Els escàndols esquitxen el futur de Hillary Clinton “

WashingtonL’adaptació del famós anunci d’Apple del 1984 per introduir l’ordinador Macintosh, basat en la novel·la de George Orwell, a l’inici de les històriques primàries demòcrates del 2008 va suposar un cop molt dur per a la candidatura de l’ex primera dama i llavors exsenadora de Nova York Hillary Clinton. Aquell vídeo viral d’un ciutadà anònim va crear dubtes sobre la seva honestedat i transparència. I va servir per contrastar els anys en política dels Clinton amb la frescor de qui es convertiria en president dels Estats Units, Barack Obama.

La incapacitat de deslliurar-se d’aquesta ombra de desconfiança va ser un dels motius de la seva inesperada derrota. Ara, set anys després, ho té tot de cara per ser la candidata presidencial del Partit Demòcrata el 2016. Tot i així, en els últims dies i setmanes un escàndol sobre el seu ús d’un correu personal quan ocupava el càrrec de secretària d’Estat i un altre sobre donacions estrangeres a la fundació del seu marit amenacen les seves aspiracions.

Els recels contra ella tornen a aflorar i les preguntes sobre la seva honradesa i integritat s’han multiplicat. Per què l’ex primera dama no va utilitzar el correu del govern nord-americà? ¿Tenia alguna cosa amagar? ¿Suposen un conflicte d’interès els diners que va rebre la fundació de Bill Clinton de països estrangers quan la seva dona era la líder de la diplomàcia nord-americana?

Un tuit per contenir la polèmica

Durant mesos Clinton ha optat pel silenci, a l’espera del moment idoni per presentar la seva candidatura a la Casa Blanca. També va callar dilluns quan el diari The New York Times va revelar que durant els seus quatre anys com a secretària d’Estat dels EUA va enviar tots els seus correus professionals des d’un compte privat.

La seva conducta podria suposar una violació de regulacions estatals que requereixen que totes les comunicacions d’alts càrrecs siguin arxivades. D’altra banda, fent ús d’un servidor privat per als seus correus, Clinton es va exposar a hackers i va posar en risc informació del govern important i classificada.

Davant aquestes acusacions i l’escalada de la polèmica, l’exsecretària d’Estat va anunciar ahir a la matinada (hora catalana) des del seu compte de Twitter que ha demanat al govern que publiqui els e-mails professionals dels seus quatre anys de servei públic. “Vull que els ciutadans vegin els meus correus. He demanat al departament d’Estat que els publiqui i m’han dit que els revisaran per publicar-los així que es pugui”, va tuitejar.

Poc després del seu missatge, el departament d’Estat va explicar en una breu nota de premsa que revisarà els correus de Clinton -que sumen unes 50.000 pàgines- per impedir la publicació d’informació que pugui perjudicar la seguretat nacional. “Farem la revisió tan ràpid com es pugui, però, donat el gran volum de documents, el procés trigarà un temps a completar-se”, va afirmar la portaveu adjunta de la diplomàcia nord-americana, Marie Harf.

L’oposició republicana i alguns dels seus aspirants a la presidència no han desaprofitat l’ocasió per atacar una Clinton que, de moment, lidera els sondejos presidencials contra tots els possibles candidats republicans. Un d’ells, l’exgovernador de Florida Jeb Bush, va criticar la falta de “transparència” de l’ex primera dama. Fill i germà de presidents dels EUA, és un dels favorits a guanyar les primàries republicanes.

Suport dels demòcrates

El Partit Demòcrata ha fet costat a Clinton des de l’inici de l’escàndol. Alguns legisladors demòcrates han afirmat que la primera secretària d’Estat no va vulnerar cap llei ni regulació i han assenyalat que altres anteriors alts càrrecs també van utilitzar correus privats.

No en va, Clinton és l’única candidata que podria mantenir la Casa Blanca per als demòcrates, que des de principis d’any estan en minoria a les dues cambres del Congrés.

Entre les files republicanes també hi ha polèmiques semblants a les de Clinton. Al febrer el diari Milwaukee Journal Sentinel va acusar el governador de Wisconsin, Scott Walker, d’utilizar un sistema de correu electrònic secret per “evitar l’escrutini públic”. Walker és l’altre gran favorit de les primàries republicanes.

A mitjans del 2007 el govern de George W. Bush també va ser el centre de la controvèrsia quan es va saber que molta de la seva comunicació s’havia fet per comptes de correu electrònic privats. Obama va assegurar que posaria fi a aquest tipus de pràctiques per millorar la transparència de la Casa Blanca. Per molts, s’ha quedat curt en la seva promesa i l’escàndol del mail privat de Hillary Clinton n’és una prova.

Malgrat tot, la cursa per la Casa Blanca encara ha de començar i, per tant, es fa difícil saber quines conseqüències tindran aquests escàndols per al Partit Demòcrata. L’equip de l’exsecretària d’Estat ja ha assegurat que les donacions estrangeres a la fundació de Clinton no van generar cap mena de contrapartida. I en els pròxims dies intentaran contenir la polèmica dels mails personals.

Mentrestant, Hillary Clinton es continua envoltant d’assessors i estrategs electorals per preparar el seu gran anunci. Alguns mitjans vaticinen que serà a l’abril.

¿No voleu veure algun dia una dona presidenta?”

És un fet: Hillary Clinton es presentarà a la presidència dels Estats Units. El dia de l’anunci és l’única incògnita, tot i que alguns mitjans apunten que serà a l’abril. Aquesta setmana Clinton va tornar a insinuar la seva candidatura durant el sopar per celebrar el 30è aniversari de l’organització de dones demòcrates Emily’s List.

“¿No voleu veure algun dia una dona presidenta?”, va preguntar a un públic entregat. Durant el seu discurs, l’ex primera dama, exsenadora de Nova York i exsecretària d’Estat va denunciar la creixent desigualtat entre els més rics i els més pobres i va instar a lluitar pels drets dels treballadors. Tot i així, va evitar temes més espinosos com l’avortament.

Clinton va evitar parlar de la polèmica sobre el fet que hagués utilitzat un correu electrònic personal quan era la cap de la diplomàcia nord-americana. Més de 1.600 persones la van escoltar durant el sopar que es va celebrar dimarts a la nit. Des del 1985 Emiliy’s List ha ajudat 9.000 candidates demòcrates.

L’organització, que té com a objectiu augmentar el nombre de dones representants en tots els cossos legislatius del país, va donar suport a Clinton. Si guanya, seria la primera presidenta dels EUA.