"Merkel ha de tenir en compte que amb una actitud europeista també es guanyen eleccions!
Paul Schmidt, secretari general de la Societat Austríaca per a la Política Europea, atribueix el resultat a les presidencials d'Àustria al descontentament social i econòmic
BarcelonaLa victòria del candidat ecologista a la presidència d'Àustria, Alexander van der Bellen, ha alleugerit mitja Europa però, com diu Paul Schmidt, secretari general de la Societat Austríaca per a la Política Europea, els resultats a Viena han de ser un toc d'atenció per a tot el continent.
¿Quines són les circumstàncies que porten a Àustria a haver de decidir entre un candidat d'ultradreta i un ecologista?
La gent a Àustria està acostumada a poc atur, una economia en creixement i a una bona vida però ara l'atur creix i l'economia està aturada i això ha generat un descontentament general amb el sistema polític tradicional de dos partits que han intentat governar el país amb més o menys èxit.
La gent està preocupada perquè sempre hi ha hagut bones perspectives econòmiques i ara, en canvi, s'ha instal·lat la creença que la política no aporta solucions i la gent està preocupada perquè per primer cop es tem que els fills no viuran millor que els pares.
Però la situació no té res a veure amb una Espanya o Itàlia per a aquest vot de càstig. ¿Quin pes ha tingut la crisi de refugiats?
No, però no es pot demanar a l'aturat austríac que tingui un comportament com el d'un espanyol. En quant a la immigració, en un país de vuit milions d'habitants, l'any passat van passar un milió en trànsit, dels quals se n'han quedat 140.000 demanant asil en una societat multicultural. Però la integració i l'acollida és un repte. A més, hi ha un sentiment de poca solidaritat dels països veïns i hi ha arribada de migració dels països de l'Est i també d'Alemanya que entren al mercat laboral austríac.
¿Han estat les eleccions del vot antiestablishment?
És un vot antigovern, on com amb el Brexit o als Estats Units amb Trump ha jugat un paper important el discurs antisistema, el de les xarxes socials, perquè hi ha una falta de confiança i credibilitat en la política tradicional i els mitjans de comunicació convencionals.
En la primera volta sí que hi va haver un vot de càstig però ara no tant i tothom ha donat suport al candidat ecologista. Han estat les dones les que han aconseguit la victòria d'Alexander Van der Bellen, les que han castigat el candidat Norbert Hofer que ha fet una campanya agressiva. Ha influït més la personalitat dels dos candidats que la seva ideologia.
¿Vol dir que aquests resultats no tenen perquè repetir-se a d'altres comicis?
Això seria simplificar els resultats. Ni hi ha el 46% de nazis ni el 53% és ecologista. Dit això, sí que el 46% a Hofer és un toc d'atenció, un avís que s'han de fer polítiques escoltant la gent, buscant respostes als dubtes i preocupacions de la gent.
¿Alemanya o França haurien de prendre nota de cara a les seves eleccions del 2017?
Ho han de fer. A França, la derrota de Hofer evita que la candidata Marinne Le Pen es faci una foto al despatx presidencial de Viena. A Alemanya han de tenir en compte que Merkel amb un discurs i una actitud europeista també es guanyen eleccions. Merkel no crec que canviï les seves posicions respecte a la seva política perquè també rebria un càstig.
