Internacional20/08/2019

Els escenaris que s’obren després de la dimissió de Conte

El futur polític està en mans del president Mattarella

S.m.
i S.m.

RomaLa dimissió del primer ministre italià, Giuseppe Conte, a conseqüència de la moció de censura interposada pel vicepresident del seu mateix executiu i líder de la Lliga, Matteo Salvini, deixa el futur d’Itàlia en uns llimbs incerts. La pilota és ara a la teulada del president de la República, Sergio Mattarella, que serà el responsable a partir d’avui de decidir la millor opció per solucionar la crisi política. El cap d’estat té diverses opcions sobre la taula.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Eleccions aquest mateix any

Cargando
No hay anuncios

L’alternativa menys desitjada pels partits

El president de la República començarà els pròxims dies una ronda de contactes amb els principals partits polítics per saber si hi ha alguna altra majoria possible que pugui donar llum verda a un govern que acabi la legislatura. Si no és possible un govern alternatiu a l’actual, Mattarella no tindria cap més opció que convocar eleccions anticipades, que se celebrarien entre finals d’octubre i principis de novembre. Aquesta hipòtesi és la menys desitjada pel Quirinal, ja que implicaria un retorn a les urnes en les mateixes dates en què Roma haurà de presentar a la Unió Europea els pressupostos per al pròxim exercici i evitar d’aquesta manera un augment de l’IVA de fins al 23%. Aquest increment serà inevitable si no s’aconsegueix aprovar els comptes abans de finals d’any, i podria afectar seriosament l’economia italiana. A això s’hi afegeix que cap partit, excepte la Lliga i els seus aliats de Germans d’Itàlia (també d’ultradreta), desitja un retorn anticipat al vot.

Cargando
No hay anuncios

Una nova coalició de govern

El Partit Democràtic, obert a pactar amb el M5E

Cargando
No hay anuncios

Una hipòtesi que semblava impossible fins fa uns dies i que està prenent força és un possible acord entre el Moviment 5 Estrelles (M5E) i el Partit Democràtic que permeti completar la legislatura. El M5E i el Partit Democràtic van ser els dos partits més votats a les eleccions celebrades el 4 de març de l’any passat. En conseqüència, comptarien amb prou majoria per governar en coalició.

Si després de les eleccions de l’any passat el llavors secretari del Partit Democràtic i ex primer ministre italià Matteo Renzi va ser un dels més ferms detractors d’un possible pacte amb el M5E, avui el senador florentí s’ha convertit en el defensor més important dins de la seva formació de signar un acord amb el partit liderat per Luigi Di Maio. Ho justifica per “responsabilitat” institucional i per fer fora Salvini del poder. Una hipòtesi que, tot i això, divideix el centreesquerra.

Cargando
No hay anuncios

Al Partit Democràtic Matteo Renzi compta amb un bon nombre de fidels que podrien acompanyar-lo en la seva ambició de tornar a arribar al poder, però no falten les veus crítiques que consideren un perill el partit fundat per Beppe Grillo. Per la seva banda, l’actual secretari general del Partit Democràtic, Nicola Zingaretti, ha evitat fins ara pronunciar-se sobre un possible acord amb el Moviment 5 Estrelles. Grillo, retirat de la primera línia política però amb prou influència per determinar el futur de la formació que va fundar, ja ha donat el seu beneplàcit al possible matrimoni d’interès.

Un executiu temporal de tecnòcrates

Cargando
No hay anuncios

Els comicis es podrien ajornar fins a l’any vinent

Els governs tècnics són un vell conegut en la política italiana. En un últim intent per evitar les eleccions anticipades, el president Sergio Mattarella podria optar per encarregar la formació d’un govern a un expert de reconegut prestigi que aprovi els pressupostos i permeti ajornar el retorn a les urnes com a mínim fins a la primavera de l’any que ve. Però per a això, l’hipotètic executiu necessitaria comptar amb el suport de les dues cambres del Parlament, i de moment sembla difícil que ni la Lliga ni el Moviment 5 Estrelles acceptin l’enèsim govern format per tecnòcrates.