Emotiu homenatge als veterans del Desembarcament de Normandia en el 75è aniversari del dia D

LondresAmb les notes de l''Himne als caiguts', de John Williams, banda sonora de la pel·lícula Saving private Ryan, de Steven Spielberg, que segueix un grup de soldats nord-americans des del moment en què desembarquen a Normandia i mentre avancen per l'Europa encara sota la dominació nazi, s'han obert aquest dimecres al migdia, a Portsmouth, a les costes del sud d'Anglaterra, els actes de commemoració del 75è aniversari de l'inici de l'operació amfíbia més gran de la història militar mundial, que va suposar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial al continent.

Una operació que, gairebé a la cloenda de l'acte, abans que el tanqués la reina Elisabet II, el veterà John Jenkins, de 99 anys, ha recordat damunt de l'escenari en els següents termes: "Tenia 23 anys quan vaig desembarcar a la platja Gold. Estava aterrit com tothom. No ho demostres, però la por hi és. Miro enrere i veig tot allò com una part molt important de la meva vida, que em va canviar per sempre. Però jo només era una petita part d'una gran maquinària. Em sento honorat de ser aquí, al davant d'altres veterans. Mai no oblides els teus camarades perquè hi estàvem tots ficats. És necessari que el valor i el sacrifici de tants i tants sigui recordat 75 anys després".

Portsmouth va ser la base de llançament de la flota aliada de set mil vaixells que la matinada del 6 de juny de 1944 van travessar les aigües del Canal de la Mànega per envair Normandia. En els primers moments de la cerimònia s'ha llegit una breu declaració subscrita pels líders dels quinze països que hi van prendre part –i també per Alemanya, llavors l'enemic, representada als actes per la cancellera, Angela Merkel– en què han fet un renovat compromís amb la defensa de la democràcia.

"Fa setanta-cinc anys, els nostres països es van embarcar en una batalla decisiva. El 6 de juny del 1944, 160.000 soldats aliats van desembarcar a Normandia i es va assenyalar el començament del final de la guerra a Europa. Les xifres de les pèrdues de tots els bàndols van ser immenses, amb centenars de milers de soldats, mariners, aviadors i civils morts o ferits en els dies i setmanes següents […]. Afirmem que és la nostra responsabilitat compartida evitar que l'horror inimaginable d'aquests anys es repeteixi. Durant els últims 75 anys, les nostres nacions han defensat la pau a Europa i al món, per la democràcia, la tolerància i l'estat de dret. Avui tornem a comprometre'ns amb aquests valors compartits perquè donen suport a l’estabilitat i la prosperitat de les nostres nacions i del nostre poble. Treballarem junts com a aliats i amics per defensar aquestes llibertats sempre que estiguin amenaçats".

Aquestes últimes paraules coincideixen molt amb el passatge més destacat que la reina d'Anglaterra, Elisabet II, va llegir en el banquet d'estat que va tenir lloc dilluns per celebrar la visita de tres dies que ha fet el president dels Estats Units, Donald Trump, al Regne Unit, i que es tanca avui.

Més enllà del vessant polític, l'acte ha estat carregat d'una gran nostàlgia, amb la presentació de números musicals molt populars a les illes britàniques durant la guerra, i fins i tot fragments teatrals amb què s'han recreat moments claus dels dies i hores previs a la invasió. Han sonat peces com 'When the lights go on again' o 'We'll meet again'.

Per l'escenari, però, també hi han desfilat el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, el president francès, Emmanuel Macron, i el president nord-americà, Trump, que han llegit diferents textos que remetien tant al sacrifici en vides humanes com al valor de preservar la memòria d'aquells fets.

La primera ministra britànica, Theresa May, per exemple, ha llegit una carta del capità Norman Skinner, de l'exèrcit britànic, que va adreçar a la seva dona, i que va escriure el 3 de juny del 1944, dos dies abans d'embarcar cap a les costes de Normandia. "Estimada, per a mi aquesta és una carta molt difícil carta d'escriure. Com saps, alguna cosa potser passarà en qualsevol moment i no puc dir-te quan la rebràs. Tenia l'esperança d'haver-nos vist el cap de setmana passat però em va ser impossible aconseguir un permís i tot el que volia dir-te t'ho haig d'escriure. […] Tu i jo hem tingut alguns anys ben macos que ara sembla que han passat a la velocitat de la llum". El capità Norman Skinner va morir el 7 de juny, l'endemà de la invasió.

Com calia esperar, els actes de record, que han volgut propiciar una narració dels aspectes més rellevants de l'operació Overlord (nom clau del Desembarcament), també han fet atenció a les condicions meteorològiques, el clima britànic, potser l'únic element de tota la maniobra que no es podia preveure. La màxima previsió descansava, doncs, en un element del tot imprevisible. Una breu representació de les discussions del cap de l''staff' meteorològic del general Eisenhower, el capità James Stagg, ha sigut un altre dels moments destacats de la commemoració, que demà dimecres tindrà continuïtat a les cinc platges de Normandia on van desembarcar els 160.000 soldats aliats.