Un empresari català, a la llista negra dels Estats Units

BarcelonaLa primera vegada que apareix el nom de Pere Puntí a les hemeroteques es remunta al 1964, quan a La Vanguardia se’l va anunciar entre els guanyadors d’una beca social per estudiar peritatge industrial. Cinquanta anys després, Puntí és un conegut prohom d’Osona: ha estat regidor de l’Ajuntament de Vic, directiu de la Cambra de Comerç, gerent de l’Hospital de Vic i de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona i, sobretot, solucionador d’empreses en crisi. Malgrat aquest currículum, Puntí és un home discret. A internet gairebé no es troben imatges o declaracions seves. Sempre havia aconseguit mantenir-se en un segon pla fins que la setmana passada el govern dels EUA el va acusar “d’ajudar al programa d’armament nuclear iranià i de donar suport al terrorisme”.

Un comunicat del departament del Tresor dels EUA incloïa Puntí i la seva societat Advance Electrical and Industrial Technologies (AEIT) a la llista d’empreses sotmeses a sancions financeres per haver col·laborat amb el programa nuclear iranià. En concret, Washington assegura que Puntí ha aportat material per a ús atòmic i ha ajudat financerament Neka Novin, una empresa d’enginyeria de Teheran vetada a Occident. Les sancions s’han de precisar, però d’entrada suposaran el bloqueig dels actius i el patrimoni de Puntí que estigui a l’abast dels EUA. Puntí, consultat per l’ARA, no ha volgut comentar l’assumpte.

El paper de la UE

Els seus problemes podrien ser més grossos perquè la Unió Europea també preveu des del 2011 sancions a tota persona física o jurídica que assisteixi o estableixi relacions comercials amb Neka Novin, seguint les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU adoptades des del 2006. Un portaveu del Servei d’Acció Exterior de la UE va explicar a aquest diari que el procediment estableix que han de sol·licitar informació sobre el cas al govern espanyol, tot i que qualsevol sanció al final l’ha d’executar l’estat membre afectat. Una portaveu del ministeri d’Exteriors espanyol confirma que seguiran el procés nord-americà contra Puntí i que de moment no han considerat accions contra ell. En cas que fos així, “s’aplicarien mesures similars a les dels EUA: prohibició de transaccions i congelació d’actius”, segons el govern espanyol.

L’embargament contra l’Iran està en procés de revisió arran de l’acord segellat el 2013 amb la comunitat internacional i pel qual el règim dels aiatol·làs permet que el seu programa d’energia nuclear sigui tutelat des de l’exterior. L’embargament s’havia d’aixecar progressivament a partir d’aquest gener pel que fa al sector petroquímic, de l’automoció, els minerals preuats, l’aviació i els ajuts a l’educació. La Comissió Europea destaca que les sancions per implicació en el programa atòmic, les que afecten directament Puntí, són plenament vigents.

Si bé Puntí no vol fer declaracions, Neka Novin sí que va atendre la trucada de l’ARA. Després d’una llarga espera -quinze minuts escoltant el fil musical de l’empresa, la banda sonora de la pel·lícula El cop -, una representant del servei comercial de Neka Novin va accedir a explicar que no han tingut “cap vincle directe ni amb el senyor Puntí ni amb AEIT”. Neka Novin insisteix que entre ells i el govern iranià “no hi ha cap connexió”.

El ministeri d’Exteriors espanyol no té coneixement de cap altre cas d’un ciutadà o empresa de l’Estat sancionats pels embargaments contra l’Iran. A la llista del govern dels EUA d’empreses sancionades financerament hi apareixen nombroses societats espanyoles, però només Puntí hi surt marcat amb l’etiqueta de col·laboració il·lícita amb l’Iran. La majoria d’espanyols inclosos en aquest directori de sancions -que ocupa més de 500 pàgines- hi són per pertànyer a ETA, xarxes de narcotràfic, per no respectar l’embargament sobre Cuba i per vincles de terrorisme al Pakistan.

El tancament de Puigneró

Pere Puntí va néixer el 1944 i és veí de Taradell. A Catalunya el seu prestigi empresarial va agafar volada quan el 2000 es va posar al capdavant de l’empresa tèxtil Puigneró. Puntí va assumir la direcció de Puigneró en plena crisi de resultats i va acabar gestionant el seu tancament. La seva experiència com a solucionador d’empreses en situació delicada l’ha aplicada més recentment, el 2013, a l’empresa de maquinària agrícola Agric-Bemvig, que s’havia declarat en concurs de creditors. Agric-Bemvig va anunciar el fitxatge de Puntí destacant la seva experiència internacional. El 2006 va incorporar-se a la metal·lúrgica Fundición Dúctil Benito per potenciar la seva expansió. Actualment Puntí apareix com a adjunt a la direcció de l’empresa d’Igualada Suministros Homs. La companyia, especialitzada en maquinària i ferreteria, informa a la seva web que la seva àrea comercial inclou el Pròxim Orient i l’Iran. El despatx de Puntí també és a Igualada, on té registrada la seu d’AEIT.

Tres persones que coneixen Puntí destaquen que des de fa dècades ha viatjat sovint a l’Iran. L’únic vincle registrat públicament entre l’empresari i l’Iran és una conferència que va impartir el 1991 sobre aquest país per al Patronat d’Estudis Osonencs, al temple romà de Vic.