Erdogan posa en perill la llibertat de premsa a Turquia

IstanbulUn popular columnista turc va escriure fa poc que el president del país, Recep Tayyip Erdogan, odia tant el tabac que confisca els paquets que veu entre els membres del seu equip i els alliçona sobre els mals de fumar. El mateix articulista, Kadri Gürsel, va instar els seus lectors a protestar encenent un cigarret contra les formes antidemocràtiques del president. Per aquesta columna, Gürsel va ser detingut acusat de terrorisme i és en presó preventiva.

És un dels 120 periodistes empresonats en l’onada de repressió contra els mitjans de comunicació que es viu a Turquia després del cop d’estat del juliol passat.

A la presó hi ha altres col·legues del diari on publicava Gürsel, el Cumhuriyet, l’última gran publicació independent del país. Entre reixes hi ha també l’editor i el director executiu del rotatiu, detingut quan baixava d’un vol a Istanbul fa una setmana.

El país més repressor

Ara mateix, Turquia ha superat la Xina com el país del món que més periodistes té a la presó, segons dades del Comitè per a la Protecció dels Periodistes. Aquestes privacions de llibertat són l’exemple més clar del risc que corre a Turquia no només la llibertat de premsa, sinó també la llibertat d’expressió en general.

Més de 3.000 turcs afronten càrrecs per haver insultat suposadament el president, entre els quals una Miss Turquia, Merve Buyuksarac, que va publicar a Instagram una sàtira de l’himne nacional del país com si Erdogan l’estigués cantant. Va ser condemnada a 14 mesos de presó, una pena que va quedar suspesa amb la condició que no repetís cap comentari ofensiu.

El govern turc, i els que hi donen suport, estan darrere d’una onada de demandes a la companyia Twitter per eliminar missatges ofensius. Segons l’informe de transparència de Twitter, 15.000 dels 20.000 comptes afectats a tot el món són de Turquia.

Diversos periodistes -entre els quals Gürsel, la columna del qual es va publicar tres dies abans de l’intent de cop- han sigut acusats amb caràcter retroactiu de llançar missatges “subliminars” en suport de l’alçament del juliol.

El que ara corre més perill és tot el que pugui ser vist com un suport al partit nacionalista kurd il·legalitzat, el PKK. Alguns professionals han rebut atacs per haver-se referit als membres del grup com a “militants” en lloc de com a “terroristes”, i d’altres són a la presó per haver defensat que es reprengui el procés de pau amb les guerrilles kurdes, encara que molt pocs utilitzen el terme “guerrilla” a Turquia.

També es considera una mostra de simpatització amb els terroristes no esmentar quantes persones van morir en l’intent de cop d’estat.

150 mitjans tancats

L’any passat la llibertat de premsa ja va rebre un cop important. L’exeditor del Cumhuriyet Can Dündar va ser condemnat per terrorisme quan va publicar una informació que acusava el govern d’Erdogan de subministrar armes a l’Estat Islàmic (EI), que s’ha fet fort a Síria. Dündar va quedar en llibertat després de presentar-hi recurs i va anunciar a l’agost que no tornaria d’un viatge a Alemanya, amb l’argument que no esperava un judici just després de l’intent de cop.

A més dels empresonaments, s’han tancat uns 150 mitjans de comunicació, des de cadenes de televisió fins a diaris online, segons Erol Önderoglu, representant turc de Reporters Sense Fronteres (RSF). Però probablement l’efecte més pervers, a llarg termini, de la repressió és que el govern ha donat ales als empresaris que li són més fidels per obtenir el control dels mitjans que queden oberts.

“Els que queden, tots ells, són bàsicament com el Pravda ”, assegura Gülsin Harman, que va renunciar a la feina d’editor de notícies internacionals al Milliyet, un diari independent que ara és propietat d’un amic d’Erdogan. “No hi ha periodisme crític, un 90% de la llibertat de premsa s’ha destruït directament o indirectament -lamenta Önderoglu-. El periodisme d’investigació es considera traïció. El govern ens ha robat el periodisme”.

Un alt càrrec del govern, que parla en defensa de les polítiques oficials amb la condició de mantenir-se en l’anonimat, sosté que als periodistes que són a la presó els han tancat per delictes criminals i terroristes, no per fer periodisme, i que a Turquia encara queden moltes publicacions crítiques amb el govern. L’oficina del president Erdogan no ha respost a les peticions per saber quina era la seva versió dels fets.