Els 'armilles grogues' encenen París

ParísImatges d’insurrecció en plena avinguda dels Camps Elisis de París. Una setmana desprès de l’inici de les manifestacions dels 'armilles grogues' a França, aquest moviment contra la pujada del preu dels carburants ha passat aquest dissabte al segon acte però sense la capacitat de convocatòria de fa una setmana. Segons el ministeri de l’Interior, unes 8.000 persones s'han concentrat al centre de París i 81.000 a la resta de França per pressionar l’executiu d’Emmanuel Macron.

Els autodenominats 'gilets jeunes' (armilles grogues) es queixen de la pujada del preu dels carburants, en part per culpa d’impostos com el verd TICPE, que promou la transformació energètica –impulsat pel govern presidit per François Hollande i que ha reprès Macron–. El moviment, sense lideratge ni cares visibles, protesta per la pèrdua del poder adquisitiu de les classes mitjanes i baixes. De fet, molts d’aquests ‘armilles grogues’ diuen que ho passen malament per arribar a final de mes tot i tenir feina. El diari 'Libération' es pregunta en la seva edició digital qui pagarà la fractura dels 'armilles grogues', en una evocació clara de la paraula 'factura'.

Entre els manifestants a la capital francesa hi havia una barreja d'‘armilles grogues’ pacífics vinguts de tot França i d’altres persones, també vestides amb aquesta peça que representa el descontentament dels automobilistes, però clarament determinades a encarar-se amb les forces de l’ordre. D’aquí ha vingut la degeneració de la protesta, que les autoritats havien prohibit en aquesta cèntrica zona. De fet, l’únic lloc on estava permesa la manifestació era al Camp de Mart, als peus de la Torre Eiffel. Massa lluny, segons els ‘armilles grogues’, dels poders contra els quals protesten, és a dir, el Palau de l’Elisi, l’Assemblea Nacional i Matignon, la residència oficial del primer ministre francès.

Les autoritats franceses han volgut evitar, sense èxit, que es repetissin els aldarulls que es van produir ara fa una setmana i en els quals van morir dues persones i 620 més van resultar ferides. Per contra, la protesta a París ha sigut més virulenta, tot i que els talls de carreteres i d'accés a centres comercials que van tenir lloc a la resta del territori van transcórrer sense incidències. Segons diversos mitjans francesos, un centenar de membres de grups d’extrema dreta s'han infiltrat entre els manifestants de París i han radicalitzat la protesta amb violència. El ministre de l’Interior, Christophe Castaner, ha responsabilitzat de la violència "els sediciosos” d’extrema dreta que, segons ell, han secundat "la crida de Marine Le Pen", la presidenta de Reagrupament Nacional, l'extint Front Nacional. La líder de la ultradreta francesa ha negat tota relació amb els violents.

Amb aquestes acusacions, Castaner feia referència al tuit que Le Pen va publicar divendres a Twitter: “Què justifica que el poble francès no pugui manifestar-se als Camps Elisis, on altres concentracions [com la celebració] de la Copa del Món [de Futbol] o el Cap d’Any, han tingut lloc?” La rèplica del ministre de l’Interior va voler, d’alguna manera, polititzar el moviment dels ‘armilles grogues’, que des de la seva creació sempre s’ha deslligat de qualsevol partit polític o sindicat al crit de “Macron, dimissió!”.

La gran i senyorial avinguda dels Camps Elisis s'ha convertit en una espècie de camp de batalla. Al ritme de 'La marsellesa', que alguns manifestants ha entonat al llarg del dia, desenes d’individus han construït barricades amb el mobiliari urbà i els materials de construcció que han trobat pel camí i que han acabat en flames. La policia ha respost amb gasos lacrimògens, canons d’aigua i granades sonores per dispersar els manifestants. En total, vuit persones han resultat ferides i 35 més han quedat detingudes, segons el ministeri de l’Interior.