Erdogan es corona cèsar a Turquia

Enviada especial a IstanbulTurquia es va despertar dilluns exhausta després d’unes intenses eleccions que han donat altre cop la victòria absoluta a Recep Tayyip Erdogan. Mentre més de la meitat de l’electorat, que no de la població turca, celebrava la reelecció del sultà, l’altra meitat lamentava els resultats. “Totes les expectatives de canvi, de poder viure en una democràcia i no sota un règim autoritari, han mort”, deia decebut Onur, que va participar diumenge com a observador independent.

“Ara què?”, es van preguntar molts turcs. El reelegit president ha acumulat tot el poder encarnant-se en la figura de l’àguila bicèfala: cap d’estat i de govern. Erdogan va aconseguir la majoria absoluta en les presidencials, mentre que el seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) perdia l’oportunitat de guanyar la majoria parlamentària en obtenir un 42,6% dels vots, per la qual cosa haurà de mantenir la coalició amb l’ultradretà Moviment d’Acció Nacionalista (MHP).

Contra tot pronòstic, ja que els analistes donaven poques esperances de vida al moribund líder dretà, Devlet Bahçeli, el MHP s’ha convertit en la peça clau per a la continuïtat de l’AKP.

“Això donarà com a resultat un gir cap al nacionalisme en la política turca, tant a nivell nacional com en la política exterior”, va advertir a l’ARA Aykan Erdemir, de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies. “Amb aquesta aliança amb l’extrema dreta s’espera que el nou govern emprengui més accions militars transfrontereres a Síria i l’Iraq. I també descarta un retorn al procés de pau amb els kurds”, va puntualitzar l’exparlamentari turc.

Precisament, abans de la celebració d’eleccions, l’estat major turc va parlar d’una gran operació, amb tropes terrestre i atacs aeris, a les muntanyes de Qandil, la base iraquiana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Per a Erdermir, ara que el partit pro-kurd HDP ha tornat al Parlament gràcies als vots dels socialdemòcrates i els liberals, “podria ser un bon moment perquè traci una línia clara de separació entre ell i el PKK, en nom d’una millor democràcia”. “Si l’HDP no hagués superat el llindar (el mínim del 10% dels vots per poder entrar al Parlament), un nombre més elevat de joves kurds haurien recorregut al radicalisme i a la violència”, va sostenir.

Però la deriva autoritària que ha pres Erdogan no genera, de moment, gaires esperances d’obrir un diàleg amb els kurds, sinó que més aviat pronostica que continuaran acarnissant-s’hi. A les presons hi ha milers de detinguts polítics relacionats amb el proscrit grup kurd PKK i també partidaris del clergue opositor Fethullah Gülen, ja que la seva organització FETO és considerada terrorista per Turquia. En el seu primer discurs a la nació, el president va prometre, per al seu nou mandat, “lluitar encara amb més força contra les organitzacions terroristes”. Erdogan va assenyalar que la seva victòria “servirà també per alliberar Síria i enviar els amics sirians de tornada al seu país, amb confiança i seguretat”, en al·lusió als refugiats que acull Turquia.

“Perquè hi hagi una democràcia a Turquia cal restaurar primer les llibertats”, apunta, per la seva banda, Semen Aydin, de la Universitat Sabanci, que recorda que el govern va tancar més de 120 mitjans de comunicació i va detenir més de 200 periodistes.

Però ara que Erdogan serà l’únic encarregat de la designació directa d’alts funcionaris públics, inclosos ministres, vicepresidents i jutges, serà encara més incert el futur dels centenars de detinguts i les desenes de milers de funcionaris que van perdre el seu lloc de treball en la purga d’Erdogan després del fallit cop d’estat.

Estat d’emergència

Una de les primeres promeses d’Ergodan, si guanyava les presidencials, era que aixecaria l’estat d’emergència, vigent des del juliol del 2016. Però en el seu primer discurs l’única cosa que va dir és que “complirà amb les promeses electorals”. Caldrà veure ara si aixecar l’estat d’emergència serà una de les prioritats del seu nou mandat absolut.

El mandatari turc es va comprometre a continuar a partir del punt en què ell mateix “ha portat el país en termes de democràcia i economia”.

La crisi econòmica, amb l’augment de la inflació a més del 10% i la caiguda de la lira enfront del dòlar, ha sigut el taló d’Aquil·les de l’actual govern turc i, segons Erdemir, “l’economia seguirà sent el principal problema” que haurà d’afrontar el president. “Erdogan augmentarà la seva posició de domini en els mercats i el banc central. I això erosionarà encara més la confiança dels inversors del país i l’estranger”, va sentenciar l’exdiputat turc.