El macronisme fracassa a les eleccions municipals

ParísClatellada a La República en Marxa (LaREM) d’Emmanuel Macron. El partit presidencial és el gran perdedor de les eleccions municipals que es van celebrar aquest diumenge a França. Els resultats de la primera volta ja van confirmar els mals auguris d’una formació a la qual li “ha sigut molt difícil imposar un macronisme municipal”, segons el director general adjunt de l’Institut francès d’opinió pública, Frédéric Dabi. De fet, la formació oficialista no ha aconseguit cap ciutat important i en molts municipis han hagut d’unir forces amb altres candidats per arribar a obtenir una bona posició.

Els macronistes esperaven almenys arrabassar l’alcaldia d’Anne Hidalgo a París. Sense sorpreses, però, la socialista ha sortit reelegida amb un 49% dels vots segons les primeres estimacions, per davant de la conservadora Rachida Dati, exministra amb Nicolas Sarkozy, i lluny d’Agnès Buzyn, la candidata de Macron.

Cal recordar que Macron va obtenir gairebé el 90% dels vots a París en les eleccions presidencials del 2017 davant la ultradretana Marine Le Pen. Si bé molts electors van optar per la butlleta Macron per impedir que Le Pen arribés al poder, el tant per cent segueix sent considerable. L’escàndol per la difusió de vídeos sexuals del candidat Benjamin Griveaux, molt pròxim al president, va precipitar la caiguda de l’aspirant a l’Ajuntament de la capital, que molt abans ja obtenia mals resultats a les enquestes. L’elecció a correcuita de Buzyn, que va haver de dimitir del seu càrrec de ministra de Salut a les portes de l’epidèmia, tampoc ha ajudat. Molts jutgen Buzyn com un peó del president i creuen que no tenia ganes d’entrar en la cursa al consistori de la capital. De fet, ella mateixa ha explicat que va haver de prendre la decisió en 24 hores.

Perpinyà per al Front Nacional

L’altra cara de la moneda és la fita que ha aconseguit el Front Nacional, ara rebatejat amb el nom de Reagrupament Nacional (RN): el partit d’extrema dreta ha guanyat l’alcaldia de Perpinyà. L’exvicepresident del partit, Louis Aliot, s'ha imposat a l’alcalde sortint, el conservador Jean-Marc Pujol. Perpinyà és així la segona ciutat francesa de més de 100.000 habitants que s’inclina per la ultradreta, després de Toló el 1995. De fet, és la tercera vegada que l’exparella de Marine Le Pen es presentava en aquesta ciutat de la Catalunya Nord. Després de preparar el terreny durant anys, en aquesta ocasió ha optat per no presentar-se amb les sigles RN tot i que és el candidat de la formació.

El moment verd

La victòria d’Aliot confirma, doncs, la implantació del partit presidit per Le Pen filla al sud-est de França, on altres membres de la formació també s’han imposat. És el cas de David Rachline a la ciutat de Frejús o bé de Robert Menard a Besiers. Els dos homes, que ja ocupaven els seus respectius càrrecs des del 2014, van sortir elegits directament en la primera volta al març.

L’auge del partit Europa Ecologia Els Verds (EELV) és un altre dels aspectes a remarcar de la jornada electoral. Si bé aquest partit acostuma a treure bons resultats a les eleccions europees, és la primera vegada que també té èxit a les municipals. “Amb el context de la crisi i la [consegüent] preocupació per l’augment de l’atur, les qüestions mediambientals podien haver quedat relegades a un segon pla. No és absolutament el cas”, analitzava Dabi d’IFOP. Lió, Estrasburg, Besançon i Bordeus són algunes de les grans ciutats on els Verds han triomfat avui. Amb tot, la jornada electoral ha tingut una altra protagonista en l'abstenció rècord que supera fins i tot la de la primera volta del 15 de març, quan es va arribar a un històric 55,34%, gairebé vint punts més que el 2014.

Mantenir la distància de seguretat, portar mascareta, utilitzar gel hidroalcohòlic, respectar el sentit de la circulació, fer servir el seu propi bolígraf i, per últim, votar. Aquest era el nou ritual a seguir en els col·legis electorals per tranquil·litzar els votants. L’abstenció, però, es va apoderar de les urnes. Malgrat les mesures sanitàries per assossegar l’angoixa d’alguns francesos per la crisi del coronavirus, un 59% dels votants van decidir quedar-se a casa.