Què ensenya 'El Juego del Calamar' de Corea del Sud?

SeülA El juego del calamar, la distòpica sèrie de televisió de Netflix, 456 persones que tenen greus deutes i problemes financers a Corea del Sud juguen a tot un seguit de jocs infantils per intentar guanyar un premi de 38 milions de wons sud-coreans.

Koo Yong-hyun, de 35 anys i treballador d'oficina a Seül, no ha hagut de fer front a guàrdies homicides o a competidors que poden tallar-li el coll, com els personatges de la ficció. Però Koo, que és una persona de carn i ossos i que ha vist El juego del calamar només en una nit, diu que empatitza amb els protagonistes i els seus problemes per sobreviure en la gran desigualtat social del país on va néixer, Corea del Sud. Koo, que viu de l'atur després de perdre la feina, explica que és "gairebé impossible viure a gust amb un salari comú de treballador" en una ciutat en què els preus de l'habitatge van a l'alça. Com moltes persones joves a Corea del Sud, Koo veu una competència creixent per agafar un tros de pastís que no fa més que reduir-se, igual que els concursants del joc del calamar.

Un joc molt real

Aquestes similituds han ajudat a convertir el drama de nou episodis en una sensació internacional. El juego del calamar és ara al top del rànquing de Netflix, i està en camí de convertir-se en un dels xous més vistos de la història. "És molt probable que sigui la sèrie més aclamada que mai hem tingut", assegurava Ted Sarandos, codirector executiu de Netflix. La seva distintiva estètica no passa desapercebuda: especialment les màscares negres amb simples dibuixos de triangles o quadrats que porten els guàrdies anònims, i la curiositat global pels jocs infantils coreans, que són la base de la mortal competició. La recepta de la dalgona, el dolç coreà que protagonitza un dels jocs, per exemple, s'ha fet viral. I en els últims dies es venen com xurros les disfresses inspirades en els guardians de la sèrie.

Com els llibres i pel·lícules d'Els jocs de la fam, El juego del calamar captiva l'audiència amb el seu to violent, el seu argument cínic i la voluntat de matar els personatges preferits de l'audiència. Però també ha conscienciat la població global sobre com la prosperitat en els països considerats rics és cada vegada més difícil d'assolir, mentre les desigualtats s'amplien i els preus augmenten i superen els límits assequibles.

Lluita de tots contra tots

"Les històries i els problemes dels personatges reflecteixen les realitats de la societat coreana", va explicar el creador de la sèrie, Hwang Dong-hyuk. Va escriure el guió com a pel·lícula l'any 2008, quan moltes de les tendències s'havien fet evidents, però el va revisar per reflectir les noves problemàtiques, inclòs l'impacte del coronavirus. El juego del calamar és l'última exportació sud-coreana a guanyar una audiència global a través d'endinsar-se en els sentiments més profunds de la desigualtat i la falta d'oportunitats.

"Els sud-coreans acostumaven a tenir un esperit de comunitat", explica Yun Suk-jin, una crítica dramaturga i professora de literatura moderna a la Universitat de Chungnam. Però la crisi financera asiàtica a finals dels anys noranta va enfonsar l'esperit positiu de creixement i "va fer que tothom comencés a lluitar per si mateix".

Mentre les famílies sud-coreanes intenten mantenir-se, els deutes augmenten, i alguns economistes han advertit que el deute podria aturar l'economia. Els preus de l'habitatge s'han disparat i han convertit el tema en un punt clau del debat polític.

Una solució instantània

Les històries dels 456 participants responen directament a moltes de les angoixes i preocupacions del país. Alguns personatges han connectat amb la joventut sud-coreana que no veu cap oportunitat de fer-se un lloc en la societat. Coneguda com a generació cullera bruta, molts estan obsessionats amb trobar la manera de fer-se rics ràpidament, utilitzant per exemple les criptomonedes i la loteria.

Corea del Sud té un dels mercats més amplis de moneda virtual. Com aquesta moneda, el premi del joc del calamar dona a la gent "l'oportunitat de canviar les seves vides en un segon", explica Koo. La dificultat per guanyar diners és una de les raons per les quals els sud-coreans estan obsessionats amb els diners fàcils i ràpids. "Em pregunto quanta gent participaria en el joc del calamar si fos real", reflexiona.

Copyright by The New York Times