Emergència humanitària a la frontera glaçada entre Bielorússia i Polònia

BarcelonaDes de mitjans d'octubre, els activistes que treballen a la zona fronterera entre Polònia i Bielorússia ajudant els refugiats que intenten entrar a la UE han rebut 3.000 trucades de socors. Desbordats per la crisi humanitària, aquest divendres han reclamat en una roda de premsa al govern de Varsòvia del partit ultraconservador Llei i Justícia que permeti l'accés a les grans ONG amb equips professionals a la zona. Les autoritats poloneses han imposat l'estat d'emergència i han establert una zona militaritzada de tres quilòmetres al costat de la frontera que impedeix també l'accés a la premsa.

Les imatges i els missatges que han rebut dels refugiats fan posar els pèls de punta i, segons diverses informacions, ja haurien mort almenys deu persones en els boscos gelats de la terra de ningú que separa els dos països. Dijous es va saber que un nen kurd de catorze anys hauria mort d'hipotèrmia al costat bielorús de la frontera, segons van advertir dos refugiats que eren amb ell, però el règim bielorús ho nega. Com que no hi ha accés a la premsa independent en cap de les dues bandes, és impossible verificar les informacions. I tant Bielorússia com Polònia juguen a la guerra de propaganda.

Sense testimonis

Al costat polonès els militars han establert nombrosos controls, i només permeten l'accés a la població local dels 200 pobles de la zona, alguns dels quals s'hi han acostat per ajudar les famílies refugiades del Pròxim Orient que han arribat a la frontera seguint les promeses del règim d'Aleksandr Lukaixenko, en el seu desafiament a la UE. Cada dia que passa les temperatures són més baixes i la situació humanitària s'agreuja, però no hi ha equips humanitaris per pal·liar-la ni periodistes per donar-ne un testimoni. Les úniques fonts són els missatges que envien els que estan atrapats i el relat dels pocs que aconsegueixen creuar el bosc burlant els controls.

Segons han denunciat els activistes, molts dels que estan atrapats a la frontera ni tan sols tenen roba per sobreviure al fred de l'hivern. A les imatges que sí que difon la premsa oficial bielorussa, l'única autoritzada a treballar sobre el terreny, es veuen moltes famílies amb criatures.

Aquesta frontera, a més, està carregada d'història, com recordava Michal, un dels activistes, que pertany a una família que havia ajudat els refugiats jueus a fugir dels nazis: "La gent d'aquí som els que hem estat ajudant, però no podem atendre tothom, necessitem que les organitzacions humanitàries professionals tinguin accés a la zona, que s'aturi la violència i que arribi l'ajuda a la frontera". L'activista ha denunciat que soldats polonesos han deportat per la força els que han aconseguit travessar la frontera. De fet, fa setmanes que el govern polonès va autoritzar les expulsions en calent i van suspendre la possibilitat de demanar asil al país. "Vaig trobar un home iraquià de 38 anys al costat del pantà. Tenia símptomes d'haver patit un infart. Vam trucar l'ambulància, se'l van endur a l'hospital i unes hores després ens va enviar un missatge dient que l'havien retornat a Bielorússia", va denunciar Kalina Czwarnog, una voluntària que fa setmanes que treballa a la frontera.