Les emissions de CO2 creixeran un 22% el 2030 en lloc de reduir-se, segons l'ONU

BarcelonaLes emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle encara creixeran entre un 11% i un 22% fins al 2030 respecte del 2010, i entre un 37% i un 52% si agafem com a referència l’any 1990 (el que establia el Protocol de Kyoto). I això en cas que els estats compleixin els compromisos de reducció d’emissions que han adquirit en el procés de negociació amb l’ONU, ja que si no l’augment serà molt més gran.

Així ho constata l'informe presentat aquest divendres per la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (CMNUCC), que ha sumat els compromisos presentats per 146 estats del món per veure quin efecte tindran conjuntament en el total d’emissions globals.

En el procés cap a la cimera contra el canvi climàtic de París del desembre, ja són 157 els països que han presentat els seus compromisos de reducció d'un total de 196 que assistiran a la trobada. L’estudi de l'ONU, però, només inclou els que van presentar el seu pla abans de l'1 d’octubre: 146 països que sumen un 86% de les emissions globals.

I la conclusió és clara: són del tot insuficients per evitar un escalfament global per sobre dels 2 graus centígrads respecte de l’era preindustrial, que és l'objectiu de París. Segons l’ONU, tots els compromisos sumats ens situen en un augment de 2,7 graus, una xifra que preveu conseqüències catastròfiques per al planeta.

"Si amb l’augment de 0,8 graus que ja tenim avui hem patit onades de calor sense precedents com la d’aquest juliol, amb 2,7 graus més aquests esdeveniments extrems no seran excepcionals", adverteix Francisco Doblas, investigador de l’Institut Català del Clima IC3 i membre del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el grup de científics de l’ONU.

L’IPCC, de fet, planteja –per evitar pujar de 2 graus– que les emissions s'haurien de reduir entre un 40% i un 70% a escala global el 2050, cosa que sembla difícil d’aconseguir si fins al 2030 encara no hi ha cap tipus de reducció. "Una de les coses que ens està dient aquest nou informe de l’ONU és que com més triguem a posar en marxa la reducció de les emissions, més radical i més ràpid haurà de ser el canvi que ens permeti mantenir-nos dins d’aquest límit dels 2 graus", afegeix Doblas.

La secretària de l'ONU per al Canvi Climàtic, Christiana Figueres, va voler veure el got mig ple i va remarcar que les contribucions dels estats "són unes bases, uns pilars, sobre els quals es pot construir una ambició molt més gran". "Estic convençuda que aquestes contribucions no són l’última paraula dels països sobre el que estan disposats a fer i a aconseguir al llarg del temps", va apuntar Figueres, que va voler posar l'èmfasi en el fet que, segons l’estudi, les promeses dels governs "suposen l'inici d'un descens significatiu en el creixementde les emissions".

L'informe de l'ONU diu que amb els compromisos actuals dels estats el ritme de creixement de les emissions serà entre un 10% i un 57% més baix entre el 2010 i el 2030 que el que es va registrar en les dues dècades anteriors. Alhora, la responsable de l’ONU va voler destacar que amb els compromisos estatals les emissions per càpita sí que esredueixen el 2030, en un 5% respecte del 2010 i en un 9% respecte del 1990.

"Mirar les emissions per càpita és una bona manera de veure-ho, però el problema és que si t'ho mires amb deteniment veus que, tot i que la mitjana no ho faci, alguns estats sí que seguiran creixent també en emissions per càpita, i en alguns casos de manera exponencial, com l'Índia", explica l’analista del Cidob sobre canvi climàtic, Luigi Carafa.

De fet, segons Carafa, els principals responsables que en els pròxims anys seguim incrementant la quantitat de CO2 que aboquem a l’atmosfera són "les economies emergents, com la Xina i l'Índia, i els estats en via ràpida de desenvolupament, com Tailàndia, les Filipines o el Perú: el 100% del augment de les emissions en els pròxims anys vindrà d’aquests països". Per això l'analista considera que si l’acord de París "no aconsegueix un sistema que faci que aquests països redueixin les seves emissions, l’objectiu climàtic no s’aconseguirà".

Entre els compromisos presentats estan els dels principals emissors de CO2. El primer, la Xina, s'ha compromès només a deixar de créixer en emissions el 2030 (un salt endavant respecte a la seva postura històrica, però encara insuficient), tot i que també promet reduir la intensitat de les seves emissions (el nivell de carboni per cada unitat del PIB) en un 65% el 2030 respecte del 2005.

Els Estats Units s'han compromès a reduir entre un 26% i un 28% les emissions de 2030 respecte del 2005; mentre que la Unió Europea, tercer gran emissor, vol reduir un 40% respecte de 1990. L'Índia només s'ha compromès a reduir la intensitat de les emissions (CO2 per unitat de PIB) en un 35%, sense cap pic en el creixement global d'emissions.

A més de l’informe de l'ONU, els científics del Climate Action Tracker ja fa temps que avaluen els compromisos presentats pels estats i han qualificat els de tots aquests països principals com a 'medium', la qual cosa vol dir que "són insuficients per assolir el límit de 2 graus si no és que altres estats fan esforços molt més grans per compensar-ho".