Emmanuel Macron, el president dels rics que està canviant França

ParísEmmanuel Macron és, als ulls dels francesos, un president que reforma i que compleix les seves promeses de campanya, però també un president que afavoreix els rics i oblida el món rural. A grans trets, aquest seria el compendi de l’acció política de Macron quan fa poc més d’un any que va prendre possessió del càrrec, el 14 de maig del 2017.

Precisament, les nombroses reformes que l’executiu Macron ha posat en marxa des de fa dotze mesos -només els primers cent dies va aprovar sis lleis-, fan que els francesos tinguin la sensació que les coses estan canviant a França. “Hi ha mesures que han impactat positivament en l’opinió pública, com ara la reforma ferroviària o la que vindrà de les institucions, la supressió de la taxa d’habitatge o bé la futura prohibició de l’herbicida glifosat”, analitza Brice Teinturier, director general delegat d’Ipsos França. D’altres, com la supressió de l’impost sobre la fortuna, l’augment de la contribució social generalitzada, que afecta principalment els jubilats, i la reducció de les ajudes per pagar els lloguers estan molt mal vistes -en general, com totes les reformes relacionades amb “el poder adquisitiu i la fiscalitat”, apunta Teinturier-.

“Oblida el món rural”

Potser és per això que molts veuen Macron com el president dels rics. “Hi ha el sentiment que la seva política beneficia les categories privilegiades i no pas tots els francesos”, matisa Teinturier. L’inquilí de l’Elisi no només està considerat el “president dels rics” sinó també el de les ciutats: molts francesos veuen Macron allunyat de les preocupacions de la França rural. El president ho sap i és per aquest motiu que va concedir una de les seves últimes entrevistes al telenotícies del migdia de la cadena TF1, seguit regularment per més de cinc milions de teleespectadors, la majoria dels quals del món rural.

Per desplegar la seva tàctica de seducció amb el que ell en diu “pedagogia democràtica”, llavors Macron va escollir una escola d’un poble de mil habitants a la regió de Normandia. Si bé al principi del seu mandat el president francès va optar per distanciar-se dels periodistes i donar prioritat a la imatge, la seva estratègia de comunicació ha evolucionat 365 dies després d’arribar a l’Elisi. “Ja no és el president silenciós”, assegura Teinturier. Segons l’analista, Macron “es va adonar que reformaven molt” i que li calia fer un pas endavant i exercir el seu lideratge en un govern constituït majoritàriament per ministres desconeguts pel gran públic.

Això ha donat encara més pes a la seva volguda encarnació de president jupiterià, en oposició als seus dos últims predecessors, Nicolas Sarkozy i François Hollande, que segons alguns analistes han deteriorat la funció. En la mitologia, Júpiter no és només un déu, sinó el rei dels déus. La mateixa nit de la seva victòria, el 7 de maig del 2017, Macron va voler-ho escenificar amb la solemne marxa a l’esplanada del Louvre. Aquest antic palau reial, avui reconvertit en cèlebre museu, és un dels llocs simbòlics que el president s’ha proposat de posar en un primer pla, com el Palau de Versalles. L’equip de Macron ja hi ha organitzat tres esdeveniments diferents, el més significatiu per rebre el president rus, Vladímir Putin.

L’objectiu de l’inquilí de l’Elisi, doncs, és exhibir els atractius que conformen la grandesa de l’estat francès. Però aquest desplegament de l’arsenal arquitectònic i monumental francès no ha fet sinó reforçar l’aura monàrquica que Macron també aplica a l’hora d’exercir el poder. Els francesos jutgen el seu mètode “massa autoritari, sense espai per a la negociació”, explica Teinturier. Una verticalitat del poder que, per la seva banda, el president assumeix totalment.

En la històrica escenificació a l’esplanada del Louvre, els primers passos de Macron com a president van anar al ritme de l’ Oda a l’alegria, l’himne europeu. Si la seva ambició per a França és reformar el país -i, si pot, transformar-lo-, en l’escena internacional el seu combat és salvar Europa i projectar una nova imatge de l’Hexàgon. “France is back” [França torna], va dir el cap d’estat en l’últim fòrum econòmic de Davos. Macron és partidari de parlar amb tothom i això no sempre es veu amb bons ulls: fa poc el president va ser criticat per haver rebut a l’Elisi el príncep hereu de la monarquia Saudita, Mohamed bin Salman.

Amb l’ajuda del Brexit i l’afebliment d’Angela Merkel, Macron està escalant en el pòdium del lideratge europeu. Si més no, de cara a la galeria. Una altra raó que fa d’aquesta figura política el president que ningú s’esperava.