Macron canvia el govern per refer-se del cataclisme de les municipals

ParísEl primer ministre d’Emmanuel Macron seguirà sent de dretes, però parlarà català. L’alcalde de Prada de Conflent des de fa més d’una dècada, Jean Castex, substituirà Édouard Philippe al capdavant del govern francès. Després dels resultats de les eleccions municipals de diumenge, amb una pujada important dels ecologistes i una clatellada per al partit presidencial, el president vol reformar l’equip governamental per donar un nou impuls al seu mandat amb vista a la seva possible reelecció el 2022.

Però amb l’elecció d’aquest conservador de 55 anys Macron opta per la carta de la continuïtat, una manera de seguir seduint l’electorat de centredreta. S’haurà de veure ara si la tria de ministres té més coherència amb els seus propòsits. En una entrevista concedida dijous a la premsa regional francesa, Macron va assegurar que volia emprendre “un nou camí” en aquests dos anys que li queden de mandat, un camí més verd i social. En aquest sentit, la persona que ocuparà el ministeri d’Ecologia i la importància que es donarà a aquesta cartera serà primordial i s’analitzarà amb lupa. Els francesos esperen una resposta contundent a l’onada verda que ha inundat les grans ciutats en els últims comicis.

Desconegut pel gran públic, Castex ha capitanejat el pla de desconfinament del govern durant la crisi sanitària, una missió que ha aprovat amb molt bona nota als ulls de Macron. De fet, els dos homes s’haurien avingut força bé durant les reunions del Consell de Defensa i Seguretat dels últims mesos.

L’arrelament local del flamant primer ministre és una de les proeses que més ha valorat Macron per triar-lo. A banda de dirigir l’alcaldia de Prada de Conflent des de fa dotze anys amb un suport electoral envejable que supera el 70% dels vots, Castex ha ocupat diversos càrrecs regionals i departamentals. Una virtut per al president, que sap de quin peu coixeja: els resultats de les últimes eleccions han revelat la falta d’implantació local del partit presidencial. Tant és així que La República en Marxa no ha aconseguit cap ciutat important.

Macron també aprofita l’avinentesa per enviar un missatge polític al Front Nacional, rebatejat amb el nom de Reagrupament Nacional. A la formació d’extrema dreta presidida per Marine Le Pen encara li dura l’alegria d’haver aconseguit l’alcaldia de Perpinyà, la segona ciutat francesa de més de 100.000 habitants que s’inclina per la ultradreta, desprès de Toló el 1995. Amb l’elecció de Castex el president posa en primera línia un alcalde que ha obtingut molts bons resultats al sud-est de França, demostrant així que aquesta zona no només és territori de l’extrema dreta.

Entre els altres requisits que buscava Macron per al seu primer ministre hi ha el d’una personalitat més aviat discreta. En definitiva, un primer ministre menys mediàtic i amb un perfil tècnic. D’aquesta manera el president pot consolidar el seu mandat com a cap de l’executiu d’aquí al final del quinquenni sense que ningú li faci ombra. Amb aquesta decisió Macron deixa clar que vol acaparar els focus de cara a les pròximes eleccions presidencials.

En aquest sentit, continuar fent equip amb Philippe no li convenia. El ja ex primer ministre va sortir consolidat de les eleccions municipals de diumenge, reelegit alcalde de Le Havre amb gairebé el 60% dels vots. A més, la gestió de la crisi sanitària li ha permès guanyar popularitat, superant Macron de lluny. Philippe ha dimitit amb tot el seu govern en bloc aquest divendres al matí, fet que és una fórmula habitual a França quan el president vol un nou govern.

Philippe té avui el mateix índex d’aprovació que just després de la seva nominació per al càrrec el 2017, segons una enquesta de l’institut d’estudis francès Elabe publicada dijous, que revela que ha guanyat quatre punts en aquest últim mes, situant-se en el 43% (vuit punts més que el president). Es tracta d'una qualificació remarcable si es té en compte el desgast en la popularitat que sovint provoca el poder.

Macron ha decidit desempallegar-se d’aquesta figura avui massa popular i optar per un altre personatge que acapari menys els focus d’atenció, amb un perfil més executiu. Alguns observadors apunten, però, que això podria incitar Philippe a presentar-se a les pròximes presidencials, d’aquí dos anys. Affaire à suivre.