L’ensorrament de Gènova deixarà 632 veïns sense casa

BarcelonaVan fugir de casa seva espaordits pensant-se que era un terratrèmol i no hi podran tornar. Els blocs de sota el pont Morandi de Gènova que es va ensorrar dimarts, on vivien 632 persones, s’hauran d’enderrocar. El carrer de Fillak, al barri de Sampierdarena desapareixerà, segons va informar el govern italià. Centenars de bombers i altres equips d’emergència, que continuaven treballant ahir sense descans, han abandonat l’esperança de trobar més supervivents (la Fiscalia de Gènova calcula que hi ha entre 10 i 20 desapareguts), mentre el govern rectificava el balanç de morts a 38 persones i també 15 ferits.

La premsa italiana es feia ressò aquest dijous de les històries esfereïdores dels supervivents. Com Gianluca Ardini, un venedor de videojocs de 29 anys que es recuperava a l’hospital d’una ferida a l’espatlla després que els bombers el traguessin de l’embolcall de ferralla en què s’havia convertit la seva furgoneta, colgada a 20 metres d’alçada entre la runa del pont. La seva dona, Giulia Organo, assegurava al diari local Genova24 que havia suportat la situació pensant en el fill que esperen. L’home que viatjava en el pateix vehicle, Luigi Matti Altadonna, va morir en l’ensorrament.

Un altre protagonista involuntari va ser el conductor del camió de color verd que va quedar a un pas de l’abisme, convertit en una icona de la tragèdia. El Corriere della Sera l’identificava només amb les seves inicials, F.L.: “Plovia molt i no es podia córrer. Em va avançar un cotxe i vaig frenar per mantenir una distància de seguretat, perquè no es veia res i era impossible frenar amb aquella pluja. De cop, tot va tremolar. El cotxe del davant va desaparèixer, com si se l’haguessin empassat els núvols. Vaig aixecar la vista i vaig veure com queia el pilar del pont. Vaig frenar tant de cop que gairebé vaig bloquejar les rodes. Instintivament, quan vaig veure el buit al meu davant, faig fer marxa enrere, com si intentés fugir d’aquell infern”, relatava el camioner.

Promesa de revisió

Mentrestant, continuava el foc d’acusacions creuades entre les autoritats i la concessionària Autostrade, filial d’Atlantia, i el govern de coalició de la ultradretana Lliga i els euroescèptics del Moviment 5 Estrelles va prometre que revisarà l’estat de totes les carreteres del país. El viaducte ensorrat -construït el 1967- es troba a l’autopista A-10, la principal connexió per carretera entre Itàlia i França.

Ahir va ser el torn també de la Comissió Europea, que va respondre amb mesura i dades les acusacions del ministre de l’Interior, l’ultradretà Matteo Salvini, que no va desaprofitar l’ocasió per tornar a convertir Brussel·les en el blanc de la seva crítica, acusant la UE d’estar al darrere de la contenció pressupostària que explicaria el mal estat de la infraestructura.

Tot i que la Comissió sol preferir el silenci, ahir va assegurar que “ha arribat l’hora de deixar algunes coses clares”. Brussel·les va assegurar que en el període 2014-2020 Itàlia haurà rebut uns 2.500 milions d’euros de fons europeus per millorar les seva xarxa de carreteres i ferrocarrils”. També va recordar que, “sota les regles pressupostàries acordades”, els països tenen llibertat per fixar polítiques prioritàries específiques. El comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, va reblar: “És molt humà buscar algú a qui culpar quan hi ha un accident horrible com el de Gènova”. El fet és que Itàlia no obté una bona nota en matèria d’infraestructures: en el rànquing sobre transport de la Comissió apareix en el lloc 17 dels 28, amb una qualificació de 4,52 punts, per sota dels 4,76 de la mitjana europea.