Ennahda, nou model per a l’islamisme democràtic?

TunisDesprés de la deriva autoritària del president turc, Recep Tayyip Erdogan, el seu partit, l’AKP, ha perdut la seva condició de model per als partits islamistes que volien evolucionar cap a l’acceptació dels valors democràtics. Aquesta posició la pot ocupar d’ara endavant Ennahda, l’històric partit islamista tunisià que va escenificar la setmana passada una transformació ideològica durant la celebració del seu desè congrés nacional. Davant de més de 10.000 militants, el seu carismàtic líder, Rached Ghannouchi, es va desfer de l’etiqueta “islamista”, convertida en tòxica a l’era de l’autodenominat Estat Islàmic, per definir-se com a “islamodemòcrata”.

Salvaguardar la transició

Després d’haver passat la major part de les seves tres dècades d’història en la clandestinitat o a l’exili, el partit forma part de la coalició que governa Tunísia. Ennahda ja es va imposar en les primeres eleccions democràtiques celebrades després de la revolució del 2010. Tanmateix, a causa de la profunda polarització que es va generar entre islamistes i laics, va optar per entregar el poder a un executiu d’unitat nacional, un gest que va salvar la transició democràtica.

El congrés tenia per objectiu oficialitzar l’aposta per la moderació feta els últims anys. La principal reforma adoptada ha sigut el cessament de tota activitat religiosa o cultural, de manera que es convertirà en una organització estrictament política. Segons Ghannouchi, de 74 anys, que va ser reelegit com a president del partit en aquesta mateixa cita, els canvis a Ennahda responen al fet que ha passat de ser un moviment de protesta a un partit amb vocació de govern. “Hem de separar la religió de les lluites polítiques”, afirmar el veterà líder.

Actualment, Ennahda és el primer partit del Parlament i compta amb un ministre en un executiu liderat pel seu gran adversari, el conservador i antiislamista Nidaa Tounes. “La lluita per la defensa de la identitat està superada. Ara la nostra prioritat és garantir la seguretat de la població davant l’amenaça terrorista i promoure el desenvolupament econòmic”, va explicar en un acte previ al congrés Ali Larayedh, primer ministre el 2013. Durant la sessió inaugural, el públic va desplegar una gran pancarta que deia “No al terrorisme”, en record a les víctimes dels brutals atemptats jihadistes dels últims anys.

Una normalització planificada

Segons l’analista Nadia Marzouki, el congrés no representa realment una ruptura amb el passat, malgrat les declaracions grandiloqüents dels seus dirigents. “Fa mesos i fins i tot anys que debaten sobre fer aquest pas”, opina. De fet, les activitats religioses en el si d’Ennahda ja eren marginals. “El seu objectiu és aconseguir la normalització dins l’escena política del país”, afegeix Marzouki, que lamenta que, entrant a l’establishment, el partit s’hagi allunyat dels ideals revolucionaris.

Ennahda encara genera una forta hostilitat entre una bona part de la societat civil, la que s’aferra amb més força als ideals laics de l’estat que va construir el pare de la pàtria, Habib Bourguiba. Segons una enquesta recent, tan sols un 23% dels tunisians donen suport a la preeminència de la xaria, la llei islàmica, en l’ordenament jurídic, enfront d’un 60% dels egipcis o un 77% dels libis. Per això, si els islamistes tunisians volen tornar al poder al país àrab més secularitzat, els cal continuar fent més passos en el llarg viatge al centre que van iniciar ja fa més de dues dècades.