Johnson es dispara un tret al peu i esperona l'independentisme escocès

LondresTret al peu de Boris Johnson. Un més. En una mostra de rara habilitat a l'hora de fer enemics i buscar-se embolics, el primer ministre britànic ha aconseguit posar d'acord els nacionalistes, els laboristes i els conservadors escocesos en les seves crítiques cap a ell mateix. La raó? Les paraules que va pronunciar divendres passat en una reunió telemàtica amb un grup de diputats tories d'Anglaterra.

La devolució de poders ha sigut un "desastre" al nord de la frontera, el "pitjor error de Tony Blair", va dir, en un moment de l'al·locució, segons el relat que n'ha fet The Sun en la seva edició d'aquest dimarts, i que recull a bastament tota la premsa britànica. Johnson també es va referir al fet que no "veu raons" per a més cessions de poders a les administracions de les anomenades home nations.

Downing Street no ha pogut desmentir el relat del Sun, només matisar-lo davant la tempesta política generada: "El que sí que sent fermament [Johnson], i jo hi estaria d'acord, és que la devolució [de poders] a Escòcia ha facilitat l'ascens del separatisme i del nacionalisme, i que està intentant trencar el Regne Unit. Qualsevol persona, com el primer ministre que estima el Regne Unit, vol mantenir-ho junt", ha sortit a corre-cuita, a apagar el foc, el ministre Robert Jenrick en diferents programes informatius de ràdio i televisió d'aquest dimarts.

Tot plegat, tant les paraules de Johnson com les de Jenrick, suposen l'acceptació implícita que en un hipotètic segon referèndum d'independència d'Escòcia –fins ara negat per Johson a Sturgeon– les possibilitats del sí són enormes, un fet que prediuen les enquestes de manera sostinguda des de fa mesos.

Els conservadors escocesos s'han posat les mans al cap al veure el titular del Sun. Els laboristes també i el Partit Nacional Escocès (SNP) encara se les frega de satisfacció. A falta de poc més de sis mesos per a unes eleccions al Parlament d'Edimburg (6 de maig del 2021), que podrien acabar en un segon plebiscit, els nacionalistes hi han vist una sempre benvinguda benzina que pot esperonar encara més les seves grans possibilitats electorals, d'acord amb els sondejos. I també perquè el suport a la independència continuï a l'alça dia a dia.

A Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia, li ha faltat temps per disparar des de Twitter una resposta a Johnson a favor del seus interessos: "Val la pena tenir en compte aquests comentaris del primer ministre per a la propera vegada que els conservadors diguin que no són una amenaça per als poders del Parlament escocès o, encara més increïble, que donen suport a la transferència de més poders".

El cap dels conservadors al nord de la frontera, Douglas Ross, va respondre-hi però també va criticar Johnson: "La devolució no ha sigut un desastre. L'obsessió ininterrompuda de l'SNP per un altre referèndum, per sobre de [la defensa dels] llocs de treball, escoles i tota la resta, ha sigut un desastre".

"Pressionar per un segon referèndum d'independència és una desgràcia quan el país es prepara per a un hivern amb una pandèmia difícil de combatre", ha reblat en un altre comentari a les xarxes socials.

Les paraules de Johnson han despertat velles imatges dels conservadors, que s'havien oposat a la devolució en el moment del primer referèndum sobre la qüestió, el 1979, i fan pensar que el primer ministre no té un coneixement exacte de quina és la situació política a Escòcia i quines són les dinàmiques electorals.

Qui ho ha expressat en termes menys diplomàtics ha sigut l'exministre d'Exteriors de Margaret Thatcher, sir Malcolm Rifkind, que en declaracions al programa Today, de BBC Radio 4, ha assegurat aquest matí que els comentaris són exemple del "típic llenguatge lleuger" del premier, una crítica que també és de fons sobre la personalitat de Johnson, que comença a decebre els seus incondicionals.

Entre l'espasa i la paret

Per als laboristes, unionistes entre l'espasa i la paret, el problema és d'un altre ordre, més enllà del risc que suposa la demanda dels independentistes per a la integritat del Regne Unit. Perquè mentre es mantingui un SNP fort o molt fort a Escòcia, com fins ara i des de fa més de deu anys, tindran molt difícil accedir a Downing Street. I si després de les eleccions del maig vinent s'oposessin a la més que previsible demanda de la segona consulta que farà Sturgeon, les seves opcions encara minvarien més.

El joc, però, continua obert. I dos factors seran determinants els pròxims mesos. D'una banda, l'evolució de la pandèmia. Al nord de la frontera, la percepció general és que Nicola Sturgeon ha portat la situació molt millor que Boris Johnson. A més, episodis com l'extensió del programa de suport als salaris (equivalent a l'ERTO) han augmentat la sensació de discriminació de Downing Street cap a Escòcia. I és que Londres només el va ampliar (sis mesos) unes hores abans que acabés el pla i perquè Anglaterra entrava de nou en confinament. Dues setmanes abans, quan les restriccions ja eren generalitzades a Escòcia, les mateixes necessitats no havien sigut ateses, cosa que dona encara més munició a l'SNP.

L'altre gran factor de desestabilització política és el Brexit i les potencials disfuncions que pugui ocasionar, en especial si la Unió Europea i el Regne Unit no arriben a un acord comercial que entri en vigor a la fi del període de transició, el 31 de desembre.

En aquest context, el que és pràcticament impensable és que Londres pugui negar a Edimburg un segon plebiscit si l'SNP arrasa en les eleccions a Holyrood (el Parlament d'Edimburg) de l'any vinent. Si el 2020 ha sigut un any difícil per a Johnson, el 2021 encara pot ser-ho molt més: als efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia s'hi poden afegir les tensions territorials.