Escòcia decidirà el seu futur el 18 de setembre del 2014

Barcelona.Comença el compte enrere a Edimburg. D'aquí 547 dies, Escòcia tindrà el seu referèndum. El govern del primer ministre escocès, Alex Salmond, va seguir ahir una coreografia mil·limetrada per delectar amb declaracions patriòtiques i actes simbòlics els independentistes. Serà una dia per a la història, tant si guanay el sí com si guanya el no.

Joves aprenents d'una fàbrica d'acer de Refrenwshire, a tocar de Glasgow, van soldar l'esperada data en una placa que van entregar a la vice primera ministra, Nicola Sturgeon. "En una Escòcia independent, la prioritat del govern serà crear un sistema que animi la gent jove a treballar en ambients com aquest, que els permeti tenir un paper rellevant i actiu en la nostra societat", va dir Sturgeon als alumnes.

Tot i que Salmond va donar fa un any el tret de sortida a la campanya pel sí, el pols s'intensifica ara que l'horitzó és a divuit mesos vista. Als partidaris de deixar enrere 300 anys de pertinença al Regne Unit els espera un repte considerable. El 55% dels escocesos votarien no a la independència, mentre que els partidaris del sí són el 34%, segons les últimes enquestes, publicades al febrer per l'empresa Ipsos Mori. L'evolució de la intenció de vot és favorable als independentistes, que han guanyat quatre punts, davant uns unionistes que en perden tres.

L'anunci de la data va anar acompanyat de la confirmació oficial de la pregunta, que ja se sabia i que va ser pactada amb la comissió electoral: "¿Escòcia hauria de ser un país independent?" Salmond va anunciar-ho en presentar al Parlament la llei del referèndum, que es dóna per aprovada tenint en compte la majoria del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a la cambra. Un dels punts que recull la norma és la rebaixa fins als 16 anys de l'edat de vot. La tasca de preparar el marc legal per celebrar el referèndum recau en el govern escocès, després d'un traspàs de competències acordat amb l'executiu de David Cameron l'any passat.

Carregant-se de raons

Amb la data i la pregunta tancades, Edimburg ha de fer públic aquesta tardor un informe complet sobre els motius que el porten a demanar la sortida del Regne Unit. Exactament això és el que li demanava ahir la líder dels laboristes, Johann Lamont: "Si no ho fa, tot el país es preguntarà: «Quin és el teu pla, Alex?»", va dir-li després d'alertar que Escòcia estarà "en pausa" durant 18 mesos. "La raó real d'aquesta espera és que, si se celebrés ara, no només perdria sinó que quedaria desfet", va dir Lamont.

Salmond té certament molta gent a convèncer, tot i l'auge de l'independentisme escocès els últims anys. L'increment dels partidaris del sí va portar l'SNP a governar en minoria i, finalment, fa dos anys, va donar-los la majoria a Holyrood. L'executiu ha necessitat, doncs, 24 mesos per acordar la data de la consulta i aquest és precisament un dels principals retrets que l'oposició unionista va fer ahir a Salmond.

"El primer ministre ha trigat 700 dies a posar d'acord l'executiu sobre la data del referèndum. Què li fa pensar ara que dividir el país li suposarà menys temps?", va dir Willie Rennie, líder dels Liberals Demòcrates escocesos, que van acusar el primer ministre de no concretar detalls com quin tipus de control tindria el Banc d'Anglaterra sobre una Escòcia independent o si mantindria la lliura o el marc de la UE.

Salmond, carregat d'arguments a favor de dir adéu a Londres, va dir: "L'any vinent els escocesos podran escollir entre dos futurs: un en què un govern pel qual no hem votat ens imposi retallades i polítiques que no acceptem o un altre en què estiguem segurs al 100% que els escocesos obtindran el govern pel qual han votat". Malgrat els esforços de Salmond per defensar que un Edimburg fora de la tutela de Londres podrà treure el màxim rèdit d'un país ric en recursos naturals, elsí necessita una bona empenta.

Buscar una onada patriòtica

La data escollida sembla que busqui una onada de patriotisme. La nació anirà a les urnes en el centenari de la Irish Home Rule Act, un estatut aprovat per Londres que donava autonomia a Irlanda. La Primera Guerra Mundial, però, va impedir que la legislació entrés en vigor.

Celebrar el referèndum al setembre dóna una bona oportunitat als independentistes per treure profit de dos esdeveniments esportius de rellevància mundial que Escòcia acull el 2014: els Jocs de la Commonwealth, una versió reduïda dels Olímpics que es disputa cada quatre anys entre els països de la Mancomunitat Britànica de Nacions, se celebraran a Glasgow del juny a l'agost. Al setembre, la localitat de Gleneagles acull la Ryder Cup, el torneig biennal de golf que enfronta equips europeus i nord-americans.

Dos mesos abans, hi ha una efemèride que promet moure la narrativa del sí i del no: el 23 de juny farà 700 anys de la Batalla de Bannockburn, una victòria clau de la primera guerra per la independència escocesa. El rei anglès Eduard II no va poder vèncer els homes de Robert the Bruce. Més de mig mil·lenni després, les tropes de Salmond ho tenen molt més negre per treure la Union Jack de Holyrood.