Erdogan guanya les eleccions i continuarà en el poder cinc anys més

IstanbulRecep Tayyip Erdogan ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials; per tant, revalida el seu mandat per segona vegada consecutiva i continuarà en el poder fins al 2028. Amb el 99,5% dels vots escrutats ha obtingut un suport del 52,1%. Per la seva banda, el seu rival, Kemal Kılıçdaroğlu, ha aconseguit el 47,9% i, en contra del que vaticinaven les enquestes, perd l'esperança de posar fi a l'era d'un president que cada cop s'ha tornat més autoritari.

El resultat posa en evidència una vegada més la divisió de la societat turca en dues meitats iguals, a favor i en contra d'Erdogan i el seu discurs nacionalista i islamista. La seva promesa de convertir Turquia, hereva de l'Imperi Otomà, en una gran potència islàmica internacional, amb indústria d'armament propi, ha calat sens dubte al seu electorat. Diversos mandataris estrangers l'han felicitat per la seva victòria. Per exemple, el president francès, Emmanuel Macron; l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, o el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Tan bon punt s'ha sabut que Erdogan encapçalava el recompte, el revalidat president s'ha adreçat als seus simpatitzants des de dalt d'un autobús a la icònica plaça de Taksim, a Istanbul, que estava a rebentar de gent. "L'únic guanyador és Turquia", ha declarat, sense poder dissimular la seva alegria i donant per fet que el seu partit també serà la força més votada a les eleccions locals de l'any vinent: "¿Estem preparats per guanyar Istanbul a les eleccions locals del 2024? No pararem!", ha cridat mentre els seus seguidors l'ovacionaven. També ha dedicat unes paraules al seu opositor: "Adeu, adeu, Kemal", ha dit fent mofa. Els seguidors d'Erdogan han omplert els carrers d'Istanbul amb banderes i fent sonar el clàxon dels seus vehicles. L'eufòria era generalitzada en una ciutat de la qual el president és originari, de la qual va ser alcalde entre el 1994 i el 1998 i on sempre vota.

La cara de la derrota és una oposició que tardarà a refer-se. Kiliçdaroglu ha reconegut la seva derrota. "He lluitat pels vostres drets, he lluitat perquè pugueu viure amb prosperitat i continuaré lluitant", ha afirmat en una breu compareixença a la seu central del seu partit, el socialdemòcrata CHP, a Ankara. "Us demano suport per continuar amb la lluita per la democràcia. S'han celebrat les eleccions més injustes dels últims anys", ha afegit en referència a les difícils condicions de la campanya electoral. Tots els mitjans de comunicació públics i la majoria dels privats s'han bolcat en difondre el discurs del president i han donat molt poc espai a l'oposició.

La participació ha estat inferior a la de la primera volta electoral, del 85%, enfront del 88% que es va registrar fa dues setmanes, segons el Comitè Suprem Electoral (YSK). Als barris on l'oposició té més força no hi havia cua d'electors per votar a les primeres hores del matí, que és quan la majoria de l'electorat acudeix a les urnes, i els responsables de les meses ja preveien que la participació seria lleugerament menor. Malgrat això, hi ha hagut més tensió que a la primera volta: s'han registrat baralles a diversos punts de votació.

Ni la inflació ni el terratrèmol

A mesura que avançava el recompte, cada cop era més clar que, li agradés o no a l'oposició, la majoria de l'electorat s'havia decantat per donar suport a Erdogan, tot i la malmesa economia que va fer pensar a molts que perdria. Amb una inflació del 45%, segons el govern, o del 100%, segons economistes independents, era una de les pedres angulars de la campanya opositora. Però, malgrat la indignació de la gent per uns preus cada cop més elevats, la majoria dels votants han preferit mantenir el mateix president. Ara Erdogan haurà de continuar buscant una solució per frenar la devaluació de la divisa turca i la pujada dels preus. Mentrestant, però, s'està produint un autèntic èxode dels sectors de la població amb més formació. Amb la reelecció d'Erdogan, aquesta situació encara es pot accentuar més.

També crida l'atenció que l'electoral ha revalidat Erdogan malgrat la seva política repressiva. El president ha silenciat la veu dels opositors, ha posat restriccions als mitjans de comunicació i ha reprimit organitzacions de la societat civil gràcies a la complicitat d'un poder judicial que recau sobre ell. Ni tan sols la caòtica gestió del desastre causat pels dos terratrèmols que van assolar part de Turquia el mes de febrer passat han fet que l'electorat li hagi retirat el suport.

La revalidació a les urnes dona ales a la formació presidida per Erdogan, Partit de la Justícia i el Desenvolupament, i al seu ultranacionalisme d'extrema dreta i islamisme. Una força política que cada cop està apropant-se a posicions més extremistes. Prova d'això és que Erdogan va arribar a un acord amb el candidat presidencial d'extrema dreta Sinan Ogan perquè li donés suport. També ha format coalició amb un petit partit islamista que tindrà veu i vot en el nou govern. A més, de la mateixa manera que el seu rival a la segona volta de les presidencials, ha promès que expulsarà els milions de refugiats sirians que hi ha a Turquia.