Oscar Camps: “L’‘Open Arms’ no torna a Espanya: el pla és continuar amb els rescats”

BarcelonaOscar Camps, director de Proactiva Open Arms, marxava ahir d’Itàlia després d’haver viscut la que ha sigut la missió més difícil de totes les que ha fet l’ONG badalonina des que va començar els rescats a l’illa grega de Lesbos el 2015. El pols amb les autoritats italianes, i en particular amb el ministre de l’Interior, l’ultradretà Matteo Salvini, ha durat 20 dies i la desesperació dels rescatats, traumatitzats pels abusos que han patit a Líbia i la por d’haver de retornar a aquell infern, ha posat l’equip de l’ONG al límit. Ahir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, no descartava emprendre accions penals contra l’ONG, que es disposa a continuar desafiant les prohibicions dels estats en nom del dret humanitari.

La vicepresidenta Carmen Calvo ha dit que l’ Open Arms “no tenia permís per rescatar”.

Cada vegada que parla apuja el to. Sembla que algú al govern la fa servir per provocar o per generar un relat de confrontació. Ens amenaça amb multes i amb sancions i això sona al discurs de Salvini. Que ens ho diguin a Itàlia, que ha fet un decret per perseguir-nos, ja ens ho esperem; però que ens ho digui el govern espanyol ens sorprèn. Calvo tergiversa les coses: també va dir que no havíem volgut anar a Malta, quan per escrit ens van negar fins i tot entrar a les seves aigües per arrecerar-nos d’un temporal. Open Arms es va constituir per protegir la vida i per defensar els drets humans al mar. Per a nosaltres, el rescat no és un objectiu en si mateix, és una obligació a què està sotmesa qualsevol embarcació que es trobi davant d’una situació de risc. Nosaltres protegim amb la nostra presència perquè quan no hi som la gent s’ofega i no ho sap ningú. Com va passar fa uns dies, quan un pescador va informar que havia vist un naufragi amb més de 100 morts i no ha passat res.

¿Però l’ONG desobeeix les prohibicions imposades pel govern espanyol?

Ens va limitar la navegació a determinades zones. I vam presentar un contenciós administratiu de protecció dels drets humans que s’està veient a Madrid. Perquè ens imposaven requisits absurds, per exemple, deien que l’ Open Arms no està preparat per portar tanta gent a bord quan les llanxes de Salvament Marítim en porten més: som un vaixell de rescat, no un creuer de luxe. Però l’últim despatx ens autoritzava a una missió d’observació i advertia que si fèiem un rescat havia de ser en coordinació amb els països de la zona. I això és el que hem fet: el primer rescat va ser una pastera que s’estava enfonsant i els altres dos els vam fer sota la coordinació de Malta. El problema és que el govern espanyol està enfadat, despistat.

Com valora la gestió de la crisi per part de Madrid?

En cap moment han parlat amb nosaltres directament: tot ho feien a través dels mitjans de comunicació. Ningú en nom del govern s’ha interessat per la nostra situació. I el que han fet encara ens ha complicat més les coses. Quan havíem guanyat dues resolucions judicials contra les traves imposades per Salvini (la primera tombava el decret que ens prohibia entrar en aigües italianes i la segona autoritzava el desembarcament dels menors), quan semblava que ja érem a punt de rebre l’autorització per entrar al port de Lampedusa, Pedro Sánchez va i ofereix el port d’Algesires. Que s’han begut l’enteniment? Algesires, ni més ni menys, a mil quilòmetres. Havíem hagut d’evacuar 65 persones en 17 dies per urgències mèdiques! I després ens diuen que a Palma. I després ens envien un vaixell de l’armada. Sabem quant costa això? Serà ridícul haver enviat aquest vaixell a recollir, com a molt, la quinzena d’immigrants que corresponen a Espanya en l’acord de repartiment. ¿O és que no sabien, quan van decidir enviar l’ Audaz, que teníem el fiscal italià a bord? La gent saltava per la borda. No era difícil imaginar que ens deixaria entrar a port.

Ara l’investigat és el govern italià.

Sí, no hi ha cap investigació contra nosaltres a Itàlia. Si el vaixell està bloquejat és perquè és un objecte probatori: el que vol el fiscal és determinar si l’estat dels nàufrags és conseqüència també de la negativa de les autoritats italianes al desembarcament. I per això necessiten la documentació que hi ha a bord.

¿I ja els va bé que l’Open Arms no hagi de tornar a Espanya, on les autoritats el poden tornar a immobilitzar i a més els amenacen amb una multa de fins a 900.000 euros?

Ara per sort estem segurs. En la nota de premsa del govern espanyol que anunciava l’enviament del vaixell de l’armada deia que ens “acompanyaria” fins a Mallorca. L’ Open Arms no torna a Espanya: el pla és tornar a la zona de rescat quan les coses s’hagin calmat. Volem continuar fent la nostra feina. Amb l’ Open Arms i també amb l’ Astral [el veler de l’ONG].

Ha sigut la missió més difícil?

Sens dubte. Hem après que no només cal el rescat físic sinó també un rescat psicològic, perquè el nivell de violència que els migrants han patit a Líbia és tan alt que es produeixen situacions explosives. Hem vist gent destrossada: brots psicòtics, atacs de pànic, els que es llançaven al mar... Hi havia una noia de 17 anys que no va parar de plorar, un noi a qui havien disparat un tret a cada peu... La coberta de l’Open Arms era la casa dels horrors. També hem après que hem d’esgotar totes les vies legals i administratives.

I què espera que canviï?

Que a partir d’ara els estats -que no els governs- s’impliquin més. I que s’estableixi una plataforma de desembarcament permanent per repartir immediatament els rescatats entre els països europeus. Que quan hi ha un rescat puguin ser desembarcats de seguida sense tot aquest patiment afegit, que és del tot absurd i innecessari. No podem estar tots pendents del Salvini de torn.

Cap acusació contra l’ONG a Itàlia

L’ Open Arms està immobilitzat des d’ahir a Porto Empedocle, a Sicília, a instàncies de la fiscalia d’Agrigent. Però el segrest dictat per la justícia italiana no significa que hi hagi un procediment obert contra l’ONG. En la resolució el fiscal Luigi Patronaggio explica que va prendre la decisió de decretar el desembarcament dels 83 migrants a l’illa de Lampedusa perquè la negativa de les autoritats italianes a permetre l’entrada del vaixell humanitari al port havia provocat “l’exasperació dels rescatats” i “posava en perill” la seva seguretat i la de la tripulació. La fiscalia recollirà la documentació i enregistraments del vaixell de rescat en el marc d’una investigació per “omissió del deure” per part de funcionaris públics italians que per ara no ha identificat.