Esclat popular a Burkina Faso

BarcelonaNo era el primer cop que el president Blaise Compaoré intentava modificar la Constitució de Burkina Faso per anar sumant mandats. Ahir, però, l’intent va ser frustrat i el govern es va veure obligat a retirar el projecte que hauria donat a Compaoré la possibilitat de tornar-se a presentar a les eleccions del 2015. Feia dies que centenars de milers de persones havien començat a protestar als carrers d’Ouagadougou, la capital, i ahir, el dia previst per a la votació de l’esmena, els manifestants van irrompre al Parlament, el van incendiar i van aconseguir aturar l’emissió de la televisió pública. Les protestes van causar una vintena de morts, segons fonts diplomàtiques, i són les mobilitzacions més importants que s’han viscut els últims anys en aquest país.

A la nit, l’exèrcit va informar que instaurava un òrgan de transició per dirigir el país després de decretar la dissolució del govern i de l’Assemblea Nacional. L’encarregat de fer l’anunci va ser el cap d’estat major, Honoré Traoré, que va assegurar que el govern provisional -establert després de consultar tots els partits polítics- es fixava un període de dotze mesos per restablir l’ordre constitucional però no va aclarir qui estaria al capdavant del nou executiu. I no va quedar clar si el president Compaoré n’estava al corrent i acceptava la transició.

“Ja n’hi ha prou, amb 27 anys n’hi ha prou”, cridaven ahir els manifestants a la porta de l’edifici del Parlament, en referència als anys que fa que Compaoré és al govern. El president va arribar al poder l’agost del 1987 a través d’un cop d’estat tutelat per França que va suposar el derrocament i la mort del seu excompany revolucionari, Thomas Sankara, conegut com el Che Guevara negre. En els seus quatre anys a la presidència el marxista Sankara va intentar fer foc nou de l’antiga colònia Alt Volta amb programes contra la fam i la nacionalització de terres i recursos. Va ser seu el canvi de nom del país, que traduït té un missatge clar: la terra dels incorruptibles.

El futur de Burkina Faso

Què està passant en aquest petit país del Sahel de 16 milions d’habitants que, lluny de les notícies dels seus veïns, no acostuma a donar grans titulars? Antonio Lozano és un escriptor canari, membre del Comitè Internacional Sankara, que apunta que els aldarulls podrien ser l’inici d’una revolució popular. Fa un any es va posar en marxa Le Balai Citoyen [l’escombra ciutadana], un moviment prodemocràtic, que estaria al darrere de les últimes mobilitzacions al carrer, batejades ja com la Primavera Negra.

L’arribada al poder de Compaoré el 1987 va acabar traumàticament amb el somni revolucionari de construir un país que estigués lluny de la corruptela i la pobresa, i va tornar a situar Burkina Faso com un satèl·lit de París, que sempre ha tingut el president Compaoré com un aliat en la geopolítica de la inestable regió, sacsejada els últims anys per la presència de milicians islamistes que atemoreixen locals i turistes. És també un estratègic soci comercial, gràcies a les riqueses minerals del país. Per tot plegat, França i la comunitat internacional han considerat el president un subjecte que cal tenir en compte en la pacificació regional, sense parar-se a pensar que la seva democràcia multipartidària és una façana que amaga privacions i restriccions de llibertat.

Les diverses forces de l’oposició política no han aconseguit en aquestes quasi tres dècades de Compaoré anar totes a l’una i presentar-se unides, un fet que ha anat debilitant els seus partits i ha facilitat que la formació del president renovés la majoria i tingués carta blanca per fer i desfer. Fins ara Compaoré havia anat modificant l’article 37 de la Constitució per autopermetre’s noves candidatures, en un intent fructífer de perpetuar-se en el càrrec. “Esperem que aquesta revolució acabi amb el reagrupament de l’oposició perquè no siguin els militars els que s’apropiïn del poder”, diu Lozano. L’ONU va anunciar ahir l’enviament d’un emissari a Burkina Faso per mirar de posar pau, mentre que França, expotència colonial del país, va fer una crida a la calma.

De la independència a la revolució i la força de l’exèrcit

La independència

França va establir un protectorat a l’actual Burkina Faso a finals del segle XIX i es va fer càrrec d’aquest territori -anomenat alehores Alt Volta- fins que el país va accedir a la independència el 1960. Actualment, amb 17 milions d’habitants, és el tercer país més pobre del món, segons un rànquing de l’ONU, en una regió -el Sahel- especialment convulsa. Tot i els seus jaciments d’or, la seva principal font de riquesa és el cultiu de cotó.

El llegat revolucionari

El burkinesos encara recorden com un heroi Thomas Sankara, l’anomenat Che Guevara negre. Ell va ser al capdavant -entre 1984 i 1987- d’un govern que va plantar cara a la corrupció i es va fixar com a prioritats l’educació, l’agricultura i la promoció de la dona. Les seves polítiques revolucionàries i anticolonialistes es van veure truncades per un cop d’estat que va instal·lar al poder el president derrocat ahir.

El cop d’estat de Compaoré

El president Blaise Compaoré va accedir al poder el 1987 després d’un cop d’estat. En l’acció va morir l’anterior president, el revolucionari Thomas Sankara, amb qui havia compartit instrucció militar al Marroc. Compaoré va donar un aire democràtic a la seva presidència i va ser reelegit en successives eleccions presidencials durant 27 anys. Ara aspirava a eternitzar-se al poder amb una frustrada reforma constitucional.

El paper de França

França ha avalat -i ha tutelat- durant anys el govern del president Compaoré. És per això que hi ha grups de drets humans que denuncien que l’antiga metròpoli és còmplice -amb el suport a les forces de l’ordre burkineses- de la repressió dels opositors. Ahir mateix la revista Jeune Afrique va fer pública una carta recent del president francès en què alertava Compaoré dels riscos de fer una reforma “no consensuada” de la Constitució.