Estat d'emergència a Louisville, pendent de la decisió de la Fiscalia sobre els policies que van matar Breonna Taylor

BarcelonaL'Ajuntament de Louisville (Kentucky) ha decretat l'estat d'emergència davant l'anunci imminent de la Fiscalia sobre si imputa els policies que van matar Breonna Taylor, una afroamericana de 26 anys, el 13 de març a casa seva. L'alcalde, el demòcrata Greg Fischer, diu que ha pres la decisió "pel potencial d'aldarulls". Taylor, una tècnica d'urgències que havia estat condecorada, va morir per múltiples trets de la policia en una batuda i s'ha convertit en un altre símbol de la lluita contra el racisme policial als Estats Units. Fa més de 100 dies que hi ha manifestacions a la ciutat per reclamar que es faci justícia.

El fiscal general de Kentucky, Daniel Cameron, ha d'anunciar en els pròxims dies si presenta càrrecs contra els agents implicats. I l'alcalde ha fet erigir barricades, ha tancat la zona propera al tribunal i ha ordenat que tots els agents estiguin disponibles i treballin en torns de 12 hores. Ha assegurat que vol garantir el dret a la manifestació, però també la seguretat: "Volem assegurar un espai i una oportunitat perquè els potencials manifestants es reuneixin i puguin exercir els seus drets de la Primera Esmena després de l'anunci, i alhora ens estem preparant per a qualsevol eventualitat perquè tothom estigui segur".

No se sap del cert quan es comunicarà la decisió de la Fiscalia. El cap de la policia Robert Schroeder ha reconegut: "Tots sabem que s'està preparant alguna cosa, però no el què". El governador de Kentucky, Andy Beshear, diu que si hi ha violència desplegarà la Guàrdia Nacional.

Morta a trets a casa seva

El 13 de març a la matinada Breonna Taylor era al seu llit mirant una pel·lícula amb la seva parella, Kenneth Walker, quan policies de paisà van entrar per la força a casa seva, amb una ordre judicial per una batuda antidroga. La dona no tenia antecedents, però els investigadors sospitaven que la seva exparella, Jamarcus Glover, utilitzava l'adreça per rebre paquets. Al sentir el soroll Walker va pensar que l'exnòvio havia entrat a la casa i va disparar un tret amb la seva pistola, per a la qual té llicència, i va ferir un dels agents. Els policies van respondre amb una vintena de trets, cinc dels quals van impactar sobre la dona, que s'havia llevat i va morir al passadís. Els agents tenien autorització judicial per entrar a la vivenda sense previ avís. Alguns veïns asseguren que els agents no es van identificar i altres diuen que van sentir com alguns cridaven "Policia".

Un dels agents acomiadat

Un dels tres agents implicats, Brett Hankinson, va ser acomiadat del cos al juny, després que una investigació acredités que "va disparar deu trets sense motiu i a cegues". Els altres dos, els sergent Mattingly i Myles Cosgrove, han estat assignats a tasques administratives. Mattingly va demanar diumenge per correu electrònic a un miler de policies de la ciutat que responguin a les autoritats i als manifestants i va reivindicar que aquella nit va actuar de manera "legal, moral i ètica", advertint que "els bons són demonitzats i els dolents canonitzats".

100 dies de protestes

L'exparella, que va ser detingut la mateixa nit per possessió de drogues, ha declarat que la Fiscalia l'ha pressionat per implicar Taylor. La família de la dona va presentar una demanda que es va tancar al setembre amb una indemnització de 12.000 dòlars de l'Ajuntament, que també ha prohibit a la policia fer escorcolls sense advertiment.

El cas va prendre més volada després de l'assassinat de George Floyd, que va morir dues setmanes més tard després que un policia li pressionés el coll amb el genoll durant més de nou minuts en què implorava que no podia respirar, una escena que va ser enregistrada per diversos testimonis i es va acabar fent viral.

El cas de Taylor ha marcat la campanya de les presidencials del 3 de novembre. El demòcrata Joe Biden ha reclamant que els agents siguin imputats i Trump no s'ha pronunciat directament sobre el cas, però ha reclamat que es mantingui l'ordre.