Una epidèmia que posa en evidència la Xina

PequínL’epidèmia provocada pel coronavirus de Wuhan ha posat en evidència les diferents Xines que conviuen al gegant asiàtic. Un costum tradicional que ja és molt minoritari, la venda d’animals vius en mercats sense controls sanitaris, ha posat contra les cordes la Xina tecnològica, campiona del 5G. La segona economia del món ha vist com en un moment difícil, quan els Estats Units i altres països intenten frenar el seu desenvolupament qüestionant els seus mètodes comercials, la Xina tradicional apareix per obrir una via en la seva línia de flotació.

La decisió de l’Organització Mundial de la Salut de declarar l’emergència mundial, malgrat anar acompanyada de boniques paraules de suport, col·loca la Xina més a prop dels països en desenvolupament, amb dèficits sanitaris, que de les economies avançades.

L’epidèmia s’ha estès per tot el territori i ha saltat a l’exterior. Les xifres de morts i infectats creixen exponencialment cada dia. I el veritable problema és el que encara ha de venir. Ahir hi havia prop de 12.000 casos diagnosticats, dos mil més que el dia anterior. I aquesta progressió continuarà augmentant, igual que les defuncions. Oficialment hi ha 1.795 malalts greus.

Experts xinesos calculen que la setmana que ve o com a molt d’aquí deu dies es pot superar el pic del contagi. Però també hi ha opinions menys optimistes. Divendres la revista The Lancet publicava un estudi de la Universitat de Hong Kong que estimava en 75.815 el nombre d’infectats només a Wuhan, el focus del brot. La poca confiança en la informació que ofereix Pequín és manifesta. La falta de transparència, problema endèmic del país, es pot considerar gairebé una més de les seves tradicions mil·lenàries.

Banquets i gales multitudinàries

Els primers casos es van detectar al desembre i el 7 de gener ja se sabia que l’origen era un nou coronavirus. Malgrat això, a Wuhan no es van adoptar mesures de prevenció, ni es van demanar reforços mèdics, ni ningú es va molestar en encarregar material sanitari extra. Fins i tot el 19 de gener es va celebrar un banquet multitudinari, amb uns 40.000 assistents, presidit per les autoritats. I el dimecres 22, una gala d’Any Nou també amb assistència massiva, escenaris ideals per al contagi.

L’endemà, el 23 de gener, es va decretar l’aïllament de la ciutat. El mateix alcalde, Zhou Xianwang, va reconèixer a la televisió que cinc milions d’habitants havien sortit de Wuhan de vacances els dies anteriors. Fins al dissabte 25, el govern central no va prendre les regnes: el president, Xi Jinping, va sortir a assegurar que es faria tot el necessari per combatre la malaltia. A partir d’aleshores es va prémer l’accelerador: l’aïllament es va estendre a la província de Hubei -prop de 50 milions de persones en quarantena-, i es va recomanar no viatjar i tancar-se a casa a tot el país.

El govern regional i l’alcalde Zhou han sigut el blanc de totes les crítiques. Se’ls acusa d’ocultar la gravetat de la crisi, i ells han admès els errors. Però Zhou, també davant les càmeres, va advertir que no podien alertar del brot sense “autorització”. Així funciona el país: no es prenen decisions, ni davant una situació tan greu, sense que algú superior doni l’ordre.

Davant les crítiques, Xi Jinping i el govern apareixen com els salvadors. S’han aprovat pressupostos a correcuita i s’han enviat 7.000 efectius a la zona entre metges i infermeres. El primer ministre, Li Keqiang, ha donat la cara a Wuhan. I gràcies a la propaganda el descontentament s’ha transformat en patriotisme. Xi Jinping, que també és cap de l’estat major, ha ordenat a l’exèrcit que “guanyi la guerra a la malaltia”. A la televisió, que fins fa poc ocultava l’epidèmia, ara s’hi repeteixen els vídeos que reconeixen l’heroisme dels metges. Missatge: el poble xinès -“tots junts”- vencerà el virus.

En deu dies es construeixen dos nous hospitals a Wuhan. Tenen noms èpics: Huoshenshan (muntanya del déu del foc) i Leishenshan (muntanya del déu del tro). L’edificació es retransmet en directe com una nova gesta de la qual el poble xinès pot estar orgullós. Són 2.300 llits, segurament menys que les persones que s’infectaran demà.