Erdogan tanca la porta a la reunificació de Xipre

IstanbulEl president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha visitat aquest dimarts la República Turca de Xipre del Nord, on ha anunciat que buscarà socis entre la comunitat internacional per assolir el reconeixement del país com a estat independent. En el marc del 47è aniversari de la intervenció militar turca a l'illa i l'ocupació del 1974, Ankara justifica la visita per protegir a la comunitat turcoxipriota. Erdogan, sempre reticent a abandonar la presència militar a Xipre del Nord, abraça d'aquesta manera els “germans turcoxipriotes” i donarà suport a Ginebra en un hipotètic debat sobre el reconeixement internacional del nou estat.

De fet, ja ha començat a reclutar socis per a la causa: “Volem establir contactes d'alt nivell amb diferents països de tot el món, començant per l'Azerbaidjan”, va assegurar. Però Atenes continua pensant en la reunificació de l'illa com a única solució, i té el suport de la Unió Europea. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha recordat que la Unió "mai acceptarà" una solució de dos estats a l'illa mediterrània. “Els Vint-i-sis estan al costat de Grècia", va dir.

Ferides obertes

Després de la descolonització de la Gran Bretanya, a Xipre es va redactar una Constitució que intentava evitar els conflictes comunitaris. Però la dècada dels seixanta estaria marcada per la violència i unes successives crisis polítiques que provocarien la retirada en bloc de la representació governamental del bàndol turcoxipriota. Poc després, Xipre estava majoritàriament dominada per la comunitat grecoxipriota, mentre que la turcoxipriota ocupava una sèrie d'enclavaments, entre els quals el nord de Nicòsia. L'any 1974, després d'un cop d'estat, començava l'operació Atila, una intervenció militar per part de Turquia que s'allargaria durant un mes, dividiria l'illa i provocaria l'èxode de la comunitat grecoxipriota cap al sud, mentre que la turcoxipriota ho faria en direcció al nord.

Amb una història convulsa i plena de víctimes, Xipre segueix dividida amb un mur que separa les dues comunitats. Ni Brussel·les ni l'ONU han aconseguit derruir una peça de formigó amb la qual els habitants de Nicòsia conviuen diàriament. A velocitats diferents, Xipre va prosperar econòmicament i va culminar la seva entrada a la Unió Europea l'any 2004, mentre que Xipre del Nord és un estat només reconegut per Turquia, de qui depèn per sobreviure. I les converses per a la reunificació no han faltat: l'última de totes va ser l'any 2017, però Turquia es va negar a retirar els seus efectius militars de l'illa. Des de llavors, Grècia i la UE segueixen reclamant la reunificació, mentre que Turquia busca solucionar el conflicte amb el reconeixement del nou estat. El descobriment de reserves importants de gas al Mediterrani Oriental ha complicat trobar una sortida.

Però aquest reconeixement no implicaria, en cap cas, que els turcs deixessin l'illa. De fet, Erdogan tenia un regal per als turcoxipriotes: “I ara, l'anunci especial que tenia per a tots vosaltres. Vull anunciar que construirem un nou complex presidencial, jo mateix l'he supervisat”. L'edifici del govern turcoxipriota era una antiga edificació anglesa. Erdogan ho té tot pensat: “El convertirem en un museu”.