Toc d’atenció al poder d’Erdogan en unes municipals tenses
El partit del president perd l’alcaldia a Ankara i veu perillar la d’Istanbul
BeirutLes eleccions municipals a Turquia han resultat un dur revés per al partit governant de Recep Tayyip Erdogan, Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), castigat per la crisi econòmica que pateix el país. Erdogan, que governa amb mà de ferro Turquia des del 2003, quan va arribar al càrrec de primer ministre, va patir una derrota significativa a Ankara i veu perillar l’alcaldia d’Istanbul, on ell mateix va iniciar la carrera política.
A l’hora de tancar aquesta edició, i amb una part dels vots encara per recomptar, els resultats preliminars ja donaven la primera campanada: el principal partit opositor, el Partit Republicà del Poble (CHP, socialdemòcrata i laic), guanyava a la capital, Ankara, on el candidat Mansur Yavas superava la candidatura del partit governamental. Des del 1994, amb un nom o amb un altre, els islamistes havien controlat aquesta ciutat. Altres localitats importants, com Mersin, Antalya i Adana, sota control de l’AKP o dels seus socis ultradretans del Partit d’Acció Nacionalista (MHP), van passar també a mans del Partit Republicà del Poble. El recompte es va aturar a mitjanit a la ciutat d’Istanbul, quan el partit d’Erdogan tenia una dècima d’avantatge: 48,7% per a l’AKP per un 48,6% del CHP. Si es confirmés la victòria de l’oposició, es tractaria de la pitjor derrota política per a Erdogan des que ocupa el poder i una gran victòria per a l’oposició.
Des de primera hora, els comicis locals van estar marcats per la intimidació i la violència contra els partidaris dels partits opositors. En el moment de tancar aquesta edició s’havien confirmat les morts d’almenys tres persones, mentre que mig centenar més van resultar ferides. L’incident més greu va tenir lloc en un col·legi electoral de la ciutat de Malatya, a l’est del país, on dos membres del partit opositor Saadet van ser tirotejats pel familiar d’un candidat de l’AKP.
Aquest clima de tensió, símptoma del nerviosisme que envoltava els interessos d’Erdogan, ja va ser present durant el període de campanya electoral. Hores abans que s’obrissin els centres de votació, dissabte a la nit, la policia metropolitana va detenir més de 50 candidats electorals del pro kurd Partit Democràtic del Poble a Istanbul, i 10 més a Sanliurfa, al sud de Turquia. A més a més, durant els mesos previs, l’AKP havia protagonitzat una agressiva i maratoniana campanya amb més de 102 mítings en 50 dies per acovardir el vot opositor.
Una cita important
I és que Erdogan era conscient de la importància d’aquestes municipals. Amb la crisi econòmica de fons, amb la caiguda més important de la lira turca en 10 anys, el president sabia que es jugava alguna cosa més que la continuïtat del seu partit en els governs municipals del país. L’any passat el totpoderós president va unificar en la seva persona tot el poder quan va canviar l’escenari polític de Turquia per apostar per un sistema presidencialista. Amb la pèrdua de suport dels municipis grans, doncs, es posaria de manifest que la població està mostrant el seu desacord, està demanant una reacció. En canvi, Erdogan havia reiterat que, precisament, s’havia d’anar a les urnes per defensar “la supervivència del país”. Ahir el president va voler buscar la cara més positiva dels comicis i va donar per fet el triomf a Istanbul, on va ser alcalde entre el 1994 i el 1998.
Tot i que Erdogan sembla més feble que en qualsevol altre moment en els últims 17 anys, no vol dir que trontolli. L’AKP ha controlat Turquia durant gairebé dues dècades i, com a conseqüència, la premsa, els recursos estatals i el procés polític. Aquests comicis, els vuitens que se celebren en menys de cinc anys a Turquia, mostren un inici de divisió entre l’electorat turc.