Escàndol polític a Finlàndia pels esmorzars de la primera ministra
Sanna Marin és criticada per haver assignat al pressupost públic 300 euros mensuals d'àpats a la residència oficial
Malmö (Suècia)Els esmorzars de la primera ministra finlandesa, la socialdemòcrata Sanna Marin, s’han convertit els últims dies en un assumpte d’escrutini públic, després que un mitjà local en publiqués la despesa mensual i qüestionés la legalitat de subvencionar-los amb diners dels contribuents.
Tot va començar fa una setmana, quan el diari Iltalehti va informar que els esmorzars de Marin, el seu home i el seu fill, que viuen a la residència oficial, costen uns 300 euros al mes i són finançats amb fons públics. La controvèrsia rau en el fet que la llei estableix que el cap del govern té dret a un allotjament oficial del qual pot cobrir amb diners públics les despeses de “manteniment, la calefacció i la il·luminació, així com la decoració interior i el personal necessari”, tot i que no especifica res sobre el menjar. A més, se li va retreure que aquests beneficis no s’hagin declarat a Hisenda, malgrat que les dietes generalment estan subjectes a impostos.
La policia finlandesa va anunciar divendres que examinarà si s’ha comès algun delicte, tot i que va ressaltar que la investigació se centrarà en les decisions dels funcionaris i “en cap cas es relaciona amb la primera ministra ni amb les seves activitats oficials”.
850 euros mensuals
Dilluns, l’oficina de la primera ministra va admetre que la qüestió anava més enllà dels esmorzars i que les quantitats pagades pugen a uns 850 euros mensuals, ja que inclouen també altres “àpats freds”. Va detallar que, des del gener del 2020, quan Marin va prendre possessió del càrrec, el cost dels serveis de càtering de la residència oficial han sumat uns 14.000 euros.
Marin va respondre assegurant que va seguir les directrius per reclamar les assignacions tal com li van explicar quan va prendre possessió. “No tenia ni idea que hi havia una manca de claredat sobre l’assignació de l’esmorzar”, va dir a l’emissora nacional YLE, i va afirmar que molts predecessors seus també ho havien fet. Tot i així, ha assegurat que té intenció de pagar tots els costos relacionats amb aquests àpats.
La polèmica va escalar fins al punt que la primera ministra ha hagut de reaccionar als rumors que s’havien escampat per les xarxes socials sobre els costos del seu casament l’estiu passat, i va assegurar que no es va pagar res amb diners públics. “Vam pagar nosaltres totes les despeses del casament, inclosos el menjar, les begudes, el personal, les flors, la decoració, els fotògrafs i la música. Em vaig pentinar i maquillar jo mateixa, com faig cada dia”, va detallar Marin al seu compte de Twitter.
Polítics sota la lupa
Finlàndia destaca com un dels països amb menys tolerància a la corrupció, on els polítics són escrutats amb lupa. Fa un any, la llavors ministra de Finances, Katri Kulmuni, va dimitir per una polèmica al voltant d’una suposada malversació de 50.000 euros de fons públics. En aquell moment, se li va retreure haver pagat les factures d’una consultora de comunicació per millorar la seva retòrica i aparicions als mitjans amb diners públics i no amb fons del seu partit, el Partit de Centre, una de les cinc formacions de la coalició de govern.
Les dimissions per aquest tipus de controvèrsies no són estranyes al país nòrdic. A finals del 2019, pocs mesos després de ser nomenat primer ministre, Antti Rinne va renunciar al càrrec per un afer que alguns socis de govern van considerar una mala gestió en un conflicte laboral a l’empresa pública de servei postal. El nomenament de Sanna Marin el gener del 2020 per substituir-lo va fer la volta al món, tant per la seva edat (34 anys) com pel fet de liderar un gabinet encapçalat per cinc dones.
El cas dels esmorzars ha esclatat pocs dies abans de les eleccions municipals a Finlàndia, que se celebraran el 13 de juny després d’haver-se posposat dos mesos per la pandèmia. El govern de centreesquerra de Marin ha gaudit d’un nivell alt de suport durant la gestió de l’emergència sanitària per haver aconseguit mantenir Finlàndia entre els països amb unes taxes d’infecció més baixes d’Europa. Tot i això, les enquestes d’opinió més recents mostren una acceleració dels partits de dretes, tant el conservador Partit de Coalició Nacional com la formació d’extrema dreta Partit dels Finlandesos (abans, Autèntics Finlandesos), que podria obtenir resultats rècord, segons els sondejos.
