanda que, de moment, no ha estat gaire seguida. Però, més enllà de l'escàs èxit de la iniciativa, el que resulta significatiu és el gest.

Sondejos ajustats

Quan falten nou dies pel referèndum, en què els majors de 16 anys residents a Escòcia decidiran si volen o no la independència, els principals partits parlamentaris britànics –conservadors, liberaldemòcrates i laboristes–augmenten els seus esforços per defensar una unió que va començar de forma pactada ara fa tres segles i que podria estar vivint els seus últims mesos. El primer ministre, el conservador David Cameron, el viceprimer ministre, el liberal Nick Clegg, i el líder laborista Ed Miliband es desplaçaran a Escòcia aquest dimecres per tal de donar impuls a la campanya unionista 'Millor Junts'.

Ho fan preocupats pels últims sondejos, molt ajustats després de mesos de clar avantatge del 'no'. Una enquesta publicada el cap de setmana va donar per primera vegada la victòria als independentistes, que rebien un 51% del suport enfront del 49% dels unionistes, mentre que una segona difosa aquest dimarts apunta a un empat tècnic.