Enxampen una naviliera alemanya entrant il·legalment 25 tones de residus plàstics al Senegal
Els països rics envien ara els seus residus plàstics cap a països de l'Àfrica, a més de l'Àsia i Turquia
BarcelonaEls agents de la duana senegalesa van enxampar dilluns un vaixell de càrrega de la naviliera alemanya Hapag-Lloyd, una de les més grans del món, intentant entrar al país de manera il·legal 25 tones de residus plàstics. El carregament viatjava a bord del vaixell Hansa Neuburg, que ha sigut decomissat pels agents del port fins que la naviliera ha accedit a pagar una multa de 2.000 milions de francs CFA (uns 3 milions d'euros).
Des que la Xina va imposar una prohibició a les importacions de residus plàstics el 2018, amb la qual cosa es va tancar el que havia sigut la destinació principal de les deixalles plàstiques del món fins llavors, els països occidentals han estat buscant altres països on derivar tota la brossa que no són capaços de reciclar. La majoria van traslladar les seves exportacions cap a països del Sud-est Asiàtic, on una indústria de treballadors més que precaris ha agafat el relleu a la Xina a l'hora de separar a mà les restes que encara són reciclables dins de tota aquesta brossa. Però les prohibicions imposades gradualment també en diversos estats de la regió han redirigit els carregaments cap a altres països.
Aquesta mateixa setmana, un informe de Greenpeace del Regne Unit revelava que el 40% de les deixalles plàstiques que aquest país va exportar el 2020 van anar a parar a Turquia, que s'està convertint en el "principal abocador de deixalles plàstiques d'Europa", segons l'ONG. Malàisia i Polònia van ser les dues altres grans destinacions de les deixalles plàstiques britàniques.
"És descoratjador veure com els països del Nord Global no tenen cap mena de respecte per les lleis que col·lectivament ells mateixos ideen i voten, i encara menys per les lleis d'altres països, que serveixen per protegir la nostra població. Només reconeixen la nostra sobirania quan els convé i, quan no, de seguida ens convertim en els abocadors que han intentat fer de nosaltres durant segles", diu la responsable de la campanya Africa Oceans de Greenpeace, Awa Traoré.
Traoré fa referència a l'acord internacional assolit per 187 països el maig del 2019, amb el patronatge de l'ONU, per prohibir l'entrada de carregaments de deixalles plàstiques a cap país sense el consentiment del seu govern. Els Estats Units no van signar l'acord. La mesura es va prendre després de la crisi provocada per la prohibició xinesa, que va derivar tones i tones de brossa plàstica de molt baixa qualitat a Indonèsia, Tailàndia i Malàisia.
Fins aquell moment, els països rics, sobretot els Estats Units i el Regne Unit com a principals productors de brossa plàstica per càpita del món, però també Espanya, enviaven part de les seves deixalles a entitats privades dins de països en vies de desenvolupament, sense el consentiment dels seus governs, teòricament per al seu aprofitament i reciclatge, tot i que en molts casos la brossa és del tot impossible de reciclar. Aquell mateix mes, Malàisia retornava 3.000 tones de deixalles plàstiques a diversos països occidentals, entre ells l'estat espanyol.
El Senegal va imposar just l'any passat diverses mesures per afrontar el problema de les deixalles plàstiques a les seves platges, com la prohibició de diversos plàstics d'un sol ús a tot el país. Aquest país és també un dels indrets on van anar a parar l'any 2019 bona part de la brossa plàstica dels Estats Units, el país que més en produeix, segons una investigació que va fer el diari britànic The Guardian, que va seguir el rastre de la brossa plàstica exportada per aquest país. La investigació va revelar nous punts calents de concentració de les exportacions de deixalles plàstiques nord-americanes a Bangladesh, Laos, Etiòpia i el Senegal. Els Estats Units envien cada any un milió de tones de residus plàstics a altres països, la majoria en vies de desenvolupament.
Les exportacions de residus plàstics des dels països rics arriben a estats sense recursos que amb prou feines poden reciclar la seva pròpia brossa i contribueix així a la contaminació ambiental d'aquests països, que sovint és també contaminació de l'aire perquè moltes d'aquestes deixalles acaben sent incinerades a l'aire lliure al no poder ser aprofitades. De fet, molta d'aquesta brossa acaba abocada al mar: un 80% de la brutícia plàstica dels oceans hi arriba des dels estats de l'Àsia, segons estudis efectuats quan aquest continent, amb la Xina al capdavant, era encara el principal importador de residus plàstics del món.