L’epidèmia inventada que va salvar centenars de jueus dels nazis

MilàLa nit del 16 d’octubre del 1943, durant l’ocupació nazi de Roma, les tropes alemanyes van irrompre al barri jueu de la capital italiana. A pocs metres d’allà, tres metges de l’Hospital Fatebenefratelli, situat a l’illa Tiberina, davant del gueto, van assistir impotents a l’arrest i la deportació al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau de més de mil jueus romans. Només 16 van aconseguir tornar amb vida.

Les hores que van seguir aquella dramàtica nit, el director de l’hospital, Giovanni Borromeo, va idear un pla per refugiar un centenar de jueus que havien aconseguit escapar-se dels militars. En complicitat amb els doctors Adriano Ossicini, psiquiatre i membre de la Resistència, i Vittorio Emanuele Sacerdoti, que exercia sota una falsa identitat, van ingressar els refugiats com a pacients i van falsificar els informes clínics apuntant en el seu diagnòstic una malaltia desconeguda fins aleshores: la síndrome K. Una patologia extremadament contagiosa i letal, que va fer que els militars renunciessin a deportar els falsos moribunds.

La "K" feia referència als oficials de les SS Albert Kesselring, el general encarregat de mantenir el control a la Itàlia ocupada i defensar-la dels Aliats que avançaven pel sud de país, i Herbert Kappler, el tinent coronel de la Gestapo a Roma que va liderar la batuda al gueto. Però per als alemanys la síndrome K recordava massa la malaltia per infecció de bacil de Koch, és a dir, la tuberculosi.

“Vam crear aquells informes clínics per indicar que les persones no estaven malaltes, sinó que eren només jueus”, va explicar anys després el doctor Vittorio Emanuele Sacerdoti. “En el moment en què s'havia d’indicar la malaltia, escrivíem síndrome K, com Kesserling o Kappler, que en realitat volia dir: «Estic fent entrar un jueu»”.

Vetat per Mussolini

Sacerdoti era un jove metge de 28 anys que havia perdut la llicència per exercir per la seva condició de jueu, després que el 1938 el règim feixista de Benito Mussolini va promulgar les anomenades lleis racials que van legitimar la persecució dels ciutadans jueus i els van obrir les portes dels camps d’extermini alemanys. Gràcies al doctor Borromeo, va aconseguir ser contractat a l’hospital, un dels més antics de Roma, que formava part del territori Vaticà d’extramurs.

La nova malaltia es va convertir en una epidèmia entre els jueus perseguits. Els metges van advertir les autoritats alemanyes que la patologia era tan perillosa que l’hospital va haver d’habilitar una planta sencera per als hebreus ingressats, incloses criatures. Un d’ells era Gabriele Sonnino, que tenia només 4 anys quan es va amagar amb la seva família entre els murs de l’hospital. “El Fatebenefratelli va ser una salvació. La meva família i jo vam estar prop d’un mes dormint entre els malalts”, va recordar durant un acte organitzat pel Vaticà i la comunitat jueva de Roma. “El meu pare ens deia que tinguéssim molta cura i que si s’acostaven els alemanys, havíem de tossir’”.

Els refugiats es quedaven a l’hospital fins que els metges els declaraven morts i els lliuraven documents d’identitat falsos que fabricava una tipografia clandestina al barri de Trastevere. La falsa epidèmia era un secret fins i tot per a altres metges i la resta de pacients ingressats. “Les SS no gosaven acostar-se pensant que no valia la pena córrer el risc perquè en qualsevol cas, la síndrome K ens hauria matat igualment”, recorda Gabriele Sonnino.

Només en una ocasió els nazis van insistir per intentar aclarir el misteri d’aquella desconeguda malaltia i van enviar un metge militar per inspeccionar l’hospital. Borromeo, que parlava alemany, el va rebre amb mascareta i li va explicar que es tractava d’una patologia neurodegenerativa letal, que causava forts mals de cap i vòmits. El metge alemany va fer una ràpida visita a distància dels falsos malalts i va abandonar el centre ràpidament.

Itàlia va celebrar aquesta setmana el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, en record de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau el 27 de gener del 1945. Més de nou mil italians d’origen hebreu van ser deportats a camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.

Alerta pel negacionisme

Tot i això, segons un estudi recent, en els últims 15 anys el percentatge d’italians que no creuen que existís l’Holocaust ha augmentat del 2,7% al 15,6%. Mentrestant, un 16% sostenen que la persecució als jueus no va causar tants morts. “La intolerància està creixent a Europa i no podem tapar-nos els ulls”, assegura Daniela Tedeschi, vídua d’un supervivent d’Auschwitz i presidenta de l’Associació Fills de l’Holocaust a Milà. “Des d’alguns punts de vista moltes coses s’estan repetint i hem d’actuar ràpid perquè això va passar fa només 80 anys”.