Escòcia entra en campanya amb l'independentisme trencat

LondresFins divendres passat calia anar amb peus de plom a l'hora de mesurar les enquestes per a les eleccions escoceses del pròxim 6 de maig. No tant per saber qui seria el triomfador, que semblava i encara ara sembla clar, sinó per tenir la mateixa seguretat sobre si el Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) aconseguiria la majoria absoluta en escons –65, sobre 129 diputats– després de catorze anys al poder de manera ininterrompuda. Però a les dues de la tarda el tauler electoral es va fer bocins amb una jugada tan agosarada com arriscada de l'excap de govern (2007-2014), Alex Salmond.

El veterà dirigent independentista, l'home que al costat de la seva successora al càrrec, Nicola Sturgeon, va dur el país a un pas de la independència en el referèndum del 2014, va presentar un nou partit, l'Alba Party (el Partit d'Escòcia, en gaèlic), amb l'objectiu de presentar-se també als comicis. Però ho farà només per a les regions –vuit en el cas escocès, amb set escons per a cadascuna–, en què es vota una llista de partit, i no pas per als districtes (73), en què es dona suport a un candidat concret, i no a un partit específic.

Fins aleshores, i d'acord amb una de les últimes enquestes publicades 24 hores abans, l'SNP estava en procés d'aconseguir el 50% del vot dels districtes i el 39% dels sufragis emesos per les regions. Ara, però, les enquestes ja valen poc. Perquè l'independentisme, en guerra oberta entre els sector Sturgeon i els que encara enyoren Salmond, es podria haver trencat. Falta tenir coneixement de la grandària de la fractura.

Però una altra manera de mesurar les enquestes és mirar-les amb la tendència, a l'alça o a la baixa, al llarg de tot un any. Si el pic de suport de l'any passat, a la tardor, situava l'SNP en una marca del 58% i al llarg de tot el 2020 s'ha mantingut per sobre del 50%, a hores d'ara es podria situar entorn del 46%. Des d'aquest punt de vista, la lluita Salmond-Sturgeon hauria passat una factura innegable.

Reacció de l'SNP

A mitja tarda, el Partit Nacional Escocès reaccionava oficialment davant del desafiament de Salmond. Un portaveu assegurava: "Aquest és potser el fet més previsible de la política escocesa des de fa força temps. En aquest moment de crisi, els interessos del país han de ser els primers i no han de quedar sotmesos a l'interès propi d'algú que no mostra cap senyal de reflexió sobre les greus preocupacions relatives a la seva conducta i que, per dir-ho suaument, generen preguntes sobre la idoneïtat d’un retorn als càrrecs públics".

Fa un mes, Alex Salmond va assegurar que la persona que ell mateix va empènyer perquè agafés el seu relleu, l'endemà de dimitir després de la derrota en el referèndum, no estava capacitada per dirigir el país cap a la independència. Era la culminació de gairebé tres anys de batalla entre Salmond i Sturgeon, que va esclatar l'agost del 2018 arran de les acusacions de presumpte assetjament sexual que el dirigent independentista hauria comès mentre exercia de primer ministre del país, entre el 2007 i el 2014.

El psicodrama s'intensifica

Més que el fet que Nicola Sturgeon s'hagi d'inquietar per la possibilitat que Salmond pugui arrabassar-li el lideratge del futur govern, cosa que és molt improbable, la irrupció del veterà polític en la batalla de Holyrood –el Parlament d'Edimburg– té un doble efecte: d'una banda, intensifica la sensació dels escocesos independentistes que els dos referents cabdals del moviment dels últims vint anys continuen una lluita a tomba oberta que té tant de venjança personal (Salmond vs. Sturgeon, per com el govern escocès va abordar les acusacions contra ell) com de necessitat de matar el pare polític (Sturgeon vs, Salmond); de l'altra, i crucialment, posa de manifest que podria haver-hi més d'una via perquè l'independentisme aconsegueixi el seu molt més que difícil objectiu de crear un estat sobirà sense estar sotmès als dictats de Westminster.

Preguntes per respondre

Sturgeon, doncs, s'enfronta en les pròximes sis setmanes de campanya a una pregunta clau: "Si l'independentisme aconsegueix la majoria absoluta, ¿com farà possible un segon referèndum que el primer ministre, Boris Johnson, ha dit i repetit que no concedirà?" En el projecte de llei presentat dilluns passat, i sobre el qual haurà de decidir el Parlament que surti de les eleccions, el govern de Sturgeon no s'ha lligat cap soga al coll: no promet tirar-lo endavant sota qualsevol circumstància, encara que Londres s'hi negui. De fet, tant Sturgeon com Salmond han afirmat sempre que mai no optarien pel que havien anomenat la via catalana. L'objectiu és pactar amb Londres. Però Londres no té intencions de pactar res. El missatge de Johnson és clar des que va guanyar les eleccions del desembre del 2019. "El del 2014 va ser un esdeveniment únic per a una generació", va dir el premier. La pandèmia va posar el fre a la petició de Sturgeon, però el compromís futur amb què l'SNP posa en marxa la campanya és tirar endavant la consulta al llarg de la primera meitat de la legislatura: és a dir, abans de finals del 2023.

L'única bona notícia, almenys de moment, per a l'independentisme escocès és que l'oposició unionista –tant els laboristes com els conservadors, així com els liberal demòcrates– té gairebé tants problemes com els nacionalistes.

Així doncs, la campanya que ha començat després de la dissolució del Parlament dimecres passat serà fonamental per a uns i per als altres. Però l'aposta més alta és la de l'independentisme. A més d'haver de respondre les preguntes clau sobre el referèndum, i com dur-lo a terme de manera legal i vinculant, també hauran de respondre a hipotètics problemes futurs que la mateixa independència provocaria. Per exemple: "Com es resoldria una nova frontera terrestre entre el que quedés del Regne Unit i una Escòcia que voldria integrar-se de nou a la Unió Europea?"

Amb el seu inesperat moviment, Salmond, que parla d'aconseguir una "supermajoria", potser ha començat a esberlar-la.